Les indagacions de VisorHistoria s’assemblen sovint a una cistella de cireres: En treus una i te’n segueixen vàries. Això és el que ha passat amb l’excel·lent article de la meva amiga Gabriela Cladera, “Era una vegada Hollywood…”[i]. Hi citava un llibre que he pogut adquirir de segona mà: “La Brigada Hollywood”[ii] , de Javier Coma. Amè i interessant.
Un cop al meu poder, em vaig dirigir, com sempre, a l’índex onomàstic. És com un vici: cada cop que rebo un nou llibre, abans que res, consulto si apareixen els noms de Malraux i Aub. Aquesta vegada sí que apareixia en diverses pàgines el primer. I oh sorpresa! A la pàgina 135 indicava que en una pel·lícula “s’escenificava un homenatge a André Malraux”. I a la pel·lícula[iii] me’n vaig anar. Es tractava d’Arise, My Love[iv] (Endavant, amor meu). Dirigida el 1940 per Mitchell Leisen, amb Colette Colbert i Ray Milland, amb guió, entre d’altres, de Billy Wilder.
El seu argument es pot resumir en què[v]: L’any 1939, el nord-americà Tom Martin, que va lluitar amb els republicans a la Guerra Civil Espanyola, espera el dia de la seva execució pels franquistes. Però una reportera que busca una exclusiva us ofereix ajuda per escapar. Drama basat en les relacions entre la periodista i l’aviador després de la guerra civil, es tracta d’un film enginyós amb un clar rerefons crític amb la passivitat dels EE.UU. que es negaven a intervenir a la II Guerra Mundial.
L’any de la seva estrena (1940) encara seguia viva la memòria de la guerra d’Espanya, i es debatia sobre la conveniència i fins i tot l’obligació dels Estats Units, d’entrar a la contesa mundial que estava als seus inicis. Potser per això, Arise, my Love (que propugnava la participació americana), va obtenir l’Oscar a la millor història creada per Benjamin Glazer i Hans Szekely, (els dos d’origen hongarès). Els dos escriptors col·laboraren posteriorment (el segon sota el pseudònim de John L. Tholdy) a la pel·lícula Paris Calling[vi] (Edwin L. Marin, 1941) que també estava protagonitzada per un pilot que havia lluitat a la guerra d’Espanya. El guió d’Arise, Mi Love, va ser escrit per Charles Brackett i Billy Wilder. També és indicatiu que Colette Colbert declarés[vii] que, entre la seva abundant filmografia, aquesta pel·lícula era la seva favorita.
Però anem a la perla, que també és un desafiament: al minut 67, Tom (Ray Milland) i Augusta (Colette Colbert) estan en un tren, contemplant el paisatge. Per desgràcia, YouTube no em permet publicar el minut de la pel·lícula, al·legant drets d’autor d’aquest film de 1940. Per això us transcric el diàleg:
—Què veus, Gusta?
—Un bosc, arbres.
—Sí, el bosc de Compiègne. Fixa’t, és igual que una àvia dormisquejant en un balancí. Des de fa molts anys, li fa reverències al vent, creu que Lluís XIV continua regnant. A la seva ombra, grills i pica-soques, molt educats, gairebé no trenquen el silenci.
—De qui és això?
—Per què?
—Tu no dius aquestes coses.
—Estava citant un company francès que vaig conèixer a Espanya. Va néixer aquí. Sovint acostumava a parlar d’aquest lloc. Semblava conèixer cada sender, tenia tantes ganes de tornar, de passejar pel bosc recollint maduixes silvestres. Es deia André.
—Segur que era un gran noi.
—Sí, ho era. Potser seria un bonic gest baixar-nos de sobte d’aquest tren i rendir-li un petit homenatge i veure les maduixes silvestres.
—Una idea preciosa.
Sí, era una gran idea: es tracta de rendir homenatge a algú anomenat André. Però era Malraux, com diu el llibre de Coma? De fet no havia nascut a Compiègne sinó a París (3.11.1901) És aquí on neix un repte per a tots els malrucians que segueixen aquesta web:
Algú podria localitzar una cita semblant, dins les obres de Malraux anteriors a 1940, on aparegui el bosc de Compiègne, o bé alguna referència a les maduixes silvestres d’un bosc?
Per part meva, consulto l’AI (de vegades EI d’estupidesa), i em diu[viii]: André Malraux, écrivain et homme politique français, avait uneix relation particulière avec Compiègne en raison de son rôle pendant la Seconde Guerre mondiale. En 1940, lors de l’occupation allemande, il fut nommé conservateur du musée de Compiègne.
Sí que és veritat que a la regió es va notar fortament la seva gran empremta al camp cultural durant el període que va ser ministre, fins i tot un dels liceus de la ciutat, a 70 quilòmetres al nord de París, porta el seu nom[ix]. Però és dubtós que en el moment del rodatge d’Arise, My Love (finals del 1939), quan André estava en un regiment de tancs a Flandes, a Hollywood es conegués la seva relació amb Compiègne, llevat que algun dels guionistes conegués un llibre de Malraux on aparegués la bucòlica cita. Per això demano: AJUDA!
SABER-NE +:
AMÈRICA, AMÈRICA El viatge d’André Malraux als Estats Units i Canadà
UNA VEGADA A HOLLYWOOD… (Gabriela Cladera). El suport dels artistes a la causa de la II República.
[i] https://www.visorhistoria.com/hi-havia-una-vegada-a-hollywood/
[ii] COMA, Javier (2002). La Brigada Hollywood – Guerra española y cine americano. Barcelona, Flor del viento Ediciones.
[iii] Al catàleg de FILMIN. Malauradament, YouTube no em permet pujar-hi el minut de la conversa. Podeu veure una entrevista (en francès) a Colette Colbert, durant el festival de Deauville, amb l’esment a Arise, my love (en català) a: https://www.ccma.cat/3cat/claudette-colbert/video/6250640/
[iv] https://www.imdb.com/title/tt0032220/ COMA (2002): 133-135
[v] https://www.filmaffinity.com/es/film579682.html
[vi] https://www.filmaffinity.com/es/film164797.html
[vii] https://www.imdb.com/title/tt0032220/trivia/?ref_=tt_trv_trv
[viii] https://chat.openai.com/c/b4d414e4-54f4-4802-9d24-963459403cca
[ix] Collège André Malraux. 2 Rue André Malraux 60200 Compiègne