Després de la primera seqüència, composta només per una part del que preveia el guió, la segona sembla força més completa. L’analitzarem des de dos punts de vista, el primer dels quals és el personatge al cadàver del qual es ret homenatge per part de l’esquadrilla internacional i la gent del poble circumdant; la segona entrada es dedicarà als extres que figuren a escena.
L’escena s’obre amb unes desenes de vilatans envoltant el cadàver jacent d’un aviador. Entra el comandant Peña (José Santpere) i comença solemnement: «Marcelino Rivelli, disset combats a Espanya…».
Es tracta d’una evocació al brigadista Giordano Viezzoli, un intel·lectual i activista italià del qual, quan va morir, es va editar a París, però en italià, un breu opuscle de 18 pàgines[i]. Interessant és també la fitxa de Giustizia i Libertà, que informa que va néixer a Trieste el 31.5.1910, i (error de data) va morir en un combat aeri sobre Talavera, el 3.9.1936. Totes les altres referències trobades indiquen que el combat esmentat va tenir lloc el 30 de setembre. Viezzoli era bombarder, i va morir dessagnat per les ferides rebudes a l’engonal per una bala explosiva, durant un combat aeri del seu Potez amb uns caces Fiat feixistes. Ens explica el seu company, el metrallador Bruno Roda: «Ens trobem a Espanya la primera setmana d’agost del 36 a Barajas (Madrid) […] Era un idealista amb una gran fe antifeixista que en les accions el portava a menysprear el perill»[ii]. Això confirma que Viezzoli va ser un dels primers integrants de l’Esquadrilla, com també ho va ser el pilot del
Potez atacat, el comunista francès Deshuis. Tot i això, a la detallada llista d’integrants de l’esquadrilla que apareix al llibre de Thornberry[iii], no figura cap Roda, tema per a una altra entrada, ja que en una altra fitxa de Giustizia i Libertà, el cognom Roda apareix sobreescrit sobre un altre ratllat. Acudint a la llista esmentada, i prenent com a referència el seu lloc de metrallador, només apareix un italià a la primera etapa: Veniero Spinelli[iv].
La biografia de Viezzoli podria ser tema per a una novel·la, i part d’ella és relatada per Peña a la seqüència II de Sierra de Teruel. Però ressenyem simplement que des de molt jove va ser activista antifeixista, que va ser condemnat a mort i salvat per la pressió d’alguns intel·lectuals, i que va passar a França, on va treballar a la fàbrica d’automòbils Lancia.
No hi ha dubte del valor que aquesta biografia tenia per a Malraux, que inclou el personatge tant a la seva novel·la com a la pel·lícula, en tots dos sota el nom de Marcelino. A L’espoir, el presenta com a «bombarder»[v] ja en l’atac a l’Alcázar de Toledo, i posteriorment descriu la seva mort[vi], amb un error («Com a Marcelino l’havia matat una bala al clatell, estava poc ensangonat») i una precisió que no apareix al film: a l’incident van ser tres els morts: “Tres ferits, tres morts. Faltava un metrallador, Jaime, que va baixar molt després que els altres. Les mans endavant, tremoloses, i un camarada que el guiava: una bala explosiva a l’altura dels ulls. Cec».
Seguim amb els veritables protagonistes de l’esdeveniment: L’avió estava pilotat, segons totes les fonts, per Émile Deshuis, nascut el 10 d’octubre del 1989 a Valenciennes (França)[vii], l’únic que va sortir il·lès. Els tres ferits van ser els francesos Arribas, Bordalo i Issart, mentre que els altres dos morts van ser el francès André Blondeau i un mecànic espanyol.
Però l’anècdota no s’acaba aquí. De fet, el lloc de Marcel·lí al Potez 450 de Deshuis havia d’haver estat ocupat per Paul Nothomb, l’autor d’André Malraux a Espanya. Ell mateix ho recorda, dient-nos que unes angines li van impedir incorporar-se a la missió, sent reemplaçat per Viezzoli. És ell qui ens ofereix les imatges que apareixen tot seguit. Al final, afegeix: «Els funerals dels nostres camarades, dos dies més tard, van ser saludats per tota la premsa lleial, i pel poble de Madrid»[viii].
——————————————————
[i] Giordano Viezzoli: un eroe dell’ala rivoluzionaria italienne. Paris : Impr. du Centarue, [1936 ?]. 18 p. https://sidbrint.ub.edu/en/node/12619
[ii] Fitxa de Giustizia i Libertà (http://www.antifascistispagna.it/wp-content/uploads/2016/03/A00-01186-06-00-00148-000-005-Viezzoli-Giordano_0001.pdf). Fitxa Garibaldini in Spagna (http://www.antifascistispagna.it/). També el llibre: PUPPINI, Marco (2019). Garibaldini in Spagna. Storia della XII Brigata Internazionale nella guerra di Spagna. Udine (Itàlia): Kappa Vu.
[iii] THORNBERRY, Robert S. (1977). André Malraux et l’Espagne. Genève, Droz. Pàgina 216
[iv] CASTELLS, Andreu (1974) Les Brigades Internacionals de la Guerra d’Espanya. Esplugues de Llobregat : Ariel. 685 p.[iv] MALRAUX, André (199)
[v] MALRAUX, André (1995). La esperanza. Madrid: Cátedra. Pag. 219
[vi] MALRAUX, André (1995). La esperanza. Madrid: Cátedra. Pag. 234.
[vii] Encara que el Dictionnaire biographique du mouvement politique et social indica, erròniament, que es va unir a les Brigades el 13 d’octubre, com a tinent. Vegeu: https://maitron.fr/spip.php?article22474
[viii] NOTHOMB, Paul (2001). Malraux en Espagne. Barcelona, Edhasa. Pàgina 52.