Us vull explicar una història petita, de detalls, però que es fa gran per la cooperació i l’empatia que ha creat en un grup que fins ara desconeixia.
El fet comença en una de les recerques per determinar la ubicació del rodatge d’una seqüència. Tocava la seqüència VI on, al final, els voluntaris de la ciutat surten d’una adrogueria per anar a portar armes i dinamita a l’assetjada Linàs.
He analitzat en altres entrades que la botiga d’on surten (no el seu interior que fou rodat als estudis Orphea) va ser la situada al carrer Petritxol núm. 15, com queda demostrat a la imatge (fotograma i anunci de l’empresa a l’època). Però hi havia el dubte de per on passaven en sortir, per després seguir amb la seqüència VII rodada al carrer Santa Anna. Alguns historiadors[i] han dit que era el carrer del Call. Però visitat l’indret, no m’ho semblava.
Vaig començar a analitzar bibliografia i algunes fotografies del rodatge, que comparava amb els fotogrames que anava traient del film. En les memòries d’un dels que hi varen participar, Denis Marion, 
auxiliar de Malraux en la producció, deia que els interiors s’havien rodat en estudi[ii], i no en la botiga que jo havia localitzat com un local de l’empresa de catifes, Lledó Mas, al carrer Petritxol, 15 de Barcelona. En part era veritat, però vaig demostrar en una altra entrada[iii] que el que sí que es va filmar allà fou la sortida de la tenda, per la porta que obre l’encarregat.
Una fotografia en principi no relacionada em va donar el desllorigador. Mentre feia això, havia trobat un grup a Facebook anomenat BARCELONA ARA I ABANS[iv] i m’hi vaig afegir. Per intuïció vaig posar les meves anàlisis en el seu mur i, grata sorpresa!, ben aviat van arribar “m’agrades” i comentaris. S’apropava el millor.
Es tractava d’una fotografia treta d’un catàleg d’una exposició en homenatge de Max Aub[v] en la que es veien ells dos, més l’operador, i altres persones. On s’havia fet aquesta fotografia?
En poques hores estava resolt l’enigma. S’havia fet davant mateix de la botiga, al carrer Petritxol (en aquest cas, número 18, davant des d’on sortien els republicans).
Entre les aportacions: 1/ es veu un rètol “Fabrica de alfombras”, que es llegeix al revés. Jo havia pensat que la fotografia estava girada, però al grup em van indicar que no, que era un reflex a l’aparador d’una llibreria (davant per davant de la botiga); 2/ que no s’havia de girar la fotografia, atesa la posició d’un mocador de pit d’un dels personatges; 3/ davant del dubte de si en un carrer tan estret es podia fer una fotografia tan ampla, va haver-hi aportacions sobre el tipus d’objectiu i de càmera utilitzats.
Conclusió: Els pocs segons de l’últim pla (6) de la seqüència VII, on marxen carrer enllà es va fer al mateix carrer Petritxol i no al del Call. Potser ho rebla el text del guió: “El carrer davant de la tenda… Es veu sortir als homes… L’amo està al marc de la porta. Mira els camarades passar davant d’ell. Després la càmera enfoca el carrer per veure els homes…”[vi].
Gent que no coneixia, que no sabien res del meu web fins aquell dia, van ajudar i, espero, van gaudir donant-li tombs a una fotografia sense cap més interès que el que jo tenia per la pel·lícula. Els ho vaig agrair. I també en trec les següents conclusions.
1/ les xarxes socials són només una eina. Si és veritat que hi ha brètols (malauradament molts, com a tot arreu), també és veritat que algunes xarxes de gran utilitat per obrir vies de comunicació entre persones que altrament mai coincidirien.
2/ L’interès que es pot tenir per una ciutat, desinteressat i obert, es pot extrapolar a altres fites. I en aquesta taca d’oli que s’expandeix, hi pot haver una bona font d’empatia vers els afers comuns.
3/ Una de les vies d’embastar aquests interessos dispersos és la història, i en particular la microhistòria. Una fotografia, una carta de l’avi, aquell llibre que trobem en un racó ple de pols, o aquell article que llegim referit a fets puntuals gairebé oblidats, poden ser interessants per molta més gent dels que hi estan directament relacionats.
SABER-NE +:
NOTES:
[i] THORNBERRY, Robert S. (1977). André Malraux et l’Espagne. Ginebra, Librairie Droz. Pàgina 225.
[ii] MARION, Denis (1989). ” Como André Malraux realizó « Espoir”, Archivos de la Filmoteca, I, nº 3. Pàgina 313
[iii] https://www.visorhistoria.com/sequencies-iv-vi-drogueria-o-cistelleria/
[iv] https://www.facebook.com/groups/1650840901843578
[v]El universo de Max Aub. (Catàleg de l’exposició conmemorativa). (2002) València, Generalitat Valenciana.
[vi] MALRAUX, André (1968). Sierra de Teruel. Mèxic, Editorial Era. Pàgina 32.