Capítol 4.1.4. de «La veritable història del rodatge de Sierra de Teruel»
Max Aub, enfilat a una cadira, intenta dirigir l’orquestra. Els extres, arribats amb un camió militar que els han deixat, s’aglomeren al seu voltant. Darrere seu, la càmera, els focus, uns rails per terra, els tècnics estrangers els cohibeixen. En un racó, els actors s’ho miren expectants. Hi ha Santpere, Peña, Rodríguez, i dos o tres més de menor nivell, sense un paper concret, però que per amistat o recomanació del sindicat,
ambé han estat contractats. Des de les primeres preses hi ha hagut algun frec amb el sindicat d’actors per la contractació d’extres, anunciant un malestar que aflorarà diverses vegades durant els mesos de rodatge. Quan les autoritats espanyoles, a l’hora d’accedir a finançar la pel·lícula, van exigir que, en cas de contractar tècnics estrangers, estiguessin doblats per un espanyol, se’n va contractar diversos, entre ells, un tal Lepiani[i], per recomanació de l’assistent de producció , Fernando Gómez Mantilla[ii]. Molts s’estan limitant a cobrar el sou, sense fer res però evitant així ser cridats a files. Però alguns plantegen uns problemes laborals que enerven Malraux i necessiten tota la mà esquerra de Max Aub.
Un ajudant mou la perxa de so, un altre encén un focus. Max, sense girar-se, crida aixecant les mans:
—No, no mireu. Sou gent del poble que ha acudit a les honres fúnebres d’un aviador heroic, esteu compungits, fins i tot —dubta—, en certa manera, orgullosos de compartir el moment amb els aviadors internacionals. Quiets, com a màxim seguiu amb la vista al comandant quan entri. Així, distribuïts. Aquesta taula, que no es vegi.
En una habitació contigua, Santpere repassa el discurs. Per ell, aquests breus fragments que exigeix la pel·lícula no són gens comparat amb llargs textos que s’ha hagut d’aprendre durant la seva extensa trajectòria teatral. “Marcelino, disset combats a Espanya…” recita caminant amunt i avall.
Entren una llitera, on s’estén el que interpretarà Marcelino Rivelli[iii]. L’encara claqueta Lepiani es posa davant de la càmera i recita: “Sang de gauche, seqüència segona, primera presa”[iv].
La càmera, amb Thomas al comandament i Page atent a la seva esquena, enquadra la cara del mort. Lentament, obre el camp. Algun militar, un assegut, vilatans, fins i tot un nen, miren el jacent. Els del darrere es mouen: arriba el comandant Peña. Majestuós, mira al voltant i inicia l’obituari de Marcelino.
A mitja al·locució, Malraux dicta: Tallin! S’adreça a Santpere:
—Prenem des d’un altre angle. Només tenim una càmera, així que iniciï el discurs una altra vegada. Després ja enganxarem el que convingui.
Se sent la veu aguda de Lepiani: Sang de gauche, seqüència segona, presa segona. Des de l’esquerra de Santpere, en un pla mitjà, es va desplaçant lentament la càmera en un travelin circular per donar sensació de conjunt. Darrere seu, unes dones amb cara compungida. La càmera baixa fins al rostre del difunt. “Tallin!”.
El rodatge s’ha desenvolupat satisfactòriament atesa la inexperiència dels extres i el nerviosisme inicial. Només s’ha hagut de repetir un breu instant quan un nen s’ha mogut. Al final, alguns plans d’enllaç, amb
grups de vilatans, molt al gust del cinema soviètic que admira el director. L’últim, però, serà rodat temps després[v]. En ell, dues àvies es diuen:
—Només una hora després de la mort, es comença a veure l’ànima.
—Ja deu fer una hora.
Aquest divendres 12 ha resultat més profitós del que es pensava. Després de La Volatería, hi havia dubtes d’on seguir i amb quines seqüències, sabent dels pocs metres de pel·lícula de què es disposava. El suggeriment d’Aub ha estat fructífer.
El cap de setmana ha estat caòtic, tot i que ha acollit una bona notícia. Encara que sigui habitual i s’avisés per la premsa, un assaig de tir antiaeri ha sorprès molts barcelonins. S’insisteix que continuaran també dilluns. Com a positiu: Met Miravitlles ha convidat a dinar Malraux i Aub a La Punyalada, al Passeig de Gràcia, propera a les seves oficines. Després d’un preàmbul en què comenta el viatge de l’alcalde, Hilari Salvadó, al Congrés per la Pau a París[vi], els dóna la notícia: Ha aconseguit de les autoritats el permís per tancar durant unes hores el carrer Santa Ana, llevat, és clar, que hi hagi bombardeig o necessitats militars de qualsevol mena. Potser la setmana següent ho puguin dur a terme. Aixequen la copa, i brinden tots tres. Després, amb cara de circumstàncies, Aub es dirigeix al comissari de Propaganda:
—És una ocasió única. Gràcies, gràcies de debò. Però hi ha un dubte: no estem segurs de tenir prou pel·lícula verge. Hi ha retards al lliurament.
—Miraré d’aconseguir uns metres a Laya Films —diu amb un aire de suficiència, no exempt d’arrogància. Ja saps que sóc aquí per a tot. El vostre projecte és imprescindible per a la República.
Baixant per Passeig de Gràcia, en deixar Aub a l’hotel Majèstic, s’han pres una darrera copa. Després, André segueix sol fins al Ritz, on l’espera Josette, que ha sopat amb la seva amiga Chantal, acabada d’arribar de París, amb viandes, perfums i un parell de vestits.
Dilluns no es roda, han estat analitzant com aprofitar millor la poca pel·lícula que queda, per si de cas Miravitlles els falla. L’equip de rodatge s’ha reunit al Comissariat per planejar les accions següents, en un despatx escàs per a la desena de persones presents que fumen compulsivament.
Denis Marion, que coneix en profunditat el guió previ, apunta:
—Seria convenient anar lligant seqüències. Sembla que ens han facilitat el rodatge de la VII al carrer Santa Anna en uns dies determinats. No deixem per més tard les prèvies dins de la drogueria, la IV i VI. Algú té cap idea d’on rodar-les? Tampoc no oblidem la seqüència del dormitori dels aviadors (XXVI), que en certa manera està relacionada amb allò que rodem a La Volateria.
—Els interiors els podríem rodar a Orphea, però les entrades i les sortides haurien de ser en un carrer real —apunta Malraux.
A diverses fonts se cita la dificultat que va significar el trasllat dels utensilis d’una drogueria fins als estudis Orphea (Arxius de la Filmoteca I.3. (1989): 313). Sorgeixen molts dubtes, ja que hagués estat més fàcil trobar un local més ampli, on rodar completament les dues seqüències, i per altra banda, mentre que l’entrada i sortida dels republicans es realitza en una cistelleria, l’interior on planegen l’ajuda a Linàs mostra una drogueria.
Max Aub s’aixeca, reflexiona i després deixa anar:
—Conec una botiga on ens deixarien rodar a dins. Vaig conèixer el seu amo a Crevillent. Està en un carrer no lluny de Santa Anna, estret, també fàcil de tallar. I llaminer, afegeix: hi ha unes granges on se serveix una xocolata suïssa de somni. Sí, el carrer Petritxol ens podria ser útil. Per cert, al carrer Santa Anna hi ha 
l’església del mateix nom que es va incendiar el 36. Convindria que no es veiés.
Queden que ell, acompanyat de Page i Thomas, aniran a veure la Cistelleria Lledó Mas, al número 15 d’aquest carrer[vii]. Passaran també al carrer de Santa Anna per determinar els millors enfocaments, evitant l’església.
—Passin —els diu l’encarregat. Vesteix un guardapols ratat. Està eufòric que comptin amb ell. El senyor Lladó el va deixar al càrrec quan se’n va anar, gairebé dos anys enrere, a França. Li serà fidel i l’amo recuperarà el negoci a la tornada.
Thomas i Page, mirant a través d’un requadre que formen amb les mans, s’aturen a l’entrada; xiuxiuegen. Alta de sostre, uns cinc metres d’amplada, potser deu o dotze de fons… No n’hi ha prou per rodar l’escena d’interior. Ho exposen a Max.
—Bé, vosaltres sou els experts. Però el guió diu que el comissari avança, de matinada, per un carrer estret fins que truca i entra. Això no es pot rodar a Montjuïc.
—Bé, tampoc no és obligat seguir l’ordre del guió en el rodatge. Santa Anna és prioritari, no sempre tindrem el permís. Tant de bo que puguem acabar en un dia! Però sapiguem que l’estudi sempre el tenim a mà per anar emplenant buits.
SABER-NE +:
Seqüència II: L’hora.
Seqüència II: Viezzoli.
Xarxes i microhistòria.
————————————————————————–
NOTES:
[i] MARION, Denis (1996). Le cinéma selon André Malraux. Paris, Cahiers du cinéma. Pàgina 63. Lepiani acabaría sent apartat del rodatge, encara que seguiría cobrant un sou. El va substituir Rigueira, també del sindicat, que va treballar com a claqueta.
[ii] Sierra de Teruel, cincuenta años de esperanza. Archivos de la Filmoteca I nº 3 (1989) València, Generalitat Valenciana. Pàgina 49.
[iii] https://www.visorhistoria.com/secuencia-ii-1-viezzoli/ on s’explica la historia real del fet..
[iv] Un dels títols que es van considerar inicialment. Veure: https://www.visorhistoria.com/el-baile-de-los-creditos-1/
[v] https://www.visorhistoria.com/secuencia-ii-hora/
[vi] La Vanguardia, 14.8.1938 P. 5
[vii] https://www.visorhistoria.com/secuencias-iv-y-vi-la-drogueria/