EL BALL DELS CRÈDITS: Els actors-1
A l’entrada anterior analitzem els diferents crèdits apareguts tant a les dues versions de Sierra de Teruel, com als guions publicats. Avui entrarem a l’embolic d’absències i confusions que van patir els noms dels actors intervinents. És curiós com aquest es present des del guió inicial (1968) fins al més recent (1996). La pobra presència dels actors als crèdits de les pel·lícules es transmet a les publicacions.
En aquesta primera entrega, analitzarem quatre dels actors: els tres presents als crèdits dels films més el protagonista amb una presència més gran i silenciat en ells.
Comencem per un quadre sinòptic per després analitzar-lo individualment.
ELS FIXOS: En les dues versions de la pel·lícula, apareixen als crèdits només tres actors. La biografia s’analitza en altres entrades, aquí només un comentari sobre la seva presència.
MEJUTO (Severiano Andrés Mejuto Carballo. Olivenza, 30.1.1909 -Madrid, 22.2.1991): En el paper de capità Muñoz. Actor amb trajectòria al teatre d’avantguarda al Club Teatral Anfistora[i], fundat per García Lorca. Segons els seus records[ii], estava a l’exèrcit com a capità, quan Alberti i María Teresa León el van trucar perquè intervingués en una obra teatral , de manera que alternava la trinxera amb l’escenari (?). Ja al febrer de 1938 s’incorpora com a capità de la 3a secció de la 72 Divisió[iii], dissolta i reorganitzada a l’abril, i pocs mesos després és requerit per col·laborar a la pel·lícula.
Intervé a les seqüències III, XXVI, XXXIV i XXXV. Va rodar els últims plans a França, a l’exili. A l’exili va seguir la seva activitat teatral a Argentina, amb Margarita Xirgu, i tornat a Espanya, va participar en algunes pel·lícules força conegudes con Campanadas a medianoche (Orson Wells, 1965) o La escopeta nacional (Luís García Berlanga, 1978). La seva biografia ha merescut diverses entrades en aquesta web.
JOSÉ LADO (José María Lado: L’Havana, 13.9.1895 – Madrid, 17.10.1961): Interpreta a José el pagès, Actor professional amb activitat al teatre que després de la guerra va estendre al cinema fins a la seva mort el 1961. En acabar la guerra, va seguir a Espanya, rodant immediatament Manolenka (Pedro Puche, 1939) i després El clavo (Rafael Gil, 1944)
Intervé a les seqüències XII, XX, XXIII i XXXIV, totes rodades a Espanya, durant 1938.
NICOLÀS RODRÍGUEZ (Nicolás Rodríguez Menéndez, Madrid, 21.1.1898 -Mèxic DF, 27.2.1966): Amb ell comença l’embolic. En el guió editat per Max Aub a Mèxic[iv], apareix com interpretant MERCERY, el membre de l’esquadrilla internacional, personatge al seu torn de la novel·la L’espoir. No obstant, en les dues versions de la pel·lícula, apareix com interpretant el pilot Márquez.
Nicolás Rodríguez havia intervingut ja al cinema abans de la guerra (La senyoreta de Trévelez: Edgar Neville, 1936). En finalitzar aquesta, va passar a l’exili a Mèxic, on va desenvolupar una àmplia encara que secundària tasca cinematogràfica d’un centenar de títols[v], el primer dels quals va ser Ella (Ramón Peón, 1946)
A Sierra de Teruel el seu paper és també secundari, interpretant GARCÍA, a la seqüència XXVI (en què curiosament, coincideix amb Mercery, interpretat per un actor desconegut). Tenia també una frase a la seqüència I, que apareix al guió però no a la pel·lícula. També actua, al paper de MÁRQUEZ, a les seqüències XXIII (amb frases del guió retallades) i a les XXXVI i XXXIX, on també se li han retallat les breus intervencions. En resum, un actor de farciment que possiblement no va estar present en algun moment del rodatge, però que curiosament, és reconegut als crèdits de les dues versions de la pel·lícula.
Possiblement es tracti d’una fallada a la memòria de Max Aub, que es va ocupar de la primera edició del guió de Sierra de Teruel, al seu exili de Mèxic. No és l’únic, com veurem a la propera entrada.
EL PROTAGONISTA ABSENT:
JOSÉ SANTPERE (José Santpere Pei, Barcelona, 1875-1939). La gran absència en els crèdits fílmics, com bé recrimina la seva filla en una entrevista televisiva[vi] (fins i tot ella s’equivoca en indicar que el paper del seu pare era el de comandant Porta i no Penya).
Santpere era un actor molt conegut a Barcelona, on triomfaven els vodevils al Paral·lel. El seu paper com a comandant Peña és el més rellevant de la pel·lícula, intervenint amb protagonisme a les seqüències I, II, III, XXIII, XXIV, XXV, XVII, XXIX, XXX, XXXI, XXXII, XXXIII, XXXIV, XXXV, XXXVI, XXXIX . És, per tant, incomprensible la seva absència. Hi hauria hagut una raó si els tres esmentats (Mejuto, Lado, Rodríguez) haguessin estat presents durant el muntatge a l’exili, el juny de 1939, però no 
és el cas de Lado. Una altra possible raó seria que el muntatge francès es fes posteriorment, ja mort Santpere el 8 de setembre de 1939. Pobre i indignant raó. M’estranya i intriga que si durant el muntatge de la còpia utilitzada en les primeres projeccions, a l’estiu del 1939, abans de ser prohibida, hi eren presents André Malraux i Max Aub, oblidessin el que va ser el protagonista principal de la pel·lícula, per més que durant el rodatge haguessin patit moltíssim per adaptar el seu estil de comediant al sever i tràgic paper del comandant Peña.
En breu es publicarà la segona entrega, sobre els actors i els seus papers a Sierra de Teruel. Noves sorpreses ens esperen.
——————————————-
[i] MORLA LYNCH, Carlos (2008). En España con García Lorca. Sevilla, Ed. Renacimiento. Pàgina 466.
[ii] Sierra de Teruel, 50 años de esperanza. Archivos de la Filmoteca, Año I, nº 3. Valencia, Filmoteca de la Generalitat Valenciana. Pàgina 284.
[iii] González-Tablas Sastre, F.J. (2016) Dos sombras y una guerra. Pàgina 113. En: http://www.mcu.es/ccbae/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=11564
[iv] MALRAUX, André. (1968) Sierra de Teruel. México, Ed. Era. Pàgina 15.