Salvant SIERRA DE TERUEL

SALVANT SIERRA DE TERUEL[i].

Ferran Alberich[ii].

El punt de partida és un treball de localització realitzat per a Filmoteca Espanyola, per obtenir un duplicat negatiu que assegurés la conservació d’una producció espanyola a Espanya. En no existir el negatiu original de la pel·lícula calia acudir a les còpies més antigues, més properes per tant a una primera generació de copiat. Només sabem de l’existència de dues còpies provinents del negatiu original: la que va servir per fer el duplicat negatiu que es va fer a França el 1944, que és la base de totes les còpies que s’han distribuït després, probablement destruïda després de ser copiada, i una còpia de nitrat que es guarda a la Library of Congress i que va arribar allà als anys 40, en plena Guerra Mundial.

LA CÒPIA FRANCESA:

Només hi ha una versió del que va passar a França des de principis de 1939, quan l’equip de la pel·lícula va haver de sortir de Barcelona en ser presa la ciutat per les tropes franquistes, fins a l’estrena de 1945: la versió de Denis Marion[iii]. S’hi pot comprovar que només parla amb precisió d’un fet concret: la manipulació patida per la pel·lícula poc abans de la seva estrena; en realitat, l’únic acte relacionat amb la postproducció de Sierra de Teruel en què Marion va intervenir directament. Les altres dades que ofereix Marion són imprecises; el muntatge de la pel·lícula, les passades privades de la versió original muntada per Malraux i la venda final, ja el 1945, a un anònim distribuïdor que ningú esmenta pel seu nom. Marion l’anomena com «un distribuïdor», i tots els altres han seguit sense anomenar-lo. Però Denis Marion devia conèixer-lo bé, ja que aquest anònim empresari el va contractar perquè elaborés uns rètols explicatius que s’afegirien a la pel·lícula, i per redactar els subtítols en francès que traduïen els diàlegs en castellà, alhora traduïts per Max Aub de els originals en francès escrits per Malraux.

Alguna cosa no devia quedar gaire bé en la versió preparada per a l’estrena, ja que Marion, tant a la seva correspondència amb Aub[iv] com al seu llibre, se sent obligat a explicar que els sis anys transcorreguts des del final de la Guerra Civil espanyola i la Guerra Mundial que la va seguir, havien alterat el clima social fins al punt que algunes actituds i expressions de la pel·lícula podien resultar equívoques per al nou públic. Per aquesta raó, Marion justifica algunes alteracions als subtítols respecte a les paraules que diuen els actors. La dificultat d’estrenar una pel·lícula sobre uns fets que havien commogut la consciència de

milions de francesos quan van passar, però que el 1945 estaven allunyats, no només en el temps després de la Segona Guerra Mundial, de l’interès general del públic francès, és la que justificaria els canvis introduïts en la versió estrenada, des de la inclusió d’un parlament introductori de Maurice Schumann, el prestigi del qual com un dels dirigents de la resistència francesa avalaria la bondat del contingut de la pel·lícula davant del públic francès, així com els talls a la seqüència final , amb vista a una major concreció narrativa. Aquesta funcionalitat en la presentació de la pel·lícula, aparentment tan aliena a interessos comercials, ens porta a plantejar altres qüestions que afecten el canvi dels títols de crèdit, i al final, la pròpia gestació del projecte el 1938. L’alteració dels títols de la pel·lícula no havia cridat l’atenció de ningú més que de Max Aub, que no va advertir ni els talls ni l’afegit de rètols respecte a la còpia que ell havia vist el 1939 quan la va tornar a veure a Mèxic cap al 1960, però sí va es adonar que el seu amic Vicente Petit, que havia actuat com a escenògraf de la pel·lícula, havia desaparegut dels títols. La justificació que ofereix Marion aquesta vegada sí que és de caràcter comercial: el distribuïdor no podia deixar d’aprofitar el títol de la novel·la de Malraux tot i que el mateix Malraux havia rebutjat titular la pel·lícula igual que la novel·la per considerar que no es tractava de una adaptació del llibre, sinó de la dramatització d’un dels episodis. La pel·lícula es va presentar no com a L’espoir, sinó com a Espoir, sense l’article, que va desaparèixer, bé com una concessió a Malraux o, el més probable, per evitar un conflicte de drets amb l’editor. Però el simple canvi de títol no explicava per què també s’havia eliminat el nom d’alguns col·laboradors dels títols.

Un altre aspecte a destacar és que l’autor del film mutilat era en aquells moments ni més ni menys que el ministre d’Informació del nou Govern francès, que tenia a càrrec seu el control de premsa, ràdio i cinema. Sembla evident que Malraux no va intervenir en res del que fa a la distribució de la pel·lícula, ni tan sols la va veure en aquell moment, ja que Denis Marion explica que quan li va mostrar la còpia estrenada molt més tard, a finals dels anys 60, Malraux va descobrir llavors les manipulacions que havia patit la seva pel·lícula i va explicitar el seu rebuig de la nova versió dient que el seu muntatge s’ajustava molt més a la música de Darius Milhaud.

LA CÒPIA AMERICANA:

Mentre es procedia a una simple comprovació de la qualitat tècnica de la còpia existent a la Library of Congress, es va poder constatar que aquesta còpia corresponia al muntatge de Malraux. Les evidències són clares: el títol de la còpia nord-americana és Sierra de Teruel. Als títols apareix V. Petit (Vicente Petit), l’escenògraf valencià l’absència dels títols de la nova versió del qual havia notat Max Aub[v]; els rètols explicatius no hi són, i la seqüència final[vi] dura gairebé tres minuts més.

Segons va informar la Library of Congress, als seus fitxers constava com una còpia entrada als anys 40, sense precisar-ne més, i era un regal personal d’André Malraux a Archibald MacLeish[vii], el director de la institució en aquella època. Per a més seguretat es va consultar els tècnics de la Library, que van confirmar que el material nitrat original corresponia a una partida fabricada als anys 30, i que s’havia processat als laboratoris Pathé. Una investigació de Walter G. Langlois[viii] publicada el 1984 aclaria com havia arribat la còpia de Sierra de Teruel als Estats Units.

La ràpida invasió de França havia convertit aquest país en una trampa gegantina per a aquells que hi havien acudit fugint dels règims feixistes d’Europa: alemanys, italians, txecs, espanyols i per descomptat, els jueus de qualsevol nacionalitat constituïen una multitud en perill imminent . A causa d’aquesta situació, es van crear als Estats Units diversos comitès d’ajuda per treure les persones en perill de la França envaïda. Una institució privada, l’Emergency Rescue Committee[ix] de Nova York, va aconseguir reunir els diners suficients per enviar un agent a França. L’elegit va ser Varian Fry[x], un dels membres del comitè que havia estat editor de The Living Age, una revista de caràcter internacionalista. Fry va començar

a operar al sud de França a mitjan agost de 1940[xi]. El desembre d’aquest mateix any, quan tornava d’un viatge a Niça, Fry va trobar Malraux al tren. Malraux havia arribat uns dies abans procedent de la zona ocupada i vivia a prop de Toulon. Fry li va parlar del comitè i li va oferir la seva ajuda, en cas que l’escriptor volgués abandonar França. Malraux va declinar l’oferiment ja que la seva intenció era romandre al seu país, però va indicar que en algun moment podia necessitar l’ajut ofert. El gener del següent any, Malraux va connectar amb Fry a Marsella, li va explicar que tenia una còpia de la seva pel·lícula Sierra de Teruel, que havia sabut que els alemanys havien destruït el negatiu al laboratori de París, per la qual cosa considerava urgent posar l’única còpia existent en lloc segur. Les gestions de Fry perquè el consolat nord-americà a Marsella enviés la còpia als Estats Units no van tenir èxit. En una de les converses entre els dos homes, Malraux va esmentar que coneixia Archibald MacLeish, que, des del seu càrrec de director de la Library of Congress, podia ajudar en les gestions. El 19 de juliol de 1941, Malraux va redactar una nota autoritzant Varian Fry a realitzar totes les gestions que fossin necessàries perquè Serra de Terol viatgés als Estats Units. El 25 de juliol, el Departament d’Estat va enviar un telegrama a la Library of Congress comunicant que Malraux oferia la pel·lícula i preguntant si MacLeish autoritzava l’enviament (vegeu la imatge). Quan la resposta de la Library va arribar a Marsella, Fry ja havia estat expulsat de França per les autoritats de Vichy. Malraux va anar al consolat amb la còpia, però els funcionaris li van dir que no podien acceptar la pel·lícula fins que estigués acompanyada d’un certificat que assegurés que era material no inflamable. Quan Fry va arribar als Estats Units i va saber que la pel·lícula encara no havia arribat, va escriure una carta personal a MacLeish, datada el 21 de novembre de 1941, en què li relatava tot l’assumpte. MacLeish va prendre la iniciativa i va reclamar la pel·lícula al Departament d’Estat el 25 de novembre. El 19 de desembre, el Departament d’Estat va enviar instruccions al consolat de Marsella, i el 17 de gener del 1942 es va acusar rebut d’un telegrama de Marsella on es deia que «la no inflamabilitat de la pel·lícula ha estat certificada». L’enviament, evidentment, no va ser directe, per la qual cosa fins al 2 de juny de 1942 no es van rebre a la Library of Congress dos paquets, contenint cadascun quatre caixes de pel·lícula, marcades com a Sierra de Teruel.

Sembla que Malraux mai no va saber que les seves gestions havien resultat efectives, ja que mai no va esmentar l’existència d’aquesta còpia. La investigació de Walter G. Langlois es va publicar el 1984, i s’hi establia clarament que la còpia a Amèrica era diferent de les que circulaven a Europa. Tot i això, sembla que ningú fins ara s’ha interessat a difondre la versió original. Naturalment, després d’aquesta investigació, la còpia que es va recomanar a Filmoteca Espanyola per a l’obtenció del contratipus a guardar a Espanya va ser la de la Library of Congress[xii].

—–NOTAS—–

[i] Extracte 1 del seu artícule: “Sierra de Teruel”: una producción circunstancial». A: https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/sierra-de-teruel-una-coproduccion-circunstancial–0/html/ff907f12-82b1-11df-acc7-002185ce6064_2.html#I_0_

[ii] Conservador i restaurador de material cinematogràfic. El 2016 va restaurar la còpia “americana” de Sierra de Teruel.

[iii] MARION, Denis (1970) André Malraux. Paris, Seghers – Cinéma d’aujourd’hui.

[iv] Carta de D. Marion a Max Aub del 26.9.1967. A: Archivos de la Filmoteca. Nº 3. 1989. Valencia, Filmoteca de la Generalitat Valenciana, “Correspondencia”. Página 277.

[v] Seqüència XXXIX. Veure artícles relacionados a SABER-NE +.

[vi] Malgrat això, al guio publicat per Max Aub a Méxic, no esmenta als crèdits a V. Petit. MALRAUX, André (1968). Sierra de Teruel. México, Ediciones Era. Crèdits a pàgina 15.

[vii] https://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/macleish.htm

[viii] LANGLOIS, Walter () “Malraux’s «Sierra de Teruel»: A Forgotten Treasure of the Library of Congress Film Collection”. The Quarterly Journal of the Library of Congress, Vol. 30, No. 1 (JANUARY 1973), pp. 2-18 Washington, Library of the Congress. pp. 2-18. https://www.jstor.org/stable/29781530

[ix] https://exhibitions.ushmm.org/americans-and-the-holocaust/personal-story/varian-fry

[x] Biografia: MARINO, Andy (1999) A quiet american -The secret war of Varian Fry. St. Martin’s Griffin.

[xi] Narra la seva experiència a: FRY, Varian. (2015) La lista negra. Almería, Editorial Confluencias. Títol en anglès: Surrender on demand. A França: Livrer sur demande. Agone, 2008.

[xii] Actualment es pot veure gratuïtament a RTVE Play-Filmoteca: https://www.rtve.es/play/videos/filmoteca/sierra-teruel-1938/3918025/