El 27 de desembre de 1936 va ser atacat per l’aviació rebel i es va estavellar a Valdelinares (Terol) el Potez-54, Ñ, de l’esquadrilla Espanya que comandava André Malraux.
Un episodi que des de molt nen vaig sentir relatar als més grans del lloc durant les meves vacances estivals, així com també la participació que el poble i ells mateixos van tenir en el rescat dels aviadors. Corria un hivern cobert de neu i el poble es va bolcar amb aquests pilots que combatien per ajudar la República.
La meva passió per descobrir em va portar, ja fa 43 anys, a proveir-me d’una gravadora i una màquina de fotos, per enregistrar aquelles vivències per a la posteritat, per si algun dia podien tenir algun valor històric i documental.
I durant la meva estància recorria les cases dels veïns més grans de Valdelinares per preguntar-los sobre la seva vida durant la guerra civil i sobre el capítol de l’avió sinistrat en aquell dramàtic Nadal quan eren uns nens.
En sentir l’estrèpit tots -llavors nens- havien corregut expectants i curiosos a contemplar des de lluny què havia passat. Es tractava de combatents ferits. Ningú dispararia sobre uns nois i menys quan estaven ferits en plena serralada en espera de rebre ajuda.
De seguida es van organitzar. No va ser fàcil. La nevada era copiosa i van haver d’habilitar cavalleries, mantes, benes, farmacioles de primers auxilis, etc. per rescatar-los i baixar-los al poble, on a la casa dels Lozano (terratinents del poble) es va improvisar una petita infermeria.
Recordo que m’asseia a qualsevol banc de la plaça amb qualsevol gran i gaudia gravant el seu relat. Alguns m’explicaven que van arribar a l’avió i van agafar algunes taronges que portaven els pilots.
Tomás Lozano era propietari de terres i bestiar, i molta gent del poble treballava per a ell. Pel seu potencial econòmic era considerat un home de “dretes”. I a casa seva van arribar els pilots pertanyents al bàndol contrari. Recordo que a ell i a la seva dona -grans protagonistes d’aquest salvament- els vaig entrevistar i vaig fotografiar al seu domicili a Terol.
També vaig fotografiar la creu processional de l’Església de la Mare de Déu de les Neus que va ser fabricada amb metall del fusellatge pertanyent a l’avió estavellat.
El temps va passar i vaig recollir totes les dades que vaig poder del poble i d’aquelles dates terribles amb la idea de potser en un futur escriure alguna cosa.
I aquí hi havia les meves cintes cassets amb els enregistraments guardats en un calaix, fins que El Diario de Teruel va treure un reportatge, ia través de Teresa Lozano, la periodista va saber que de petit m’havia dedicat a aquest “passatemps” periodístic. Després em va trucar Radio Aragón perquè expliqués alguna cosa en antena de la meva investigació. I arran d´aquesta entrevista, em va contactar Antoni Cisteró; qui va resultar saber molt més que jo; i de qui sense conèixer-lo, li havia pres com alguna de les meves fonts informatives.
Havia analitzar la pel·lícula Sierra de Teruel, dirigida per André Malraux i basada -entre altres- en aquest episodi esdevingut a Valdelinares aquell 27 de Desembre de 1936 i escrit una apassionant novel·la titulada Campo de Esperanza, ambientada en l’abrupte rodatge de la mateixa.
I vam quedar a conèixer-nos el mes d’agost passat en què és el poble més alt d’Espanya, per -ara- contrastar la ficció cinematogràfica del francès, amb la realitat dels fets viscuts pels autèntics protagonistes del rescat. Allà li vaig lliurar les meves cintes cassets per desempolsar-les i digitalitzar-les després de 43 anys d’estar guardades; i rescatar àudios de persones que ja van morir fa molts anys i que van participar en el rescat d’aquell Potez de l’Esquadrilla Espanya que liderava André Malraux.
Em resulta tremendament emocionant poder escoltar aquestes paraules que unes persones em van regalar fa més de quatre dècades en un poble amb el què em sento tan sentimentalment vinculat.
Javier Julio García Miravete (periodista)
ENLLAÇ A 3 ENTREVISTES (Gabriel Roqueta, Julio Calvo i Vicente Alegre -resumida-)
SABER-NE +:
HISTÒRIA DEL POTEZ Ñ I VALDELINARES.
