Aquesta entrada és una mostra perfecta del que pretén VisorHistoria. Partim de dues constatacions sorgides de l’anàlisi de Serra de Terol, els seus precedents i raons. D’una banda, la necessitat d’avions, demostrada amb la ràpida adquisició i gestions posteriors a aquest efecte, per contrarestar la creixent potència aèria dels sollevats, subministrada per Alemanya i Itàlia; de l’altra, les raons per les quals André Malraux, finalitzat el periple de l’esquadrilla Espanya, es desplaça als Estats Units, l’ambient que es va trobar i la constatació que només influint, mitjançant el cinema, a l’opinió pública, es podia revertir una neutralitat letal per a la República espanyola. Entre totes dues, episodis que il·lustren aspectes sovint desconeguts de la guerra i el seu entorn.
Partint de l’àmbit legal dels Estats Units respecte a la guerra d’Espanya (les Neutrality Act) i del el posicionament del president Roosevelt, passarem després al detall amb la batalla naval del cap Machichaco i les conseqüències per a un polític català de dretes: Carrasco i Formiguera. Potser això, com les cireres del cistell, ens podria portar a indagacions sobre la política autonòmica, el paper d’homes clau catòlics però republicans, etcètera, etcètera. Però no ho farem, almenys en aquesta entrada. El lector pot quedar tranquil.
Les relacions d’Espanya amb els Estats Units durant la guerra civil han estat magníficament analitzades per Aurora Bosch[i], i posteriorment per Andreu Espasa[ii], amb pròleg de la primera, als quals caldria afegir el llibre de Joan Maria Thomas[iii]. El marc legal, encara que imprecís com veurem, van ser les diverses NEUTRALITY ACT[iv]. Es veurà en un article específic. Fem aquí una ullada per centrar la història que segueix:
El 31.8.1935, s’havia promulgat la primera acta, dictant que no se subministrés material bèl·lic a les nacions que estiguessin en guerra. Aleshores ja apareixia el dubte, que va generar multitud de plets, sobre si un aixecament militar contra una democràcia legal podia incloure’s en aquest àmbit. La segona acta, de 29 de febrer de 1936, afegia l’obligació dels exportadors d’aconseguir una llicència prèvia, a més de prohibir no només els subministraments, sinó també els préstecs per les eventuals adquisicions. Encara no havia començat la revolta de Franco, però es posaven les bases per les quals s’ofegaria militarment la República, com a complement a la vergonyosa No Intervenció.
En aquests mesos anteriors a l’aixecament, cal assenyalar un apunt nord-americà, que després trobarem el 1938: El senador republicà per Dakota del Nord, Gerald P. Nye crea un comitè per investigar “si l’avarícia dels banquers i els fabricants i traficants d’armes havien estat les principals causes per les quals els Estats Units s’havien involucrat a la I Guerra Mundial”[v]. Es percebia que el món tornava a estar en un atzucac (invasió d’Etiòpia per Itàlia el 1935, restabliment del servei militar a Alemanya, violant el tractat de Versalles) i hi havia dubtes seriosos de les finalitats de l’increment de producció bèl·lica per part d’aquests països.
Així doncs, quan esclata el cop d’estat a Espanya, la situació legal respecte a les Neutrality Act no era clara, en tractar-se en teoria d’un conflicte intern. Però la tendència política als Estats Units era aïllacionista, negant-se a donar suport a la proposta d’Uruguai de promoure una mediació entre els combatents. La proximitat de les eleccions nord-americanes de novembre de 1936 agreuja la situació: Roosevelt, en un discurs a l’agost anticipa ja la negativa a vendre material a la República[vi].
Un cas concret ens pot il·lustrar el laberint jurídic: A finals de 1936, hi havia sobre la taula diverses peticions d’exportació de material de guerra a Espanya per part d’indústries nord-americanes. Una d’elles, la Vimalert Co. sol·licita exportar avions, motors i recanvis per valor de 2.770.000 €. Tot i l’oposició dels àmbits de dretes[vii], i fins i tot del Departament d’Estat liderat per Cordel Hull, Roosevelt (guanyades ja les eleccions) concedeix el permís el 28.12.1936, considerant-ho legal, encara que no patriòtic. El material es carrega a principis d’any al vaixell Mar Cantábrico[viii], que surt cap a Veracruz, a Mèxic, per completar la càrrega.
La complicada operació té un altre protagonista: l’ambaixador de la II República a Mèxic, Félix Gordón Ordás, que va haver de “tenir converses reservades amb diverses persones amb posicions molt diverses a l’escala social, des de gàngsters molt notoris fins a funcionaris del Departament d’Estat”[ix] . Com mostra un botó: Gordón Ordás va fracassar en dos intents d’afegir uns milions de cartutxos al carregament, en un cas perquè el fabricant exigia que fossin declarats com a ferralla i pagats al Canadà abans de l’enviament, i en l’altre per estar processat per contrabandista el proveïdor.
El Mar Cantábrico, quan surt de Mèxic canvia el seu nom al d’Adda per evitar el control de l’armada de Franco, que controla part de l’Atlàntic i el Cantàbric. Les ordres de l’ambaixador republicà a Mèxic, Félix Gordón Ordás, al capità del Mar Cantàbric van ser (17.2.1937), entre d’altres: 1/ Anar directament a Santander, sense cap escala intermèdia. 2/ Utilitzar l’encriptació Clau X, que se li donaria en el moment oportú, a més de mantenir absoluta discreció i utilitzar només les longituds d’ona acordades[x].
Tot i això, l’exèrcit rebel tenia mitjà de desxifrar els codis. La seva Oficina d’Informació radicada a les Balears, a càrrec del tinent Baltasar Nicolau Bordoy. Va arribar a desxifrar, almenys quaranta-dos codis diferents, entre ells el que ens ocupa[xi].
Interceptats missatges entre el ministre de Marina i el president basc Aguirre, comunicant l’arribada a Santander del Mar Cantàbric, el 6 o 7 de març, una flota amb el creuer Canàries va salpar del Ferrol, comandat pel capità Salvador Moreno.
Però no acaben aquí els enllaços entre esdeveniments aparentment inconnexos. Arribats els navilis rebels uns dies abans, van rebre les ordres d’atacar el mercant Galdamés, carregat amb moneda acabada d’encunyar, que anava escortat per un destructor i bous armats. Es produeix llavors l’anomenada “batalla del cap Machichaco”[xii]. Després d’unes hores de combat desigual, el Galdamés es va rendir i la seva tripulació i els seus passatgers van ser capturats. Entre ells, el polític català Manuel Carrasco i Formiguera[xiii], que mesos després va ser afusellat.
I la Neutrality Act? El maig de 1937 es va renovar, reforçant la discrecionalitat del president per decidir si una exportació era una amenaça per als Estats Units, però quedant Espanya fora d’aquesta concessió. Va continuar vigent fins que el senador Nye, el 2 de maig de 1938, va presentar una resolució per eliminar l’embargament d’armes a Espanya, argument utilitzat per Malraux per aconseguir fons del govern espanyol per a la seva pel·lícula. Tot i això, temorós de la reacció dels partidaris de Franco, als quals la situació crítica europea donava arguments per quedar-se al paire, Roosevelt va donar llargues a l’assumpte. Va dir, el 31 d’agost, en una missiva a Claude Bowers ambaixador a Espanya: “Potser una mica tard –si la situació de Txecoslovàquia no acaba desastrosament–, pugui fer algun tipus de moviment amb la finalitat d’almenys ajudar a la terminació de la guerra espanyola”[xiv] . Txecoslovàquia va quedar partida en dos el 30.9.1938. Es va continuar abandonant a la II República Espanyola, fins i tot la Conferència Panamericana de Lima (a la qual els Estats Units no va acudir), va evitar pronunciar-se i molt menys proposar una mediació entre els dos bàndols. Es va limitar, al primer punt, a declarar[xv]: “És inadmissible la intervenció d’un Estat en els assumptes interns o externs de qualsevol altre”. Era el 24,12,1938. La República estava perdent irremeiablement la guerra.
Però abans, a la primavera de 1938, André Malraux havia visitat les instàncies governamentals més altes, demanant fons per rodar una pel·lícula que influís en l’opinió pública nord-americana, al mateix temps que el senador Nye presentava la seva sol·licitud de derogació. Ho veurem al capítol corresponent de La verdadera historia de Sierra de Teruel.
 |  |
PER SABER-NE MÉS:
—————NOTES——————
[i] BOSCH, Aurora. (2012). Miedo a la democracia. (EE. UU. ante la República Española). Barcelona, Ed. Crítica.
[ii] ESPASA, Andreu (2017). Estados Unidos en la Guerra Civil española. Madrid, Libros de la catarata.
[iii] THOMAS, Joan Maria (2007). Roosevelt y Franco -De la Guerra civil Española a Pearl Harbor. Barcelona, Edhasa
[iv] https://history.state.gov/milestones/1921-1936/neutrality-acts
[v] ESPASA (2017): 29.
[vi] SÁNCHEZ ANDRÉS, Agustín. ”La Sociedad de Naciones y la guerra civil española: entre la no intervención europea y la neutralidad continental americana”. En HERRERA LEÓN, Fabián y WEHRLI, Yannick (Coordinadores) (2019). América latina y el internacionalismo ginebrino de entreguerras. México, Acervo Histórico Diplomático. Páginas 159-197
[vii] https://www.nytimes.com/1936/12/30/archives/war-planes-sale-to-spain-is-denied-cuse-vimalert-co-head-says-craft.html
[viii] https://second.wiki/wiki/captura_del_mar_cantc3a1brico
[ix] CAMPOS, Miguel I. (2022). Armas para la República -Contrabando y corrupción, julio 1936-mayo 1937. Barcelona, Crítica. Página 228
[x] https://second.wiki/wiki/captura_del_mar_cantc3a1brico
[xi] https://raco.cat/index.php/Drassana/article/view/240524 i https://www.ugr.es/~aquiran/cripto/museo/marcantabrico.htm
[xii] http://marinavasca.eu/es/combate-de-cabo-machichaco.php?o=5&a=5
[xiii] https://dbe.rah.es/biografias/31365/manuel-carrasco-i-formiguera
[xiv] https://www.ucm.es/data/cont/media/www/pag-72530/UNISCI11Mar5.pdf P. 280.
[xv] (https://www.dipublico.org/15748/declaracion-de-principios-americanos-octava-conferencia-internacional-americana-lima-1938/