El meu amic, Antoni Cisteró, gran admirador de Max Aub, havia detectat fa temps uns articles difamatoris sobre la seva figura, que pretenien involucrar-lo en una trama de guerra bacteriològica l’estiu del 1937. Per desmuntar la mentida, va investigar i publicar les seves troballes al bloc VisorHistoria[i].
Només li quedava una baula per aconseguir, així que a finals de desembre del 2023, vaig rebre un missatge de l’Antoni preguntant-me on podria aconseguir el llibre “La vie aventureuse du Breton Jean Bouguennec”. En aquells moments no em trobava a França i li vaig dir que al meu retorn el buscaria. No obstant això, com a bibliotecària que segueixo sent, el meu primer instint va ser interrogar el catàleg de la Bibliothèque nationale de France (BnF)[ii], d’on em vaig jubilar, i el vaig trobar. L’autor havia fet el dipòsit legal[iii]. També vaig interrogar els altres catàlegs nacionals[iv] i cap biblioteca universitària i de recerca en tenia.
L’Antoni ja havia pensat en la possibilitat de demanar-ho per préstec entre biblioteques i li vaig dir que ho hauria de fer per mitjà de la Biblioteca Nacional de Catalunya.
Quan vaig tornar de Nadal, me’n vaig anar a buscar a una llibreria i em van contestar que el llibre no es trobava al comerç perquè era una publicació per compte de l’autor. Em vaig dir, serà difícil aconseguir-ho… Va passar un temps i l’Antoni em va tornar a escriure dient-me que ja estava inscrit a la Biblioteca Nacional de Catalunya i que li enviés la referència completa del llibre per fer la gestió del préstec. La hi fer arribar ràpidament.
Vaig seguir a la recerca del llibre per internet, trobant alguns articles sobre la presentació del llibre a la premsa local bretona del 2015, any de la seva publicació. Un en particular a Le Télégramme[v] donava algunes dades personals de l’autor com el lloc on vivia. Mentrestant, l’Antoni feia les seves gestions de préstec però al cap d’uns dies va obtenir una resposta negativa, la BnF no fa préstec de les seves col·leccions. Em vaig sentir descoratjada perquè aquest servei sí que havia existit i l’havien suprimit. Li vaig contestar dient-li que aniria a la BnF a consultar-ho ja que com a antiga bibliotecària de la BnF tinc la targeta d’investigador. Li vaig donar la data i l’hora en què ho havia reservat per anar-lo a consultar. Així va ser, arribant a la sala de lectura, un dels meus antics col·legues em va prestar el llibre per consultar-lo i vaig començar a dialogar amb l’Antoni via WhatsApp. Li vaig fer fotos de la taula de continguts on hi havia el capítol que li interessava: “En guerre d’Espagne (1936-1939). Une temptative de guerre bactériologique contre l’Espagne nationaliste”. Vaig revisar tot el llibre per saber si hi havia alguna cosa més que li pogués interessar. En un moment donat rebo un missatge de l’Antoni dient-me: “Em sento com Watson esperant les indagacions de Holmes”, quin rialla em vaig fer!
Era impossible fotografiar el capítol perquè el llibre no s’obria bé i no volia fer-lo malbé. Vaig pensar que era millor demanar-ne una reproducció i Antoni estava d’acord. Tot i això, obtenir un exemplar del llibre era l’ideal!
Com he dit abans Le Télégramme donava el lloc on vivia l’autor, així que em vaig decidir a buscar el
número de telèfon de l’ajuntament de L’Hôpital-Camfrout, poble d’uns dos mil habitants, on resideix Jean-Pierre Montfort, l’autor de llibre. Vaig trucar amb dubtes de poder obtenir la seva adreça o telèfon, em vaig presentar i els vaig informar del motiu de la meva trucada. Em van atendre amablement, em van dir que ho coneixien molt bé, a més que al poble hi havia un carrer amb el nom de Jean Bouguennec. Vaig obtenir la direcció de casa seva i es van excusar perquè no tenien el telèfon. Em van demanar les meves dades personals i per descomptat les hi vaig donar. Els vaig agrair i els vaig dir que escriuria ràpidament al senyor Montfort.
Aquell mateix dia escrivia a l’autor explicant l’interès d’obtenir el llibre per al meu amic Antoni Cisteró. Uns dies després, vaig rebre una trucada del senyor Montfort i li vaig preguntar què havia de fer per obtenir el llibre i em va dir: envia’m un xec i quan el rebi li envio el llibre. Em vaig posar molt contenta i vaig informar a l’Antoni. Les meves cerques estaven per fi donant fruits. Així va ser, el llibre va arribar per correu certificat; la meva sorpresa va ser que l’autor m’havia escrit una dedicatòria que no m’esperava atès que el llibre era per l’Antoni. Vaig avisar-lo que ja tenia el llibre i vaig acusar-ne rebut al senyor Montfort. Aquell mateix dia anava a Correus i l’enviava a l’Antoni per “Lettre internationale suivi” per fer-ne el seguiment fins a la destinació.
Ha estat una “aventura” de diversos mesos que es tanca amb un “Happy end”.
Fabiola RODRIGUEZ LOPEZ
Conservadora de biblioteques jubilada (BNF). Març 2024
SABER-NE +: MAX AUB I L’ESTAFA DELS BACILS. (Intent franquista per desacreditar la II República, en la que es veié involucrat Max Aub).
—-NOTES—-
[i] https://www.visorhistoria.com/1937-max-aub-i-lestafa-dels-bacils/
[ii] https://catalogue.bnf.fr/index.do
[iii] El Dipòsit Legal és l’obligació dels editors, impressor, productors, importadors… de depositar un exemplar de cada document a la Bibliothèque nationale de France. Va ser creat per François Ier el 1537.
[iv] https://www.sudoc.abes.fr/ y https://ccfr.bnf.fr/portailccfr/jsp/public/index.jsp
[v] Le Telegramme 15.05.2015. https://www.letelegramme.fr/finistere/saint-eloy-29460/spanlivrespan-la-vie-du-resistant-jean-bouguennec-2419816.php