En una altra entrada hem analitzat els diversos personatges que s’atribuïen a l’actor Nicolás Rodríguez[i]. 
Tot i que als crèdits de la pel·lícula s’indica que representa el pilot Márquez, als guions publicats (excepte Gallimard) se li atorga el paper de Mercery. Però, com hem demostrat, el seu rol principal és el de García. Mercery apareix també en una altra seqüència relacionada amb l’esquadrilla, en concret disparant amb una metralladora al camp de tir (seqüència XXVIII, encara que s’hi va suprimir l’única frase que pronunciava, referint-se al personatge de Schreiner: “pobre home”).
No és un cas únic. Per exemple, l’atribució del paper de González a Miguel del Castillo és un error que s’ha anat transmetent al llarg dels diversos estudis sobre Sierra de Teruel[ii], quan en realitat està interpretat per José Telmo[iii]. Però en el cas de Mercery, es crea un veritable merder del qual sorgeix una perla: la seva dona.
Comencem indicant que així com s’han trobat alguns personatges de la novel·la L’espoir com a transsumptes de persones reals[iv] (com per exemple Attignies com a reflex de Paul Nothomb, o Manuel de Gustavo Durán, per no dir Magnin com el mateix Malraux), al cas de Mercery no s’ha indicat que estigués inspirant cap personatge històric.
En un breu llibre sobre L’espoir, on s’analitzen diversos personatges d’aquesta novel·la, se’ns diu sobre Mercery[v]: “Ho havia deixat tot, fins i tot a la seva dona per tal que el món fos millor. Idealista i generós es feia passar per capità, encara que en realitat ho fos però de bombers, destaca pels mostatxos grisos i les constants referències a la seva dona. És un extravagant, un personatge fora de sèrie, però amb una ànima generosa fins al sacrifici: per salvar un bomber, morirà entre les flames”[vi] .
Als guions, apareixen uns plans relacionats amb Mme. Mercery, que no apareixen al muntatge final de la pel·lícula[vii] i que aquí es marquen en cursiva. Concretament, a la seqüència XXVI, hi ha el següent diàleg, en què el que s’ha omès al muntatge final es plasma en cursiva:
MERCERY (a Saïdi): Camarada, madame Mercery era a Madrid el 16 de juliol per assistir al congrés de la Filatèlia. El 20 em va escriure: un home no pot tolerar la indignitat que passa aquí. És una dona, camarada, una dona… Però jo ja estava en camí. Estic al servei d’Espanya. S’ha d’acabar amb el feixisme, com els vaig dir als conservadors del meu poble: No són les mòmies les que conserven Egipte, sinó Egipte el que conserva les mòmies, senyors meus.”
Moment en què García intervé:
GARCÍA: Mercery, sóc amic teu, perquè ets idiota i pur; recorda’t d’això. De quin partit eres?
MERCERY: Independent, camarada, sempre independent.
No només va desaparèixer de la filmació la primera part d’aquesta conversa, sinó també un episodi de la mateixa seqüència, més endavant, després que el Pol intervingui amb un displicent: “jo vaig venir perquè m’avorria”. El guió indica: “García dibuixa, amb la seva estilogràfica, bigotis i barba a la foto, que representa una dama vestida a l’estil del 1900”.
GARCÍA: Mori el feixisme!
Plànol de Mercery de perfil. Ha acabat de cordar-se les botes i es gira en sentir el crit de García.
MERCERY: García! Desgraciat! La foto de madame Mercery!
GARCÍA: La preferiries sense barba?”
Tota aquesta ostentació masclista no es va incloure finalment a la pel·lícula, però va deixar rastre. Si el lector es fixa detingudament en els darrers segons de la Seqüència XXVI, quan els aviadors decideixen anar-se’n al camp de tir, el mateix Mercery es dirigeix a l’esquerra de la porta i despenja un quadre, deixant-lo a sobre d’un prestatge. Ens quedem amb les ganes de conèixer la cara de la seva estimada esposa.
NOTES:
[i] https://www.visorhistoria.com/la-incognita-de-nicolas-rodriguez/
[ii] Fins i tot en libres de tant prestigi com MICHALCZYK, John J, (1977). André Malraux’s Espoir: The propaganda/art film and the Spanish Civil War. Mississippi University. Página 159.
[iii] https://www.visorhistoria.com/el-baile-de-los-creditos-actores-2/
[iv] THORNBERRY (1977): 218.
[v] BOCHET, Marc (1996). L’espoir de Malraux. Paris, Hachette Livres (Repères Hachette). Pàgina 54.
[vi] MALRAUX, André (1995) La esperanza. Madrid, Ed. Cátedra. Es donen referències a fragments de la novel·la. Concretament, pàgines 154-155 y 454 per la descripción de la seva mort.
[vii] Per exemple en MALRAUX, André. (1968) Sierra de Teruel. México, Ed. Era. Pàgina 92.