LINÀS ASSETJAT
Una de les característiques de la pel·lícula Sierra de Teruel és la simultaneïtat de tres espais i arguments que s’entreveuran per culminar en un quart de síntesi final. Així, ho ha Terol, amb els seus voluntaris que pretenen sortir de la ciutat per ajudar l’assetjada Linàs; aquesta població que ens presenta el seu comitè angoixat pels ferits que no paren d’arribar i l’escassetat d’armes per defensar-los, i davant del qual es presenta José, un pagès que vol travessar les línies per informar l’aviació republicana, i finalment l’esquadrilla (que ja vam veure en les tres primeres seqüències) que l’acull i acudeix en ajuda de Linàs, bombardejant l’aeròdrom feixista indicat per José i un pont pel qual haurien de passar els assaltants. Totes aquestes històries, que succeeixen en un termini fictici breu de dos dies, convergeixen en la narració de la batalla aèria, on abaten un dels avions republicans i la impressionant seqüència final en què els habitants dels voltants acudeixen en socors dels accidentats.
Per això podem concloure que l’eix de la història és la vila de Linás (nom fictici). Una mostra més de la precarietat i escassetat de temps del rodatge és el fet que precisament siguin les que més falten les seqüències relatives a ella, especialment les que haurien narrat la resistència contra els assaltants franquistes (seqüències (XV-XIX, analitzades breument a VISORHISTÒRIA).
En aquesta web hem analitzat les circumstàncies del rodatge de Linàs en diversos articles, començant per la seva ubicació a: LINÀS O LA TRANSFIGURACIÓ DE LA HISTÒRIA (publicada el febrer del 2023).
En aquesta entrada, partint de la conversa entre els caps de l’esquadrilla, es concloïa que la ubicació de Linàs s’inspirava en la població de Sarrión, a la província de Terol, d’un miler d’habitants. Però persisteix el dubte de per què no es va fer servir aquest nom substituint-lo per un fictici com Linás. I més quan alguns dels altres esmentats sí que són reals, i fins i tot el nom del militar republicà que acudia al seu auxili: Jiménez, tal com expliquen les cròniques de la primera batalla de Sarrión (juny 1938) en què estava al comandament de la Unitat Tàctica Especial de l’Exèrcit de Llevant, que s’enfrontava al rebel tinent general Enrique Varela[i].
La dates, no obstant això, indueixen a dubtar, ja que aleshores el guió de Sierra de Teruel ja estava redactat. I la segona batalla de Sarrión al setembre, ja va passar en ple rodatge (mentre es troben a Tarragona rodant les escenes de la sortida dels republicans de Terol). Encara que potser sí que les notícies que s’anaven rebent a l’equip de rodatge serien un estímul.
D’altra banda, podria ser que, tot i inspirar-se a Sarrión (per la proximitat als fets reals de l’avió Potez de l’esquadrilla estavellat a Valdelinares el desembre de 1936), prengués com a referència fets ocorreguts poques setmanes abans (viscuts o escoltats), entre els que s’inscriurien la valentia del pagès d’Olmedo (que mereix una entrada específica), o alguns combats de la zona del Tajo, inclosos a la novel·la L’espoir[ii], i duts a terme sota les ordres del personatge de Jiménez.
Tant a les seqüències que reflecteixen l’interior de l’Ajuntament de Linàs, com a les posteriors, on el comandant Peña, acompanyat d’Attignies, va als pobles propers a buscar cotxes que il·luminin l’enlairament nocturn, apareixen els comitès o consells de poble. Tot i que no és l’objectiu d’aquesta web, és pertinent donar una pinzellada breu de les col·lectivitats de caràcter anarquista que es van crear en molts dels àmbits rurals, especialment a Aragó. Així, sembla que les cooperatives creades a Sarrión i altres pobles del voltant es van agrupar al voltant de la de Mora de Rubielos[iii], a partir d’una iniciativa impulsada pels anarquistes al congrés de Casp del 29 d’agost de 1936[iv]. En concret, al congrés extraordinari del 14 i 15 de febrer de 1937, celebrat també a Casp, Mora de Rubielos agrupava ja 21 col·lectivitats, que comptaven amb 3782 membres[v].
El que veiem a la pel·lícula (seqüències XII i XIII) és que qui coordina les operacions és un “president” del Comitè Popular de Linàs. Per la seva banda, a les seqüències de cerca de cotxes, el guió ens indica que Peña parla amb els “delegats” de cadascun dels pobles visitats (seqüències XXI i XXII). En tots dos casos, no s’aprecia al film una veritable organització assembleària com van ser durant el primer any de guerra[vi], sinó més aviat una direcció decidida per part dels líders esmentats, envoltats, això sí, de gent solidària, cosa que va implicar el reclutament d’extres per al rodatge, als pobles del voltant de Barcelona, com el Prat de Llobregat.
Una curiositat. Els interiors que corresponien al Comitè de Linàs van ser rodats a l’edifici de l’ajuntament del Poble Espanyol de Barcelona, amb una estètica similar a la que té l’ajuntament de la població de Sarrión.
Serveixi aquesta entrada per posar en context l’anàlisi de les seqüències XII, XIII i XIV, que se centraran en dos aspectes: El rodatge en si, realitzat majoritàriament a Barcelona (Estudis Orphea i Poble Espanyol) i amb alguns fragments a Villefranche -de-Rouergue, ja el 1939, no s’havia pogut rodar a la ciutat catalana de Cervera; i, d’altra banda, la gesta de Josep el pagès, així com els artistes que van interpretar els papers del mateix José o de González, el líder dels dinamiters que arriben a Linàs per recolzar la seva resistència.
……………………………………………………………………….
[i] https://losraritosdelcamino.es/sarrion-batalla-de-sarrion-una-mirada-al-pasado/
[ii] MALRAUX, André. (1995) La esperanza. Madrid: Cátedra.
[iii] LEVAL, Gastón (1977). Colectividades agrarias en España. Madrid, Ed. Aguilera. Página 95
[iv] https://www.cgtaragonlarioja.org/fedens/wp-content/uploads/sites/2/2020/04/MATERIALES_Modulo_4.pdf
[v] https://asambleadigital.es/2020/09/09/las-colectivizaciones-durante-la-guerra-civil-parte-6-las-colectividades-agricolas-en-aragon/
[vi] OVEJERO, Anastasio. Las colectividades agrarias en España (1936-1938): un caso de autogestión obrera único en la historia. Athenea Digital – 17(2): 201-235 (julio 2017). Página 208 y siguientes.