Aquest estiu he dut a terme una activitat intensa construint “La veritable història del rodatge de Sierra de Teruel”. I per això he tingut sempre a mà diverses biografies d’André Malraux: Todd, Cate, Galante, Thornberry o Nothomb i, és clar, un clàssic ineludible: Jean Lacouture, i és en ell on veig un error que vull esmentar. Diu[i]:
À la veille de Noël 1936, Malraux reçut l’ordre d’attaquer Teruel et la route de Saragosse avec au moins deux appareils. On lui envoyait un paysan de la région qui avait repéré l’emplacement d’un terrain d’aviation ennemi à détruire, et pourrait lui servir de guide.
(A la vigília del Nadal de 1936, Malraux va rebre l’ordre d’atacar Terol i la carretera de Saragossa amb dos aparells com a mínim. Li enviaven un camperol de la regió que havia vist la ubicació d’un camp d’aviació enemic que calia destruir, i els podria fer de guia.
Sorprès, vaig a les altres biografies per veure com expliquen el succés del 27 de desembre de 1936, en què Malraux va resultar ferit en un accident amb el Potez S, i el Ñ es va estavellar a Valdelinares[ii].
Si Pierre Galante[iii] no cita res sobre el fet, Olivier Todd[iv] és més precís, situant l’anècdota amb un pagès d’Olmedo, encertadament, el 1r de setembre. També és citat de forma similar per Curtis Cate[v]. No cal dir que Thornberry[vi] ho explica amb detall i en les dates correctes. No obstant, Paul Nothomb, que va arribar a Espanya a mitjans de setembre del 1936, no esmenta el pagès, encara que, de passada, sí que es refereix també a una altra relliscada de Lacouture. Diu[vii]: “En una de les meves novel·les, vaig imaginar una escena que mai vaig viure (conversa de Malraux amb un dirigent comunista), Jean Lacouture es va convèncer que aquest episodi de pura ficció no era sinó un testimoni de primera mà”.
El fet d’un pagès que informa l’aviació republicana de la ubicació d’un aeròdrom rebel és cert. Va passar a la primera etapa de l’esquadrilla, segons la premsa[viii], fins i tot la francesa[ix], en què detalla que va ser l’esquadrilla Espanya (o sigui, la de Malraux) la que va dur a terme el bombardeig del camp localitzat per un vilatà d’Olmedo.
Atès que es tractava d’una clara mostra de l’heroisme i la solidaritat del poble amb la causa republicana, era lògic que Malraux reflectís el fet a la seva novel·la L‘esperança i a la seva pel·lícula Sierra de Teruel.
L’increïble esforç realitzat en la producció de la pel·lícula sorgia del convenciment de Malraux que només el cinema podia influir de manera massiva a l’opinió pública internacional. Tant, que segons sembla va influir també en el seu biògraf.
En descàrrec d’aquest cal dir que també a la novel·la L’esperança s’uneixen els fets en una sola data i una única ubicació[x]. És arran de l’entrada en escena del pagès (sense nom a la novel·la) que el comandament decideix anar a bombardejar el camp que aquest ha descobert (prop de Terol a la narració, no d’Olmedo) encomanant la tasca a l’esquadrilla Espanya comandada per Malraux.
Però Lacouture, donant categoria de document històric a la novel·la o a la pel·lícula, va passar a connectar també ambdós fets: el pagès informador[xi] (el personatge de José, interpretat a la pel·lícula per José M. Lado) i el bombardeig del camp rebel albirat per ell el primer de setembre a la província de Valladolid, amb l’operació d’atac a Terol de desembre del 1936.
Lamentablement, aquest excel·lent biògraf va morir el 2015, als 94 anys. Però aquest petit lapsus em reafirma en la idea per la qual he llançat VisorHistoria[xii]: és molt perillós deixar un llibre sobre història publicat com a definitiu. Com per altra banda, no es poden estar publicant noves edicions corregides cada dos per tres, a l’atzar de noves dades trobades, és molt millor plasmar-ho en una web on sí que, en cas de noves investigacions o detecció d’errors, es poden afegir o rectificar immediatament.
Espero que ho considerin així també els seguidors de VisorHistoria.
NOTES:
[i] LACOUTURE, Jean (1976) Malraux, une vie dans le siècle. Paris, Éditions du Seuil. Página 233
[ii] https://www.visorhistoria.com/historia-del-potez-n-y-valdelinares/
[iii] GALANTE, Pierre (1971) Malraux una vida novelesca. Barcelona, Aymà.
[iv] TODD, Olivier. (2001) André Malraux une vie dans le siècle. Paris, Gallimard. Página 235
[v] CATE, Curtis (1994). Malraux. Paris, Malraux, une vie Flammarion. Página 301.
[vi] THORNBERRY, Robert S. (1977) André Malraux et l’Espagne. Ginebra, Livrairie Droz
[vii] NOTHOMB, Paul (2001) Malraux en España. Barcelona, Edhasa. Página 30.
[viii] Las noticias, 2.9.1936
[ix] Le temps, 3.9.1936 Página 1
[x] MALRAUX, André (1995) La esperanza. Madrid, Ed. Cátedra. Página 497 y siguientes.