Vam veure al gener algunes característiques dels crèdits de Serra de Terol. Ens guardem per a la segona entrega algunes de les més característiques. Per centrar el tema, vegem la taula per als actors restants, tal com consten, o no, a les dues versions de la pel·lícula i els guions publicats.
JULIO PEÑA (1912-1972): Al que analitzem en un post anterior (UN TOPO EN EL RODAJE), on es posava en relleu el seu perfil franquista, i se’n citaven les memòries, on considerava Sierra de Teruel: “una pel·lícula, més que tendenciosa, infame, plena de truculències”.
Després del seu periple als Estats Units, participant en les versions en espanyol de films americans, abans de col·laborar amb Malraux, havia participat en Maria de l’O (Francisco Elías, 1936)1COMAS, Ángel (2005). Diccionari de Llargmetratges. Valls, Cossetània Ed. Página 161., amb Pastora Imperio i rodada en els estudis Orphea, que no es va estrenar fins després de finalitzar la guerra, i Les cinc advertències de Satanàs (Isidro Socías, 1937)2CAPARRÓS, José Ma. /1977), El cine republicano español 1931-1939. Barcelona, Dopesa. Página 214 , amb Pastora Peña i Félix de Pomés, en què va coincidir amb un altre participant a Sierra de Teruel: José Lado. Rodada als estudis Lepanto de Barcelona, era una adaptació d’una comèdia d’Enrique Jardiel Poncela que va tenir mala crítica en la seva estrena a Madrid el febrer del 1938.
Recordant aquells temps, Andrés Mejuto ens diu sobre Penya3Sierra de Teruel, cincuenta años de esperanza. Archivos de la Filmoteca, I, 3. ((1989). Valencia, Filmoteca de la Generalitat Valenciana. Página 284.:
“Tots els actors i els tècnics del rodatge teníem una relació molt bona. Jo era molt amic de Julio Peña (gran galant del cinema espanyol). Julio Peña era de dretes i estant a Barcelona el vaig camuflar amb mi dient que era el meu ajudant… No hi havia ningú que estigués fent allò per guanyar diners. No. Tothom estava fent aquesta pel·lícula perquè volia fer-la. Potser el que no hi estava d’acord era Julio Peña perquè no ho sentia”.
És possible que l’amistat entre Mejuto i Peña ajudés a la seva participació a Sierra de Teruel, però és veritat que aquest ja des del seu primer paper a la comèdia d’Arniches La condesa està triste, estrenada al teatre Infanta Isabel de Madrid 24 de gener de 19304https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/vida-y-teatro-de-carlos-arniches–0/html/00b5a05c-82b2-11df-acc7-002185ce6064_33.html tenia un cert prestigi al món teatral i posteriorment cinematogràfic.
PEDRO CODINA (1981-1952): Actor català nascut a Lloret de mar el primer triomf teatral del qual va ser ja el 1911, amb Terra Baixa d’Àngel Guimerà. La seva trajectòria finalitzaria a Argentina, on va participar en diverses pel·lícules.
A l’època del rodatge de Serra de Terol era un actor conegut, en què potser Max Aub, que el coneixeria al seu lloc del Consell Central del Teatre, va pensar per la seva lleugera semblança amb von Stronheim, el candidat de Malraux per interpretar Schreiner . És a dir.
Ignoro la seva tendència política, però pot ser una dada que ja el juny del 1939, tres mesos després de finalitzar la guerra, ja està actuant al Gran Teatre del Liceu, a la companyia Guerrero-Mendoza, a l’obra de José Ma. Pemán La santa virreina, sota el patrocini de S.E. el governador militar de la 4a Regió i la Diputació Provincial5La Vanguardia, 25.6.1939. Página 8..
SERAFÍN FERRO (Serafí Fernández Ferro: Personatge peculiar, que s’ha analitzat en una altra entrada, amb especial èmfasi en les seves relacions amb Federico García Lorca i Luís Cernuda (EL DESEO TRUNCADO) Aquí analitzarem la seva intervenció com a actor a Sierra de Teruel.
Ignoro com va arribar a la pel·lícula, però una pista seria que el seu antic protector (havia treballat a la seva impremta de Madrid i fins i tot allotjat a casa seva), Manolo Altolaguirre, estava treballant a la impremta del monestir de Montserrat, que va ser visitat per André Malraux, Max Aub i l’equip de rodatge durant la seva estada a Collbató per filmar la seqüència XXXIX.
També sembla cert que ja coneixia Andrés Mejuto, actor clau al rodatge, de la seva època de Madrid, quan aquest actuava a la companyia La Barraca de Federico García Lorca. Una breu biografia a internet6https://revistaclarin.com/962/vida-de-serafin-el-alevin-gallego-de-la-generacion-del-27/ diu: Estrany personatge, tan atractiu en els seus trets biogràfics com suposem que en cos i figura, va assistir a representacions de teatre de La Barraca i del Club Anfistora, dirigit per Pura de Ucelay. En aquesta aproximació als ambients teatrals va compartir el seu interès amb Andrés Mejuto (corunyès com ell i que participarà amb ell a Sierra de Teruel).
En els seus records, Mejuto diu sobre Serafín7Sierra de Teruel, cincuenta años de esperanza. Archivos de la Filmoteca, I, 3. ((1989). Valencia, Filmoteca de la Generalitat Valenciana. Página 284.: “Hi havia un altre noi a Barcelona, Ferro, que era molt intel·ligent, molt culte, que no tenia res a veure amb els actors, però que era tan intel·ligent, tan culte i preparat que podia fer actor”. Per descomptat, la trajectòria de Serafí era majoritàriament autodidacta, encara que sí que havia freqüentat ambients d’una alta cultura, com es posa en relleu a les memòries del diplomàtic xilè Morla Linch, arribant fins i tot a col·laborar a les prestigioses revistes Hora d’España i Nova Galiza8http://saenzsotogrande.blogspot.com/2014/08/el-angel-herido-de-la-generacion-del-27.html , en què va publicar el poema Nouturno de Lembranza 9https://ahcbdigital.bcn.cat/hemeroteca/visualitzador/ahcb-d017048 (página 7), precisament el juliol de 1938, quan s’inicia el rodatge de Serra de Terol, que finalitza així:
Luz podre de lúa parva, que escurece una mitade,
fai adiviñar cóitelos na fina herba limpados.
¡O sono que ten Galiza teño eu no peito rachado…!
(Llum podrida de lluna ximple, que enfosqueix a mitges, / Endevina ganivets a la fina herba neta. / Tinc el somni que té Galícia al meu pit esquerdat…!)
També és rellevant la dedicatòria: “A Juan Gil Albert. A la casa seva deshabitada, com Galícia”.
LA CONFUSIÓ:
Com hem vist al quadre, el personatge de González és atribuït a Miguel del Castillo en l’excel·lent publicació de la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, però, des de la primera edició del guió, feta a Mèxic per Max Aub amb l’autorització d’André Malraux, fins avui, s’ha omès a tots els altres guions els qui van interpretar els personatges rellevants de González i Carral.
Per fi podem aclarir la incògnita. Agraeixo als meus dos amics, el Magí Crusells i el Rafael d’Espanya, grans experts en cinema de l’època, la informació que segueix.
En efecte, Miguel del Castillo apareix a la pel·lícula, al rellevant paper de Carral (el que condueix el cotxe que s’ha d’estavellar contra un canó), no al de González. Aquest és interpretat per un altre actor conegut a l’època: José Telmo.
Vegem-ne una mica la trajectòria.
JOSÉ TELMO: Era a Barcelona, on havia rodat Barrios bajos (Pedro Puche, 1937)10SALA NOGUER, Ramón (). El cine en la España republicana durante la guerra civil. Bilbao, Ed. Mensajero. Página 90 , al paper del protagonista, El València. El film va tenir mala crítica i poca promoció.
Després de la guerra va seguir al cinema, encara que en papers secundaris.
MIGUEL DEL CASTILLO: Actor madrileny11No confondre amb l’actor nascut a Barcelona el 1984 que va passar la guerra a Barcelona, i que després de la contesa va continuar treballant en coproduccions amb la Itàlia feixista rodades a Roma. Després d’un periple per Amèrica en acabar la guerra mundial, va tornar a Espanya, on el domini d’idiomes li va proporcionar la possibilitat d’intervenir en nombroses produccions internacionals, en papers menors però acreditats.
Potser el millor és visionar el vídeo (2′) en què es contrasten les dues identitats.