SEQÜÈNCIA X – La fugida
Amb la seqüència X culmina l’episodi de la sortida del comitè republicà de Terol cap a Linás. Són només cinc plans que narren la carrera des de la porta on han estavellat un cotxe contra el canó que impedia el pas, fins a quedar a cobert i poder dirigir-se a un garatge on els esperen dos cotxes per portar la dinamita a Linàs. Tot i això, el que indica el guió no correspon exactament al que reflecteix la pel·lícula.
Diguem primer que aquests plans van ser rodats als afores de Tarragona, amb la càmera situada en la que avui és, aproximadament, la plaça de Mossèn Prefecte Cabré (veure indicador en blanc). Vegem la comparació entre un dels fotogrames i la ubicació actual, on es veu, d’esquerra a dreta, la torre, el campanar de la catedral i la cúpula del seminari. Podem apreciar a l’angle superior esquerre del fotograma una gruixuda branca d’arbre, que se cita al guió[i]: “NOTA: Si és possible, fer travelin de 20-30 metres al llarg del mur baix. Plànol 2: Els homes segueixen corrent: per darrere del mur baix, enquadrant tota la part industrial de Tarragona. – Darrere del mur, un arbre amaga el fons per un instant. A l’altra banda, apareix la cartoixa de Tarragona”.
El detall de l’arbre ve reforçat per la nota final: “Si no és possible fer travelin es filmaran dues panoràmiques: la primera seguint els homes mentre passen davant de la part industrial de Tarragona per acabar a l’arbre; la segona, començant per l’arbre, i seguint els homes mentre passen davant de la Cartoixa fins al final”. Com que no s’aprecia indústria per enlloc, sembla que el muntatge correspon a aquesta segona opció. Després del primer tram, més a prop de la muralla, mentre són metrallats, amagant-se darrere d’un mur, passa a un segon pla més allunyat de la ciutat, on primer els fugitius salven un mur, i després, amb l’arbre per protagonista, segueixen la seva fugida.
L’àudio és fidel al guió llevat de la seva última entrada. En aquesta González hauria de dir: Correm; no estem lluny del garatge. No obstant això, sota l’estrèpit de sirenes, campanes i trets, se sent a un personatge que no és el cap de l’expedició dir: Correm, bona feina. Denis Marion afirma[ii] que, arribats a París després d’haver sortit per cames de Barcelona, Malraux i el seu equip es van adonar que la situació semblava sense sortida: faltaven seqüències senceres i els ràcords indispensables encara no s’havien rodat. A més afegeix: El negatiu era a Pathé, però el so era tan dolent que va caldre gravar-lo de nou. El petit detall a l’àudio de la breu seqüència X pot ser una prova de tal afirmació. Sabien que no tenien la seqüència XI, que devia haver-se rodat en un garatge, i per tant perdia sentit el text del guió. Tot i això, podem fer-nos una reflexió: per què no es va rodar a França?, al cap i a la fi no era tan difícil trobar un lloc on rodar un parell de cotxes als quals se’ls carreguen unes caixes i unes maletes. Fins i tot, atès que a Tarragona es va rodar a mitjans de setembre, podem pensar que van tenir encara quatre mesos per fer la seqüència del garatge en qualsevol ubicació de Barcelona. Potser la raó de no fer-ho a França sigui l’absència de l’actor que encarna González, José Telmo, que, igual que Julio Peña o José Santpere, no havia passat a França amb la resta del grup.
[i] «Sierra de Teruel (espoir 1938-1939)» (guión) en: Sierra de Teruel. Cincuenta años de esperanza. Valencia, Archivos de la Filmoteca. Nº 3. Año I. IX-XI 1989. Pàgina 78
[ii] MARION, Denis (1970) André Malraux. Paris, Seghers -Cinéma d’aujourd’hui. Página 21