LA VERITABLE HISTÒRIA DEL RODATGE DE SIERRA DE TERUEL -4
4.-1 COMENÇA EL RODATGE
El lector que hagi seguit La veritable història del rodatge de Sierra de Teruel ja haurà llegit les vicissituds d’André Malraux amb la seva esquadrilla i posteriorment la seva activitat als Estats Units i Espanya, així com la trajectòria del seu principal col·laborador: Max Aub. També la gestació de la seva novel·la L’espoir i posteriorment el guió inicial de la pel·lícula i els primers contactes per agrupar l’equip de rodatge. A partir d’ara, amb la major abundància de detalls possible, podrà deambular lliurement per la filmació de la pel·lícula i saber com la van viure els seus protagonistes i ajudants. Es tractarà de forma lleugerament novel·lada però amb el màxim rigor possible, inserint quadres de text aclaridors de possibles dubtes. Cada capítol serà una història que es podrà llegir com a tal (i així serà també inserida paral·lelament com a entrada al bloc) o com a part d’una narració contínua d’aquell rodatge tan accidentat, en el conjunt que es publicarà al final.
NOTA IMPORTANT: El seguiment del rodatge de cada seqüència s’anirà oferint en un hipotètic ordre cronològic de realització, no en el de la seva numeració al guio. Algunes dates seran exactes i a les altres es procurarà raonar la seva ubicació en notes com aquesta.
AGOST 1938: ON Y VA!
Ens trobem al calorós dimecres, 20 de juliol de 1938. Barcelona ha patit un duríssim atac aeri durant la matinada del dia anterior. Els rebels van celebrar el segon aniversari del seu alçament amb un bombardeig a la zona del port i al barri antic. Els sis Savoia S81 han causat tres morts i afectat severament la torre de Santa Eulàlia de la catedral[i].
LA DATA D’INICI: Max Aub indica començaren a rodar el 20 de juliol de 1938, mentre que Denis Marion diu que ho feren el 4 d’agost, després d’uns dies de paràlisi per manca del material necessari. Ambdós estaven presents aquells dies. Així que prendrem el 20 de juliol com a inici d’activitat (amb el discurs de Max Aub) i el 4 d’agost com el primer día de rodatge efectiu. Després de dues setmanes d’inactivitat per no disposar de la pel·lícula verge necessària.
Un grup heterogeni, una vintena de persones, s’ha agrupat als estudis Orphea de Montjuich[ii] per al tret de sortida del rodatge d’una pel·lícula que serà dirigida pel prestigiós escriptor francès, André Malraux. Com que el majestuós edifici està compartit amb una caserna del Servei Militar d’Informació (SIM)[iii], hi ha hagut algunes reticències a l’hora d’entrar. Les paraules inicials han estat dites per Max Aub, qui serà el braç dret del director durant tota la filmació i ha traduït ja el guió proposat[iv]. Un cop feta la presentació, s’han repartit uns entrepans per fomentar que els futurs membres de l’equip es coneguin. Ja hi són presents alguns actors, com José Santpere, Andrés Mejuto, encara vestit de militar, o Julio Peña, amic de l’anterior i amb experiència a Hollywood. Una mica més tard arribarà Pedro Codina, el tren on venia des del seu natal Lloret s’ha endarrerit per una alarma. Parlen entre ells i tafanegen les càmeres i els focus, sota els comentaris de Louis Page. Aub, omnipresent, tradueix, presenta, comenta. Malraux contempla l’escena amb satisfacció: no és un mal equip, del millor que s’hagi pogut trobar, almenys per la part francòfona. Els actors ja es veurà. Alguns papallonegen al voltant de tres belles secretàries aportades pel Comissariat de Propaganda, que estan xerrant
amistosament amb Josette Clotis, la companya de Malraux: Elvira Farreras, que parla un francès excel·lent, rossa, alta i esvelta, i que no escatima el seu franc somriure i fàcil verb. També hi són Marta Santaolalla i Zoé Ramírez[v].
Al cap d’una estona, mentre la majoria segueix xerrant, es reuneix la plana major del rodatge: Malraux, Aub, Page, a càrrec de la fotografia i el seu segon, André Thomas, juntament amb Denis Marion, que va col·laborar al guió i serveix d’enllaç amb l’equip de suport a París liderat per Roland Tual. També hi ha dues persones aportades per la Generalitat: la secretària, Elvira, que ho va anotant tot, i Manuel Berenguer, cambra de Laya Films. Per part ministerial, dues persones: Fernando Gómez Mantilla per a la producció i el delegat sindical, Serramía. Comença Malraux:
—Veig un bon equip. Hem d’afanyar-nos, no podem perdre ni un minut. Aub, Page, per on creieu que podem començar?
—Amb la pel·lícula que han anunciat que arriba demà, tindrem pel·lícula verge com a màxim per a una setmana —respon Page, prement els llavis.
—Doncs rodarem una setmana. He trucat a l’aeroport militar[vi], i podem anar-hi quan vulguem. Ho farem de bon matí i aprofitarem qualsevol espai i moment que ens permeti la seva activitat. Ens han dit que podem disposar d’un De Haviland per a l’escena de Schreiner.
Marion apunta:
—Doncs aleshores, aprofitarem el temps també per als plànols de la primera seqüència. Ens deixaran l’ambulància, suposo. Dissabte vaig estar en una entrega de queviures i diners per part del partit socialista belga[vii], amb el diputat monsieur Martel, i Ruiz, del Comissariat, va insistir que demanem tot el que necessitem. Companys hi era present.
El gest incrèdul de Max Aub no passa desapercebut a Malraux.
El despatx on són és estret. Suen com a condemnats. Només tenen una part dels estudis, i el veïnatge amb la policia no és agradable, però Malraux ha insistit a tenir una habitació pròpia per coordinar i revisar el guió, apartada dels platós de rodatge. Els dies que no pugen a l’estudi, també disposen d’un despatx a l’entresol de les oficines del Comissariat de Propaganda, situat a l’av. 14 d’abril (avui Diagonal), 442bis. Al mateix edifici, a la segona planta, se situa Laya F ilms, amb una sala de projecció que André pensa utilitzar per revisar el que s’ha fet a mesura que vagi sent revelat.
—Ja que tenim les càmeres aquí, per què no rodem algun plànol d’estudi? Escalfaríem motors. —Page, preocupat per l’escassetat de material que tem, vol anar al gra.
—D’acord, així es podrà concretar millor allò de l’aeroport, intentarem molestar el mínim possible. Si demà arriba la pel·lícula verge podrem ventilar aquí la seqüència V en estudi, la del menjador del feixista[viii]. Max, demà vas a La Volateria i t’ocupes de tenir-ho tot preparat per al proper dilluns. Ells —assenyala els francesos— et diran tot el que cal. Denis, li sembla bé?
—He vist que al plató 2 encara hi ha l’escenografia de l’última pel·lícula que es va rodar aquí. Fins i tot hi ha una armadura! Té raó, podríem rodar fàcilment la seqüència de la casa del burgès, on troben les armes que després portaran a Linàs…
—Magnífic —talla Malraux. Demà mateix. Dóna a Paule (Paule Boutault, l’esposa de Thomas que actua de script, i que està fora amb la resta del grup) la llista dels actors que hi intervenen. A les 9 tots aquí, amb la cinta que hagi arribat.
Aub li comenta mentre surten:
—Per cert, que en aquesta pel·lícula, la del menjador, que encara no s’ha estrenat, hi surt qui jo he contractat per al paper de Carral: Miguel del Castillo[ix]. La va dirigir Francesc Elías, aquell cregut que ens va mostrar un dels estudis. Es titula “No quiero, no quiero”. És guapo, ja veureu —comenta, picant l’ullet a les secretàries.
El valencià Vicente Petit i els seus assistents es quedaran preparant l’escenari. Al cap d’una estona, els altres tornaran al centre de Barcelona, baixant per la muntanya mentre xerren alegrement. A la nit, els francesos i Aub soparan opíparament al Ritz, l’hotel del director. L’abundant vi català dificultarà la puntualitat.Però la pel·lícula no arribarà. Marion ho comenta amargament al seu llibre[x]: La primera volta de maneta no va poder donar-se fins al 4 d’agost, tot i que els decorats d’estudi estaven llestos i l’equip a disposició des d’una desena de dies abans.
Amb gran enuig del director, nervis entre l’equip i excuses cap a les autoritats, es passaran uns dies difícils, en què Max Aub, sempre pràctic, aprofitarà per fer fotografies de possibles extres entre els pagesos del Prat de Llobregat. També donarà voltes per Barcelona per localitzar exteriors. Marcarà com a adients punts dels carrers Petritxol i Santa Ana, al barri gòtic de Barcelona.
Diumenge 24, a la nit, alguns de l’equip estan discutint al voltant d’una ampolla d’anís a l’habitació de Max Aub a l’hotel Majestic. Aquest exclama:
—Els nostres atacant, passant l’Ebre, i nosaltres paralitzats per un maleït rotllo de pel·lícula. Encara sort que Miravitlles és a París i no ens pot pressionar.
—A París? -ha preguntat Marion.
—Sí, ha anat a projectar la pel·lícula que van fer a Laya Films, Catalunya màrtir[xi]. Potser ens pot portar el material, però no sé quan torna —puntualitza Aub.
L’escriptor, que l’ha vist a Laya Films, els explica que la pel·lícula que es presenta recull una idea que també ha desenvolupat Malraux en els seus discursos de suport a la República: no es tracta només d’un conflicte espanyol: els bombardejos que es veuen a la pantalla, amb les seves destrosses i víctimes, poden passar a París o Londres, si es deixa avançar més el feixisme. La guerra d’Espanya és un risc i un compromís per a tothom, conclou amb el somriure amarg d’un incomprès.
SABER-NE +:
Seqüència V: La nevera. (no inclosa en el muntatge final)
El ball dels crèdits: Els actors-2 (confusió en l’atribució del paper de Miguel del Castillo)
Orphea y Sierra de Teruel (en castellà)
NOTES:
[i] ALBERTÍ, Santiago y Elisenda (2004). Perill de bombardeig -Barcelona sota les bombes (1936-1939). Barcelona, Albertí editor, SL. Pàgina 267
[ii] https://www.visorhistoria.com/orphea-y-sierra-de-teruel/
[iii] MARION, Denis (1996). Le cinéma selon André Malraux. Paris, Cahiers du cinéma. Pàgina 68
[iv] https://www.visorhistoria.com/la-verdadera-historia/#pel%C3%ADcula.Introducci%C3%B3n
[v] FARRERAS, Elvira y GASPAR, Joan (1997). Memòries. Art i vida a Barcelona (1911-1996). Barcelona, La Campana. Pàgina 38
[vi] https://www.visorhistoria.com/rodando-en-el-aeropuerto/
[vii] La Vanguardia, 31.07.1938. Pàgina 9.
[viii] Seqüència V, no incorporada a la versió final. La seqüència VI comença quan Pedro i Barca entren amb un saco n porten les armes trobades a casa del feixista.
[ix] https://www.visorhistoria.com/el-baile-de-los-creditos-actores-2/
[x] MARION, Denis (1970). André Malraux. Paris, Seghers, Cinéma d’aujourd’hui. Pàgina 19.
[xi] https://www.youtube.com/watch?v=2YPDKnkVgOU Audio en francès.