El conjunt de seqüències de Sierra de Teruel que s’inicia a la IV, narra la reunió en una drogueria del comitè republicà de la ciutat (suposadament Terol) amb el delegat militar, en què debaten com ajudar la població de Linàs, assetjada pels rebels (IV i VI, amb la V no rodada). Posteriorment, el pas pels carrers de la ciutat per intentar sortir-ne (VII), i finalment l’esforç del comitè per sortejar l’exèrcit rebel (VIII-IX), amb l’heroïcitat del personatge de Carral, estavellant un cotxe contra un canó franquista que ho impedeix, podent així dirigir-se a Linàs amb dos cotxes que troben en un garatge proper (seqüència X no rodada).
Aquest conjunt de seqüències és potser el que va requerir més canvis i esforç de muntatge, ja que hi ha plànols rodats en un interior real, en estudi i a tres carrers de Barcelona (Petritxol, Santa Anna i Montcada), així com en diversos carrers de la ciutat de Tarragona. Analitzarem aquí les dues primeres (IV i VI) que tenen com a localització l’interior d’una drogueria.
Quan es va rodar?:
La primera pregunta és en quin moment es va fer el rodatge. Tenim referències de quan es va rodar la seqüència VII, gràcies a Josette Clotis, companya de Malraux, que va estar al rodatge de totes les escenes aquí indicades. En carta a la seva amiga Suzanne Chantal li diu[i]: “22 de setembre. Vam tornar ahir de Tarragona, on vam acabar de passar quinze dies”. Sembla, doncs, possible que les escenes de la seqüència IV es rodessin a Barcelona abans del desplaçament (tret del pla general inicial, que analitzarem a continuació), a finals d’agost o principis de setembre. Això lligaria amb l’afirmació[ii] que la V (que finalment no entrà en el muntatge final) va ser la primera a rodar-se. Com a màxim (vegeu hipòtesis), una part es rodaria l’última setmana de setembre, al tornar de Tarragona i abans d’iniciar el rodatge de la part final de la pel·lícula a Collbató, ja que el 12 d’octubre ja hi eren. Això no obstant, per la roba (màniga curta) a les imatges del rodatge, m’inclino més per la primera opció.
Un plànol de Tarragona:
El primer pla de la seqüència IV comença amb una vista general de la ciutat. Va ser rodat des del terrat del número 4 del carrer Cavallers de Tarragona, informació rebuda d’un bon amic[iii] . Vegeu la comparació entre el pla i l’actualitat.
El guió ens indica: “Des de dalt d’una casa de la ciutat, que permeti fer una vista de conjunt sense que tingui l’aspecte d’una fotografia aèria. Panoràmica tan llarga com sigui possible que s’acaba enfonsant en un carrer buit” La vista de conjunt va ser rodada doncs durant la seva estada a Tarragona a mitjan setembre. Tot i això, es fon amb la visió d’aquest carrer, que és en realitat el carrer Petritxol de Barcelona, i no s’ha incorporat a la pel·lícula el plànol 2, en què se segueix per aquest carrer al delegat militar que acudeix a la reunió en una botiga .
La cistelleria/drogueria:
Com es dedueix que es tracta del carrer de Petritxol? Doncs analitzant el fotograma corresponent, que vol representar la porta de la drogueria, però que en realitat és la de la “Cestería José Lledó”, segons diu el rètol de l’entrada. Realment aquesta cistelleria existia des d’anys enrere (vegeu anunci de 1929). Posseïa una fàbrica a Crevillent (Alacant), un dipòsit a Barcelona, al carrer Avinyó, 50, i una sucursal a Petritxol, 15. Actualment, a Barcelona encara hi ha una Comercial Lledó Más SA, dedicada a la importació i venda de catifes, amb domicili diferent.
Entrada pel carrer Petritxol, 15, de la sucursal de Josep Lledó Mas.
Ignoro la raó per la qual es va escollir aquesta botiga, i més tenint en compte la seva manca d’espai per rodar. Al guió mecanografiat original ja es preveia aquesta ubicació, com veiem a la imatge[iv] (escombres i plomalls), encara que després es va titllar, deixant només drogueria (el que no era).
La decisió es veu reforçada per la correcció manuscrita d’Aub a la seqüència VI. En adonar-se que la cistelleria no els servia, es va substituir per la drogueria, que es reproduiria a l’estudi[v]. Finalment, a la primera edició a Mèxic, el decorat queda simplement: “Rebotiga d’una drogueria”[vi] .
En la seva presentació de la projecció que es va fer a Mèxic el 24.4.1960, Max Aub comenta la ubicació[vii]:
“A la rebotiga d’una drogueria hi ha reunit un comitè clandestí del Front Popular. Al despatx, discuteixen el delegat militar enviat per les forces republicanes i el responsable del comitè. El que importa és volar el pont. Això només es pot dur a terme per camarades segurs. Aquests allà a Linàs —el poble que domina el pont— no tenen armes —o molt poques— i sí força dinamita, sobretot fora de la ciutat. Uns companys han trobat armes a casa d’un feixista i les porten”
L’última frase ja correspon a la Seqüència V, que no es va arribar a rodar, o almenys a muntar, com veurem en una altra entrada. Quedem-nos a l’interior de la drogueria, amb un plomall a la porta, per on se suposa que han entrat els republicans.
Ens explica l’assistent de Malraux Denis Marion que[viii] :
“Cap escena, per curta que sigui, no està presa de la realitat. Totes han estat reconstruïdes en estudi o en exteriors. Per exemple, la drogueria va ser copiada fidelment d’una botiga reial, fins i tot es van imitar els flascons i els pots”.
És molt possible que es filmés algun pla a la pròpia “Cestería Lledó Más” (la sortida d’ella, a la VI, sembla segur), però no la totalitat. Per analitzar quina part es va filmar en la cistelleria i quina en els estudis podem detectar alguns detalls, per a això quina hem de contemplar conjuntament les seqüències IV i VI.
La seqüència IV està formada per la conversa entre Carral i el delegat militar, a la qual s’incorpora González. Succeeix en un despatx (vegeu el rètol de “Gerència” a la porta, des d’on s’entreveu del magatzem). Dubto que en estudi es disposés de tal porta retolada, o que es pensés a pintar-la a aquest efecte. Així que aquests plans inicials sí que podrien estar rodats a Petritxol, 15. La seqüència té tres plans, amb dos tràvelings circulars entre ells. Sembla que la sala de “Gerència” on es roden és prou ampla per a la càmera i els plànols. Val a dir que els figurants, la seva posició i també dels estris a la sala respecta escrupolosament el ràcord fílmic, encara que filant prim es pot apuntar que al primer tràveling qui està pujat a l’escala (a la dreta de la imatge, darrere del taulell) és un personatge amb granota, i en el segon (en teoria un instant després) el personatge està baixant de l’escala i porta camisa clara de màniga curta.
Potser per problemes de manca d’espai i distància per col·locar la càmera (vegeu imatge en què apareixen assenyalades Josette i Suzanne -aquesta amb caps fosques- que actuaven com a assistents), es va optar per rodar en estudi la segona part del conjunt (Seqüència VI ), en què uns companys entren portant les armes trobades a casa d’un feixista (acció de la no rodada seqüència V) i debaten com sortir per acudir a auxili de Linàs. Si comparem les seqüències IV i VI, a la primera només es veu Carral i el delegat militar, parlant en plans propers, amb el fons de la drogueria, cosa que fa pensar que a la “Gerència” si hi hauria espai per a la cambra, els focus, etcètera, però que en intentar passar-la a l’altre espai, no hauria de cabre. Potser per això es va fer l’esforç de traslladar l‘atrezzo necessari als estudis Orphea, per rodar-hi la seqüència VI. Són elucubracions, ja que una altra possibilitat seria que, un cop intentat el rodatge a la cistelleria, com que no s’hi cabia, es fes tot en estudi. Tot i això, la pregunta sense resposta és: per què es va pensar en una drogueria, quan es va intentar treballar en una cistelleria? ¿No hauria estat més fàcil traslladar a l’estudi els utensilis d’aquesta segona, escombres i plomalls, en lloc de flascons i alambins?
Això queda palès al final de la seqüència VI, quan en sortir de la “drogueria”, per la porta que obre l’omnipresent encarregat amb guardapols, sí que es veuen les escombres i plomalls. Aquesta seria la pista que indicaria que el darrer pla de la VI ho va ser al carrer Petritxol.
Seguim a la seqüència VI. En ella, després de repartir-se les armes, els voluntaris surten per la porta contrària per on ha entrat qui les ha portat, pujant unes escales que porten a una porta amb reixes (vegeu ombra), o sigui que hauria de ser un soterrani. Doncs bé: la botiga del número 15 del carrer Petritxol no ha tingut mai soterrani, com vaig comprovar directament visitant el lloc.
Resumint: es va iniciar el rodatge pensant en una cistelleria, es va localitzar aquesta, fins i tot es van rodar alguns plànols, però en veure els inconvenients d’espai, es va canviar a una drogueria que es va muntar (amb l’esforç de l’equip liderat per Max Aub) als estudis Orphea.
Una imatge clau per confirmar que es va realitzar el trasllat per rodar en estudi part d’aquest fragment de Sierra de Teruel, ens la dona una fotografia trobada a l’imprescindible Universo Max Aub, editat per la biblioteca Virtual Miguel de Cervantes el 2003, any del centenari del naixement de Max Aub[ix]. Hi apareix al costat de Malraux, un empleat de Lledó Mas (a la dreta), el del guardapols que ja hem comentat, que és qui al final de la seqüència VI els obre la porta de la suposada drogueria. Amb ells, Max Aub i qui ens va explicar que s’havia fet així: Denis Marion.
Malraux, Aub i Marion davant de Petritxol, 15
Un apunt final sobre aquesta foto. Al principi vaig creure que seria la porta dels Estudis Orphea a Montjuïc, i que es va fer en el moment en què s’hi havien traslladat els estris necessaris (la damajoana en primer lloc, com veurem més endavant). Però no és així. Si ens fixem atentament, a la part esquerra, entre el senyor del guardapols i un altre no identificat, es pot llegir amb dificultat la paraula “catifes” invertida. Uns amics[x] em van donar la solució: la foto està feta des de la porta de Petritxol, 15, i els personatges tenen al fons una llibreria, reflectint-se a l’aparador l’anunci de catifes de la cistelleria.
Dos detalls poètics:
A l’inici de la seqüència IV, el film ens ofereix un instant poètic quan, amb el retrunyiment dels canons, les vibracions fan caure les papallones clavades en un marc penjat de la paret. És una evocació al que passa a la novel·la L’espoir, durant una reunió dels oficials amb Manuel, en un casalot proper al front[xi]:
“A la paret, entre els mapes, una caixa de papallones. Un obús esclata molt a prop de la Casa de Camp: el bombardeig torna a començar. Un segon obús: una papallona es desprèn, cau sobre la base de la caixa, l’agulla a l’aire” .
Ben segur, Malraux volia mantenir aquest recurs poètic, com indica el guió original, al pla[xii] 2 de la seqüència IV :
“La càmera enquadra una caixa de papallones penjada de la paret. Es veu caure una o dues papallones a conseqüència del soroll més fort del canó. La càmera retrocedeix lentament”.
Aquest detall ens fa reflexionar novament sobre les localitzacions del rodatge. Al final de la seqüència VI, se cita de nou la caixa de papallones[xiii];
“Quan la rebotiga queda buida, continua el moviment de la càmera que acaba emmarcant la caixa de papallones; el soroll d’una forta salva d’artilleria fa caure les darreres”.
Però si visionem la pel·lícula, en aquesta seqüència no apareixen gens les papallones, i sí una damajoana, de la qual, amb la vibració dels obusos, van caient unes gotes, ritmant el pas del temps (sense referència similar a la novel·la) .
Aventuro la hipòtesi que, malgrat el gran esforç de calcar l’attrezzo de les dues seqüències, en rodar la segona no van tenir a mà la caixa de papallones (recordem que era al despatx, no al magatzem), i el que es va fer a correcuita fou demanar una damajoana que pogués degotejar. Això va portar a una confusió, ja que els responsables de la decoració no sabien de què es tractava i volien anar a cercar una escultura. La secretària de rodatge, Elvira Farreras, recorda que aleshores[xiv]: “afortunadament Max Aub era allà i va intervenir en la discussió dient, amb les “rr” molt marcades, que el que es necessitava era una “garrafa””.
Així doncs, l’anàlisi dels diferents guions demostra que hi va haver una improvisació entre les seqüències IV i VI, ja que en el primer publicat per Max Aub a Mèxic, amb autorització de Malraux, ja s’incorpora el recipient, que no apareix en cap dels guions mecanografiats previs, indicant en un lateral[xv]: “Cop de canó. Les gotes d’aigua”, com a acotació al fragment del pla 4: “Quan la rebotiga queda buida, continua el moviment de la cambra que acaba emmarcant la caixa de papallones; el soroll d’una forta salva d’artilleria fa caure les darreres. En una bombona, gotes d’aigua caient a través del filtre”.
Després, després de pujar per una escala, els guerrillers apareixen de nou a la cistelleria, on l’omnipresent encarregat del guardapols els obre la porta de persiana (seguint el guió). Es veu que van sortint tots ells, en el mateix ordre al carrer Petritxol, que ja a la següent seqüència serà en realitat el carrer Santa Anna.
Si algú té curiositat, podeu veure el fragment de la meva novel·la Campo de esperanza, on rememoro l’episodi de la caixa dels lepidòpters[xvi].
——————————————
[i] CHANTAL, Suzanne (1976). Un amor de André Malraux. Barcelona, Grijalbo. Pàgina 115.
[ii] MARION, Denis (1996) Le cinéma selon André Malraux. Paris, Cahiers du cinéma. Pàgina 49.
[iii] Joan Cavallé, escriptor, traductor i activista cultural. La seva familia va viure en l’immoble. Correu del 6.9.2021.
[iv] AUB, Max. Guion “Sierra de Teruel”. ICV, Fondo Max Aub. En la copia de la Fundación Max Aub (AMA. Sign: C.32-14) ya no aparece lo tachado.
[v] Institut Valencià de Cultura, Valencia. Fondo Max Aub.
[vi] MALRAUX, André (1968), Sierra de Teruel. México, Ed. Era. Página 25
[vii] AUB, Max (2002) Hablo como hombre. Segorbe, Fundación Max Aub. Página 150.
[viii] MARION, Denis (1989). ” Como André Malraux realizó « Espoir”, en Archivos de la Filmoteca. Año 1, nº 3. Valencia. Pàgina 313.
[ix] Catàleg de l’exposició EL UNIVERSO DE MAX AUB. (2003) Valencia, Generalitat Valenciana.
[x] El grup de Facebook “Barcelona ara i abans” (https://www.facebook.com/groups/1650840901843578)
[xi] MALRAUX, André (1995) La esperanza. Madrid, Ed. Cátedra, pàgina 455.
[xii] MALRAUX, André – AUB, Max. Guion de “Sierra de Teruel”. AMA. Sign: C.32-14 página 7
[xiii] MALRAUX, André – AUB, Max. Guion de “Sierra de Teruel”. AMA. Sign: C.32-14 página 15
[xiv] Sierra de Teruel, cincuenta años de esperanza. Archivos de la Filmoteca. Año 1, nª 3. Valencia, 1989. Pàgina 291
[xv] MALRAUX, André (1968), Sierra de Teruel. México, Ed. Era. Página 32.
[xvi] https://www.visorhistoria.com/campo-de-esperanza-xii-fragmento-las-mariposas/