El rodatge de Sierra de Teruel va estar ple de dificultats. Des de l’escassetat de pel·lícula verge fins a la impossibilitat de revelar-la a Barcelona; des de la manca dels subministraments més bàsics, com ara focus o maquillatge, als freqüents bombardejos de la ciutat per part de l’aviació italiana situada a Mallorca. I una clara mostra n’és ja la primera seqüència. Hi havia uns plans inicials, plens d’optimisme, i hi ha un resultat final que, si bé és un document històric de gran rellevància, deixa molt a desitjar cinematogràficament.
A què es degueren aquestes discrepàncies entre allò desitjat i allò obtingut? Podien ser de diversos tipus. Al guió previst, hi tenia un paper preponderant el comandant PEÑA que havia de ser tret de l’avió accidentat per una portella amb prou feines oberta. José Santpere, que interpretava el paper, als 61 anys i amb una salut precària, no estaria gaire disposat a fer-ho. De fet va morir el 8 de novembre de l’any següent.
També és possible que no es tingués a mà un avió sinistrat, en prou bon estat per encaixar al guió. Així que es va haver de muntar allò rodat afegint una imatge d’arxiu, i eliminant les tasques de rescat, la recollida d’extintors i principalment l’extracció del cadàver de Marcelino. A la versió francesa del film del 1945, uns rètols afegits intenten situar l’escena. No així en la versió original dipositada a la biblioteca del Congrés dels Estats Units a Washington.
Si al principi es va redactar un guió en què el protagonista era l’avió accidentat i els ferits i el mort (Marcelino) del seu interior, al final es va substituir el conjunt per una imatge d’arxiu d’un avió en flames.
Vegem la diferència, comparant (en castellà per millor comprensió) el guió editat per Gallimard[i], en què es reflecteix el que es veu a la pantalla, amb l’escenari original previst (Editorial Era[ii]):
|
GUIÓN s/PELÍCULA (Gallimard) |
GUIÓN PLANEADO (Era) |
|
1.-Plano Medio. En su torre, el ametrallador se levanta y mira a lo lejos. |
|
|
2.-Plano Medio, picado. Peña y el piloto en los mandos. PEÑA: El motor de la derecha arde. |
|
|
3.-Plano Medio, picado. Peña y el piloto en los mandos. |
|
|
4.-Sigue la 1. El ametrallador mira. PILOTO (off): ¡El tren de aterrizaje! |
|
|
5.-P.M. contrapicado. PILOTO: ¿Lo sacas o no? ¿Qué hacéis allí detrás? |
|
|
6.-Sigue la 4 El aviador muerto. PILOTO (off): ¡Eh, Rivelli! ¿Me oyes? ¿No ves… |
|
|
7.-Sobre un fondo de cielo, el bombardero, con un motor en llamas, pierde altura (Plano General de izquierda a derecha) |
1.-P.G. En una esquina del campo, un grupo de aviadores procura ver el avión que sólo se oye. UNA VOZ: ¡A la derecha! Los aviadores miran en la dirección indicada UNA VOZ: ¡Los extintores! 2.- Muy pequeño, muy lejos, el avión que despide una estela de humo negro. |
|
8.-En tierra, una ambulancia avanza. A su alrededor, hombres corriendo (Plano General, de izquierda a derecha) |
3.- P.G. El grupo de aviadores se precipita hacia el hangar que se ve al fondo. 4.- P.M. Una ambulancia sale de un garaje pequeño y cruza el campo. CAMPANA DE LA AMBULANCIA 5.-P.M. Los aviadores descuelgan los extintores colgados en la pared y echan a correr. 6.-P.M. Los aviadores vienen corriendo. La ambulancia pasa cerca. Varios saltan al estribo. Los demás corren detrás de la ambulancia que da la vuelta tras un edificio. |
|
9.-El avión visto desde el suelo. (P.G. contrapicado) |
7.-P.G. El avión, un motor en llamas. |
|
10.-Tres hombres, entre los que está ATTIGNIES, miran la caída. (Traveling de PA a PR) UN HOMBRE: ¡Hubieran hecho mejor en tirarse! OTRO: ¿Y los heridos? ATTIGNIES: ¿Cuántos heridos allí dentro? HOMBRE SEGUNDO: ¿Cuántos viven? FUNDE A NEGRO | |
|
|
8.-En primer plano, la parte delantera del avión. El motor en llamas en el lado contrario. Los ocupantes golpean la puerta que no se abre. LOS GOLPES DADOS A LA PORTEZUELA POR LOS OCUPANTES, DESDE DENTRO. |
|
|
9–Llega la ambulancia, se para junto al avión. GARCÍA y otros han saltado antes para poder lanzar sus granadas extintoras. GARCÍA sacude con toda su fuerza la portezuela que solo puede levantar unos 20 cm. |
|
|
10.-Desde el interior continúan golpeando la portezuela. Desde dentro, de un golpe de culata, rompen la ventanilla del avión. POL: ¿Quién es? VARIAS VOCES: ¡Peña!, ¡Peña! |
|
|
11.-L a parte inferior de la portezuela. GARCÍA ha logrado levantarla. Enseguida saca un par de piernas. Entre las cabezas de los aviadores, la parte superior del cuerpo del piloto. PILOTO: No tiene nada. |
|
|
12.-Más lejos, tres o cuatro aviadores tratando de sacar el cuerpo. Peña salta a tierra apoyándose en el fusil ametrallador que le sirvió para golpear la portezuela. PEÑA: Los del “Jaurés”? GARCÍA: Sin novedad, un herido leve. |
|
|
13.- PEÑA: Corro al teléfono para informar. Tu ocúpate de estos. Se necesita una camilla. Salen ATTIGNIES y GARCÍA |
|
|
14.-En plano más cercano, la cara y luego el cadáver de MARCELINO. |
|
|
15.-L levan el cuerpo de MARCELINO sobre una camilla. Luego el chófer sube al coche y la ambulancia parte en dirección a los edificios seguida de un cortejo de unas diez personas. Este plano se encadena con el primero de la Secuencia siguiente por una disolvencia de 72 imágenes. |
LA VERITABLE HISTÒRIA: La Seqüència I, amb la mort de Marcelino, està basada en un combat real lliurat el setembre de 1936, i que serà analitzat en una entrada específica sobre l’aviador mort (SEQÜÈNCIA II-1: Viezzoli). És curiós assenyalar que el finalment fou rodat s’ajusta força al text de la novel·la L’espoir, publicada el 1937. Aquí, un breu fragment[iii]:
“—El motor exterior està incendiat.
L’avió va augmentar de mida: va deixar de fer voltes prenent el terreny de cara… Les mirades no seguien sinó la taca confusa de la carlinga, assetjada com per una au de rapinya per aquella flama blavosa d’enorme bufador oxhídric. i que semblava que no havia d’arribar mai a terra: els avions, els morts dels quals s’esperen, cauen lentament.
… Atenta com la mort, l’ambulància va passar trontollant. Magnin va saltar a ella… Com si els homes haguessin estat enganxats per la seva sang a la carlinga trencada en dos com una petxina, els pelicans els anaven traient amb els gestos prudents amb què es lleva una bena d’una nafra… Mentre els extintors atacaven les flames, apartaven de l’aparell ferits i morts…”
Es podrien afegir més exemples de la precarietat del rodatge, com la desitjada i no aconseguida presència en aquesta primera seqüència d’un toro mugint i un ramat de braus (que va ser impossible trobar) espantat pels trets[iv]. Llegint un excel·lent article de Marcel Oms[v], m’he permès la llibertat d’editar un vídeo (muntatge casolà, demano disculpes) en què, a més de la música de Gossec (el Rèquiem que Malraux hagués desitjat incloure i que en no ser possible, va ser reemplaçat per la música original de Darius Milhaud que il·lustra la seqüència XXXIX i última) s’hi inclou l’inici somiat per Malraux: el mugit d’un toro. Diu Oms: «Sierra de Teruel s’havia d’iniciar amb el mugir d’un toro que, amplificant-se, s’entroncaria amb el rugir d’una sirena que cobriria l’estampida d’un ramat perseguit pels blindats franquistes».
Seqüència I: El muntatge que no va poder ser.
Aquesta seqüència d’obertura “taurina” on la banda sonora té tanta importància com el lirisme visual, raó de la inclusió de Gossec, no fou mai rodada ni figura al projecte de guió. Ja hem vist que no es trobaven braus a les línies republicanes, on la fam havia dictat la seva llei[vi].
Seria un precedent del meravellós inici de l’imprescindible Laberinto Mágico de Max Aub? El bou embolat sorgeix de les tenebres, donant llum a una fosca Espanya, il·luminant l’esperança d’una societat més justa i solidària, un moment breu i emocionant[vii].
“Anúnciase por su luz. Tiñese la cal del más leve rosear cuando todavía le separan cincuenta metros de la esquina inmediata. Aparecen larguísimas sombras; a todo correr se empequeñecen, reduciéndose a la nada para volver a surgir, creciendo contrarias según la carrera del basilisco… ¡Ya viene!…
¡Ya llega! ¡Ya vuelve!
Busca ardiente cinco, seis, siete veces su salida inalcanzable. Rueda su fuego”
Un inici que és un reflex clar de les dificultats de rodatge. Les dues versions (l’americana (1939) i la francesa (1945) no difereixen tret del rètol inicial. Finalment, van quedar només 45 segons de pel·lícula.
SABER-NE +:
L’AVIO SINISTRAT: La història del succés real (Talavera, 30.9.1936)
SEQÜÈNCIA II: Viezzoli. El veritable Marcelino: Giordano Viezzoli. La seva historia.
Sierra de Teruel (Espoir): Música y cine durante la Guerra Civil Española (article de Lídia López)
—-NOTES—–
[i] MALRAUX, André. (1996) Espoir-Sierra de Teruel. Paris, Gallimard-Folio.
[ii] MALRAUX, André (1968). Sierra de Teruel. México, Editorial Era. (Editado por Max Aub).
[iii] MALRAUX, André (1995). La esperanza. Madrid, Cátedra. Página 234
[iv] Referit a la seqüència XII (Era, pàgina 53): “Los rebaños echan a correr por las ametralladoras de los moros”.
[v] OMS, Marcel (1989). Ce qu’il reste de “L’espoir”. Sierra de Teruel-Espoir. Paris: L’avant scéne cinéma. Nº 385. Oct. 1989. Página 3)
[vi] Explicat per Claude Mauriac (1957) Petite Littérature du Cinéma.. Paris, Ed. Du Cerf (pp. 26-34), referint-se al que li havia referit Malraux sobre “L’Espoir tel que l’avait révé son auteur”)
[vii] AUB, Max (2017) Campo cerrado. Granada: Cuadernos del vigía. Pág. 32.