A les seqüències DE Sierra de Teruel que es desenvolupen a l’interior d’una drogueria (IV i VI), hi ha dos tocs poètics: una damajoana de vidre que, mentre els del comitè van sortint, va degotant cada estrèpit de canó exterior (seqüència VI). El pas del temps, allò inexorable del destí… a saber. Ens explica Elvira 
Farreras[i]: “L’atrezzo ens el proporcionaven els germans Miró, que es dedicaven a això del teatre. Un cop Malraux va demanar una damajoana i ningú sabia el que era. Els Miró li van portar un bust de dona. Quan Max Aub ho va veure es va enfadar i amb el seu castellà gutural, marcant les erres a la francesa, els va dir: “Però no sabeu que una damajoana és una garrafa!”.
Un toc semblant és una caixa de papallones dissecades de la seqüència IV. Si a L’espoir no hi ha cap referència al recipient comentat, si n’hi ha, i claríssima, respecte a la caixa penjada de la paret, de la qual es van desprenent papallones cada vegada que vibra per les canonades que se senten a fora.
A la novel·la de Malraux, la cita és[ii] :
“A la paret, entre els mapes, una caixa de papallones. Un obús esclata molt a prop de la Casa de Campo: el bombardeig torna a començar. Un segon obús: una papallona es desprèn, cau sobre la base de la caixa, l’agulla enlaire.
—Camarades —diu Manuel—, Madrid crema…
Està de tal manera ronc que no se’l sent. Ha cridat molt tot el dia, però no fins al punt d’haver perdut la veu. Continua en veu baixa, per a Gartner, que repeteix més fort:
—Els feixistes ataquen a tota la línia sud-oest. La brigada internacional resisteix.
Ara bombardegen amb avions i canons alhora. …[…]…
A cada obús proper, de la caixa cauen una o dues papallones. Manuel escriu una frase al marge d’un mapa de l’Estat Major, desplegat sobre la taula davant seu”.
Text gairebé idèntic al que indica el guió, al plànol 3 de la seqüència IV[iii] :
“La càmera enquadra una caixa de papallones penjada a la paret. Es veu caure una o dues papallones a conseqüència del soroll més fuet del canó. La càmera retrocedeix lentament”.
De tanta lírica també en podem treure un element més per sostenir la teoria que aquesta seqüència va ser la que es va rodar en estudi, com indica Denis Marion. En efecte, si repassem el guió no hi ha cap referència a aquest recipient (tampoc a la novel·la), però sí, i de manera repetida, a la caixa de papallones. Però aquesta només la vam veure en la seqüència IV, així que o se’n van oblidar o, potser, Malraux, davant la necessitat de rodar, va substituir la pinzellada literària dels insectes per la damajoana. En tots dos casos, les canonades marcaven el pas inexorable del temps.
CAMPO DE ESPERANZA: Fragment de les papallones (en castellà)
SEQÜÈNCIES IV-VI: Drogueria o cistelleria.
NOTES:
[i] FARRERAS, Elvira (1997), Memòries -Art i vida a Barcelona -1911-1996. Barcelona, Ed. La Campana. Pàgina 38
[ii] MALRAUX, André (1995) La esperanza. Madrid, Cátedra. Pàgina 455.
[iii] MALRAUX, André. Sierra de Teruel. (guion) Mecanografiat, amb anotacions de Max Aub. Fundación Max Aub. Ref: AMA. Sign.: C. 32-14