Capítol 4.1.5. de «La veritable història del rodatge de Sierra de Teruel».
4.1.5.- Els internacionals. Seqüència XXVI
Centrats a rodar en estudi, el dimarts 16 d’agost de 1938, han convocat diversos actors de repartiment per a la seqüència XXVI[i], en què uns quants aviadors reflexionen sobre les raons d’estar enrolats a
l’esquadrilla[ii]. A la pantalla es veurà un dormitori, mentre per la finestra (en un muntatge), es veurà l’avió de Schneider volar dificultosament, fins que capotarà en intentar aterrar. Com a actors principals, hi ha Nicolás Rodríguez[iii] i Andrés Mejuto, sempre pendent que li revoquin el permís i s’hagi d’incorporar a l’exèrcit, raó per la qual s’intenta avançar en les seqüències en què ell hagi de ser present. Alguns extres habituals pul·lulen també per allà, com els que interpreten Pujol o Mercery.
S’han situat a l’habitació on hi descansen els membres del cos de guàrdia de l’edifici. Sobre cada màrfega, n’hi ha vuit, un número.
Lepiani s’ho mira darrere de la càmera; està content, per una vegada tots els intervinents són del sindicat, recomanats per ell. No com els del divendres anterior, la majoria camperols portats per Max Aub, sense cap experiència, que va caldre estar conduint com un ramat. Assajos, repeticions: pèrdua de temps.
Per començar, es prendran els plànols generals. Diversos aviadors, vuit en total, tirats als seus llits, en actitud relaxada. El guió preveia una taula central per a García, però s’ha considerat que ocupava massa espai i s’ha suprimit. Aquest, interpretat per Nicolás Rodríguez, mira per la finestra les evolucions de Schneider. Mejuto ha suggerit estar tocant l’harmònica, cosa que ha estat acceptada immediatament per Malraux. El temps apressa, així que es decideix anar rodant sobre la marxa, tàctica que posteriorment s’evitarà al màxim, atesa la poca perícia d’alguns participants i l’escassetat de pel·lícula.
Analitzant amb detall els plànols, s’aprecien discrepàncies entre ells (vestuari, posició) que mereixeran una entrada específica ja que les discordances indueixen a pensar en un rodatge en moments molt diferents.
Entra un sergent que demana si estan preparats per a l’exercici de tir. Ha oblidat la metralladora que havia de posar a les mans de García. Malraux, amb cara seriosa, ha dit:
—Bé, deixem-ho així. Poseu-la en un racó per després. Vostè Rodríguez, la lliurarà per a l’exercici. Ara, anem a buscar el segon pla general. Thomas, no mogui la càmera. Mejuto, ja ha d’estar incorporat. S’aixeca i, mentre entra el sergent de nou, es reuneix amb dos companys a la finestra. Comentaran el vol de l’alemany.
Tot just deu segons, però que s’ha hagut de repetir dues vegades. El sergent s’ha equivocat en les poques paraules que havia de dir. Aub ha mirat amb ira Lepiani.
No ha estat fàcil, ja que calien diversos moviments simultanis: el sergent entra dient que els blancs estan a punt (el que connectarà amb la seqüència XXVIII), mentre García recull la metralladora d’un racó, i el que interpreta Mercery[iv] pren una fotografia penjada darrere del seu llit i la diposita en un prestatge; tot això alhora que Mejuto s’ha aixecat i dirigit a la finestra.
—Ara anem a buscar els plans mitjans.
—Ens falta el personatge de Saïdi —apunta Denis Marion. Ahir no vam pensar a atribuir el paper a cap actor dels del sindicat.
André li posa una mà a l’espatlla i respon:
—Ho podem deixar en suspens —només sentir parlar del sindicat d’actors posa Malraux en guàrdia. De fet, només se l’hauria de sentir mentre García manipula la foto de la paret, així que ja podríem posar la veu durant el muntatge. Però no m’acaba d’agradar el passatge en què es burlen de la dona d’un voluntari, i menys de la de Mercery. A la novel·la era secundari, però la devoció per la seva dona quedava molt clara. Ho he de pensar. Es va posar al guió per considerar-lo una anècdota de companyonia, de bon humor, però no n’estic segur. Potser ho filmem quan hi hagi ocasió. No serà difícil trobar un actor que ho interpreti. Són dues frases i si no posem a García dibuixant la fotografia, seria un pla mitjà de qui sigui amb la càmera fixa.
I dirigint-se a l’operador:
—Ara que estem enfocant a la finestra, rodem a l’avorrit, ha estat un suggeriment de Max. Si no rodéssim el fragment de la dona de Mercery, serviria per donar sensació de tranquil·litat i distensió. Vostè, posis d’esquena a la finestra.
L’extra que encarna el personatge de Pol, amb corretja i les mans a la cintura, diu lentament:
—Jo vaig venir perquè m’avorria.
Després, amb un simple gir de càmera, s’enfoca García que pregunta a Mercery:
—De quin partit ets?
—Independent, camarada, sempre independent.
Ho han rodat sense assajar. Ja és l’hora de menjar les llenties habituals, aquesta vegada amb una mica de xoriço, i els sindicats n’estan pendents. Ha sortit bé.
—Bravo! —Ho han fet molt bé. A la tarda, després de dinar -remarca amb un to sarcàstic – poden marxar. Vostè. Mejuto, quedis per al pla mitjà de la seva intervenció.
Tants records. L’esquadrilla a Cuatro Vientos, a Albacete, a Torrente i Xiva. Alguns van morir, com
Viezzoli[v], o Belaïdi, caigut al Potez que es va estavellar a Valdelinares[vi] i que a la pel·lícula es dirà Saïdi, si surt. Herois lluitant contra un context internacional advers, amb poc material i el menyspreu de l’estructura militar. Sí, André pensa que és de justícia que es vegi a la pantalla, que el món ho sàpiga. Acabi com s’acabi aquesta maleïda guerra.
Per una vegada, haurà estat un dia rodó. S’ha rodat gran part de la seqüència XXVI, amb un pla afegit i a falta de decidir si es roda l’anècdota en què García, mentre parla Saïdi, pinta uns bigotis al retrat de Mme. Mercery, amb gran enuig d’aquest, que en adonar-se’n exclama: “García, dissortat! La foto de madame Mercery”, a la qual cosa l’al·ludit respondria burleta: “La preferiries sense barba?”.
Una alarma ha tallat la bona disposició. Mejuto haurà de tornar l’endemà per rodar el curt diàleg amb García, que no apareixerà. Un braç davant de la càmera servirà de ràcord.
SABER-NE +:
L’esquadrilla Malraux. Madrid, Albacete, València.
NOTES:
[i] MALRAUX, André (1968). Sierra de Teruel. México, Editorial Era. Pàgina 92 i ss.
[ii] L’octubre del 1936, amb l’esquadrilla radicada a Albacete, Malraux va aprofitar la circumstància per rellevar els mercenaris que havien cobert la primera etapa, no sense abundant polèmica i disgust per part de les autoritats militars republicanes, per voluntaris de diverses nacionalitats. Una anàlisi detallada a l’Annex 1 de THORNBERRY, Robert S. (1977) André Malraux et l’Espagne. Ginebra, Llibreria Droz. Pàgina 206 i següents.
[iii] https://www.visorhistoria.com/la-incognita-de-nicolas-rodriguez/
[iv] https://www.visorhistoria.com/una-perla-cherchez-la-femme/
[v] https://www.visorhistoria.com/secuencia-ii-viezzoli/
[vi] https://www.visorhistoria.com/historia-del-potez-n-y-valdelinares/