Les etíliques teories conspiranòiques sorgides per tot arreu durant la pandèmia de COVID que ens assola no són patrimoni del segle de Trump i els seus èmuls. Per a mostra un botó que he trobat durant les meves indagacions sobre el rodatge de Sierra de Teruel.
Buscava informació dels bombardejos durant els mesos de la filmació de la mítica pel·lícula, així com de les defenses, tant aèries com de costa, que intentaven impedir-los, per contrastar-los amb les dates de rodatge. I em vaig trobar amb la següent anècdota que espero interessi:
En un detalladíssim i interessant llibre de David Gesalí i David Íñiguez[i], els autors van tenir també una sorpresa que comparteixen amb el lector, en revisar documents del bàndol revoltat i verificar una obsessió per bombardejos massius de la localitat del Masnou, aparentment injustificats atesa la poca rellevància militar del lloc. Cito traduint i escurçant una mica[ii] :
Amb data 27 de setembre de 1937, llegim un telegrama urgent enviat des de Salamanca del mateix Generalíssim. Eren les instruccions a l’aviació de les Balears perquè amb tota urgència es destruís la casa del noble (Marquès del Masnou) i els Laboratoris del Nord d’Espanya, combinant esforços amb la marina si no se n’aconseguia la completa destrucció en el primer intent. Se sospitava la producció d’armes químiques. Franco i els seus serveis d’espionatge creien que els republicans hi duien a terme assaigs amb armes químiques.
L’endemà un altre telegrama ens va deixar astorats. Guerra química a la guerra espanyola?, res d’això: Guerra bacteriològica!
El 28 de setembre, amb caràcter urgentíssim, l’almirall en cap de l’Estat Major de la Marina comunica a l’almirall de la flota i al de les Balears que: “Informes rebuts asseguren que es preparen per llançar per aviació rates inoculades de pesta i còlera, efectuant-se els preparatius a la casa Marqués del Masnou, situada vèrtex W confluència riera Alella amb carretera i ferrocarril de la costa i als Laboratoris Cusí, sobre turó 500 W visibles en carta 873… s’ordena bombardejar a les primeres llums de la matinada del 29. El bombardeig es repetirà totes les vegades que calgui fins a la seva completa destrucció«. Els va portar tres atacs, però van aconseguir grans destruccions i incendis en els dos objectius[iii].
Tot i això, els bombardejos van seguir periòdicament, especialment el 20 de juliol del 1938, amb el resultat de dos morts, i un altre al final de la guerra, el 26 de gener del 1939, que té per objectiu l’estació, buscant així impedir la fugida de milers de persones, davant l’entrada de les tropes franquistes el mateix dia a Barcelona.
Les ordres van ser molt detallades[iv], el que donava idea de l’interès i la solidesa de les seves creences.
Els Laboratoris Cusí van ser venuts a Nestlé el 1995 per una quantitat important i, avui dia, la casa del Marquès és un centre d’empreses dependent de l’ajuntament. Millor així.
Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, puc afirmar que la mania de la guerra bacteriològica no es va limitar a allò esmentat. Hi va haver un altre episodi que afecta una persona clau al rodatge de Serra de Terol: Max Aub, i que ja s’ha publicat en aquesta web: 1937: MAX AUB I L’ESTAFA DELS BACILS, que recomano rellegir.
El mateix any de 1937, l’escriptor va ser acusat d’inspirar una guerra bacteriològica al costat del pintor Luís Quintanilla, bon amic seu[v], amb qui havia compartit alguns projectes durant la seva etapa com a agregat cultural a l’ambaixada de la II República a França. La conspiració anava, ni més ni menys, que d’inocular malalties infeccioses a dos “cobaies” francesos, perquè les difonguessin a la zona controlada per Franco. Humanistes com eren, van preferir els homes a les rates. Els francesos van ser atrapats i empresonats[vi], encara que després, ni van ser afusellats com es va dir, ni van morir pels rebuscats microbis que els havien inoculat un escriptor teatral i un pintor.
La broma, no obstant, dóna molt de si, i encara avui dia, en l’àmbit digital d’extrema dreta, se segueix amb la mentida, això sí, documentada, ja que aporten ni més ni menys que una notícia curta d’un diari estonià! De data fins i tot anterior a la notícia de l’ABC[vii].
Donada la proximitat d’ambdues dates, podem aventurar la hipòtesi que Franco, en un dels seus fogots, agafaria la grip i en la seva paranoia, va començar a sospitar de Cusí, Aub i tutti quanti. I potser fins i tot de les rates que pul·lulaven per la seva caserna!
NOTES:
[i] GESALÍ, David y ÍÑIGUEZ, David (2012) La guerra aèria a Catalunya (1936-1939). Barcelona, Rafael Dalmau Ed.
[ii] GESALÍ-ÍÑIGUEZ (2012): 262.
[iii] Archivo General de la Marina. Cp. 2.523.
[iv] GESALÍ-ÍÑIGUEZ (2012): 264.
[v] Qui visiti la Fundación Max Aub a Segorbe, pot escoltar una entrevista que li va fer el 1968: Entrevista realitzada per Max Aub a Luis Quintanilla, a París (Francia), el día 18 de juny, [s.a. 1969]. 30 minutos 12 segundos. 1 cinta de casete. Sign.: Cinta nº 1, Cara A-1.
[vi] ABC (Sevilla), 11.8.1937
[vii] No dono la referència. La tinc davant dels ulls i les llàgrimes em ceguen, no sé si del riure o de pena. Per si algú vol profunditzar el títol de la noticia és: Mürgikülwajad Franco wägedes. Lamento no dominar aquest bell idioma.