A la Seqüència I de Sierra de Teruel veiem com un avió s’estavella, causant un mort, a qui a la Seqüència II se li rendiran honors. On i quan es va filmar?
A la Barcelona del 1938, amb bombardejos gairebé diaris (veure article sobre això: Rodant sota les bombes -pendent de publicació-), curiosament, els aeroports no van ser especialment danyats. I parlem en plural atès que hi havia diverses opcions d’exteriors per rodar les escenes d’avions, les quals possiblement van ser sospesades per André Malraux.
A més de l’aeroport del Prat, amb el nom de Canudas, i on operava l’aviació civil, hi havia dos camps d’aviació més[i]. De la rellevància que tenien aleshores ens en dóna una idea una anècdota que ens explica Juan Milany, un aviador de la República[ii]:
Pocs mesos després d’iniciar-se la guerra, el POUM posseïa a la Rambla de Barcelona, a un despatx damunt del Cafè Sícoris, L’Escola d’Aviació del POUM. Només hi feien classes teòriques, però de moment només en no tenir avions. Amb aquesta finalitat, van decidir assaltar l’aeròdrom civil Canudes (annex al del Prat)(?) i requisar-lo per a les seves pràctiques de vol. Un camió amb milicians armats es va dirigir al Prat. Però van quedar decebuts en veure que els rebia un mecànic, que els va declarar que les avionetes no eren seves, que podien fer el que volguessin, i que si no els molestava, els deixava sols ja que era l’hora d’anar a casa a menjar, i precisament aquell dia no podia endarrerir-se doncs la seva dona cuinava paella. Els milicians van plantar una pancarta i van establir vigilància. Al cap d’una hora, va arribar un representant del Departament de Defensa de la Generalitat, i els va ordenar que marxessin immediatament. Es van embrancar en una diatriba a grans veus, fins que va arribar un aviador “amb molts galons”, alhora que un avió sobrevolava el camp, amenaçant de bombardejar-los. Finalment, el representant de la Generalitat els va prometre que s’estudiaria i es donaria una solució adequada a la manca d’escola, amb la qual cosa, els assaltants van pujar al vehicle, tornant a casa satisfets per haver salvat el seu honor.
Un mapa de 1936[iii] ens pot donar idea de la situació dels tres aeroports al municipi del Prat de Llobregat: L’Aeròdrom militar (o «Dels mariners»), establert el 1916 al lloc anomenat de La Volateria ; el Latécoère (després Aeropostale), fundat per francesos els anys 1920, on es van ubicar la majoria de vols internacionals, i l’anomenat Canudas, construït el 1923, seu inicial de l’Aeroclub de Catalunya, que va passar a dependre dels Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat, per a usos civils. En quin es van rodar els exteriors de les seqüències I i XXV, XXVI (només inici), XXVII i XXVIII de Sierra de Teruel? Per a cadascuna s’analitzarà la ubicació de rodatge, però primer tinguem una visió general.
Ubicació dels aeroports en un mapa actual i la seva posició el 1936. (J. Ll. Ferret)[iv].
Vegem una vista aèria de cadascun:
Camp Latécoère (orgulldebaix.cat)
Aeroport Canudas (El Prat)
Hi ha una pista que ens pot ajudar: A l’inici de la seqüència XXVI, en què els aviadors discuteixen sobre les raons de la seva incorporació a la lluita, apareix el mateix edifici que a la I, però si ens fixem
bé hi ha un pla curtíssim, tot just un segon, on apareixen un grup d’homes, des de l’esquerra, que semblen estar fent instrucció. Per això, és molt possible que les dues escenes es rodessin a l’aeroport militar de La Volateria ja que als altres dos, tots els edificis tenen el sostre amb doble vessant, (veure pavelló senyalitzat a la fotografia del camp de la Volateria). I no només això, sinó que amb una certa proximitat en el temps a totes les sequüències, atès com vesteixen els seus intèrprets: agost, setembre o com a màxim primers d’octubre de 1938.
Cal esmentar que l’equip de rodatge de Sierra de Teruel també va estar al camp d’aviació de Sabadell, on es van rodar els plànols de la seqüència XXX, en què s’aprecien avions en reparació o sense el motor, per indicar l’ofec que la No Intervenció causava a l’exèrcit de la II República. Però els exteriors completament plans i clars, no fa pensar que a Sabadell s’hi poguessin rodar les escenes esmentades.
Finalment, i sense indicis que hagin estat utilitzats per Malraux, completem aquesta entrada amb la ubicació de tres camps d’aviació més a prop de Barcelona[v]
LA GARRIGA-LLERONA: El més petit (400 metres de pista), a la tardor de 1937, s’allarga fins als 1100 metres, rebent al maig de 1938 dues unitats de combat, encara que de vells Natatcha.
CARDEDEU-VILAMAJOR: 2 pistes de 900 metres, en angle de 30 º. A la segona meitat de 1938 albergava una unitat independent de dos esquadrilles dotades amb avions canadencs Grumman.
MONTORNÉS-MONTMELÓ: Construït al juny de 1938, amb Una pista de 1200 metres, i un gran dipòsit de bombes. Es va utilitzar també com a escola de vol.
———————-
[i] Per a la història prèvia a la guerra d’Espanya, molt interessant tesi doctoral: COROMINES, Lluís (2017): Història dels aeroports de Barcelona i de les línies aèries que van operar del 1931 al 1936. https://www.tesisenred .net/handle/10803/406129
[ii] ALBERTÍ, Santiago i Elisenda. (2004) Perill de bombardeig! (Barcelona sota les bombes 1936-1939). Barcelona, Albertí Editor SL. Pàgina 47, citant: MILANY, Joan de (1970). Un aviador de la República. Barcelona, Nova Terra. Pàg. 22-26.
[iii] http://www.xtec.cat/crp-elprat/mediloc/actes/text/curs02/0203JosepFerret.pdf/
[iv] FERRET, Joan Lluís (2009). L’Aviació i el Prat de Llobregat 1936-1959. (Algunes fotografies interessants a: http://www.orgulldebaix.cat/blog/es/tag/delta-del-llobregat-es/)
[v] GESALÍ i BARRERA, David (2008). L’aviació militar al Vallès Oriental durant la Guerra Civil, a: Anuari del Centre d’Estudis de Granollers.