Atesa la precarietat amb què es va rodar Sierra de Teruel, sembla fins i tot utòpic que Malraux es plantegés ni tan sols rodar una sèrie de seqüències. A la primavera del 1938, quan es va redactar el guió, que després revisaria Boris Peskine i traduiria (comentant-ho) Max Aub, potser es pensava que es podria disposar de tancs i cavalls, però a la tardor del mateix any ja era inimaginable. Com hem vist, fins i tot els ramats de braus o vaques van haver de ser substituïts per un d’ovelles.
A continuació, oferim un breu resum de les seqüències no rodades (XV-XIX i XIX i XXI-XXII), entre les quals Malraux va intercalar una sí rodada (la XX, al Poble Espanyol) que comptava el pas de la línia de combat per part de Josep el pagès[i].
El conjunt va precedit per l’últim pla de la XIV, una imatge ridícula d’un grup de gent gran i una dona portant la hipotètica dinamita al capdavant, pla no existent al guió, que intenta introduir un grup de seqüències no filmades. A ella segueix, a la versió francesa (no a la trobada a Washington) un rètol que pretén explicar tot el que no s’ha incorporat a la pel·lícula.
XV.-
Un cop recollits els recipients per posar-hi dinamita, Gustavo i el mestre senten els esquelles d’un ramat de vaques. Gustavo crida, mentre corre cap a elles:
GUSTAVO: Les esquelles, nois, les esquelles per fer bombes!
Però una barricada impedeix el pas del ramat. Algunes vaques són mortes. A l’ordre de Gustavo, els pagesos els arrenquen les esquelles. Una dona n’entrega una, moment en què el guerriller es torna i veu el campanar.
XVI.-
Un home ha pujat fins a dalt del campanar on hi ha la campana, mentre la gent s’amuntega a la plaça adjacent. Un altre vilatà puja a ajudar-lo amb un pic.
S’adverteix a la gent que s’aparti amb compte, i es llença la campana.
Els camperols miren la campana enfonsada a terra, mentre que des del campanar s’entreveu un núvol de pols. Qui ha llençat la campana crida:
—Els moros!
XVII.-
A la plaça, Gustavo i els seus estan omplint la campana de dinamita. Arriben dos voluntaris amb la caixa de cabals (vista a la seqüència XIV).
En un camí de la muntanya, a la vora d’un barranc, els homes porten sacs pesats, un cotxet de nen (que ha aparegut al final de la seqüència XIV). González dona instruccions:
GONZÁLEZ: Aneu fins a la revolta que està a 200 metres i, si arriben els moros, els tireu aquestes joguines. Si porten tancs hauran de passar-hi. Recordeu-vos de la metxa. Un centímetre per segon.
Els homes s’amaguen entre les mates. Pensen a la collita. Es diuen:
CAMPANALS: Es prepara una bona collita.
FERMÍN: Deixa’t d’això, preocupa’t dels moros.
CAMPANALS: La collita és cosa de sempre.
PEDRO: La guerra també. Recordeu-vos de la metxa. Un centímetre per segon.
La càmera segueix un bidó amb 50 litres de benzina, que rodola cap als moros. Passa entre les potes dels cavalls. Explota.
Un oficial rebel veu un altre bidó més petit que se li apropa.
—Salteu!
Després segueix la caixa de cabals que també explota, i es veu pel cel una garrafa que cau i explota davant dels moros. Els pagesos ho contemplen molt impressionats.
XVIII.-
Uns pagesos amb el President venen pel camí, amb un carretó tirat per un ruc portant la campana.
Apareix un tanc rebel.
Pedro col·loca la metxa i l’encén. El President compta els segons.
Amb gran esforç, van empenyent el carret alhora que s’acosta el tanc. Cauen el carro i el ruc. Al cap de dos segons, una explosió.
XIX.-
El tanc continua avançant. González i Gustavo preparen un enfilall amb les esquelles plenes de dinamita. Avancen entre l’espessor dels arbres i la col·loquen al camí. Se senten les erugues del tanc.
Els dos homes fugen sota el foc de la metralladora del tanc. Més tard, una gran explosió i la metralladora calla.
Soroll d’ocells.
Plànol del tanc caigut de costat. Apareixen sis tancs més.
Se sent una explosió. Després una altra. Gustavo informa que el pont està minat en tres llocs. Se sent la tercera explosió.
Només queda esperar que la divisió de Jiménez passi en ajuda de Linás.
XXI.-
Els que han lluitat tornen al poble.
PRESIDENT: Aquest cop caldrà evacuar el poble.
Avions feixistes bombardegen Linàs, la gent fuig.
(Aquí, un detall estrafolari: Un home es treu una sabata / Moviments còmics dels peus).
Diversos plànols de la plaça de l’Ajuntament, la gent es refugia a les porxades que encara estan intactes.
XXII.-
La carretera de la sortida de Linàs.
Plànols de l’èxode dels habitants, amb algunes preses curioses, com ara:
Un nen amb un ram de flors. Una cabra lligada amb una llarga corda voltada de pagesos. Un cotxet de paralític amb un vell i als seus als peus, dues gàbies amb un canari i un lloro. És empès per una jove, i darrere d’ells una vaca.
El seguici va avançant, i és atacat per tancs rebels. Fins que Gustavo exclama:
GUSTAVO: Ha arribat Jiménez.
El guió indica: Seleccionar bé les imatges: la continuïtat del muntatge quedarà assegurada pel moviment de tots els objectes i l’expressió de tots els adults. A més, hi contribuirà a música.
Pel que fa a la banda sonora, es remarca: Per a l’èxode, un moviment simfònic construït essencialment sobre una base rítmica permanent amb centelleigs successius de cant. Cadascun dels crits diferent i adaptat a cada episodi de l’èxode.
XXII bis.-
Al lloc de comandament de Jiménez, ja a Linàs. Estan reunits JIMÉNEZ, MORALES (el seu assistent) i MANUEL. Per telèfon us informen que els tancs feixistes s’estan retirant.
Entra ROSELL (un oficial) i després GONZÁLEZ.
Comenten la situació i es pregunten com actuarà l’aviació. GONZÁLEZ informa que uns vilatans han passat les línies per informar l’esquadrilla republicana.
Un darrer apunt curiós. Al guió original, aquí s’indicaven mètodes i trucs de rodatge. Resumit, indica:
NOTA: per a aquesta seqüència l’interès dramàtic de la qual és limitat, resulta preciosa la descoberta sobre la vista de Linàs amb els trossos destruïts i els incendis localitzats. Es pot aconseguir:
a/—Rodant davant d’un mirall…
b/—Rodant plans amb descoberta, davant del veritable decorat de Linàs. Caldria trobar una habitació convenient i el material.
c/—Situat al mateix Linàs, rodar no ja en una veritable habitació sinó en un decorat construït…
Aquesta NOTA, que va ser mecanografiada i posteriorment esborrada, és una imatge commovedora de la precarietat del rodatge, que va truncar una il·lusió sense límits. En altres fragments, diu:
a/ Així podria no portar-se a París només a Manuel. Si es poden emportar tota la gent, serà més fàcil rodar tot el decorat a París.
b/ Seria més pràctic que reconstruir a l’estudi. De tota manera hi haurà força material a Linàs.
Se’n poden treure algunes conclusions: Es comptava amb actors per a alguns papers que no es van rodar (Manuel, que només apareix en aquesta seqüència XXIIbis). Es pensava rodar a París, alternant-ho amb el previst a Catalunya, no forçat, com va ser després, per la fugida precipitada en entrar Franco a Barcelona.
Es tenien moltes esperances de rodar àmpliament a Linàs. Aquí sí que es pot imaginar que estaria previst fer-ho a Cervera (Linàs és un nom de ficció), cosa que finalment no va ser possible per la situació bèl·lica i l’escassetat de mitjans, començant per la benzina.
En resum: Queda clar que els plànols en què intervenien tancs o cavalleria va ser impossible filmar-los. Però potser, si hagués disposat de prou temps, s’haurien pogut rodar alguns plànols d’interior o a la plaça del poble.
D’altra banda, l’èxode dels habitants de Linàs podia haver estat muntat amb trossos de reportatges de població civil fugint, que malauradament no faltaven.
Més enllà de pagesos, vells, dones i nens, de qui podien disposar fàcilment, en el rodatge d’aquestes seqüències intervenien uns personatges determinats, dels quals GONZÁLEZ és el més rellevant. Interpretat per José Telmo, l’hem vist a les seqüències IV, VI, VII, VIII, X, XI (no rodada), XIII i XIV, a més de les no rodades aquí comentades.
Dels altres, GUSTAVO i el PRESIDENT són personatges secundaris que apareixen a les seqüències de Linàs, així com PEDRO, que arriba amb González des de la ciutat, mentre que als altres: els pagesos DAMIAN, FERMIN o CAMPANALES, i els militars JIMÉNEZ, MORALES, ROSELL i MANUEL, no se’ls veu a la pel·lícula, ja que estan inclosos únicament a les seqüències no rodades.
Crida l’atenció un personatge amb el mateix nom que un dels protagonistes de la novel·la L’espoir, MANUEL, per al qual Malraux s’havia inspirat en la figura del seu amic Gustavo Durán[ii], músic i militar. El poc paper de què disposa no ens permet anar més lluny, encara que és possible que, en un dels gestos simbòlics que abunden a la pel·lícula, Malraux voldria plasmar aquest detall.
—————————————————–
[i] https://www.visorhistoria.com/sequencia-xx-passar-les-linies/
[ii] La seva biografía ha estat novel·lada a: : VAZQUEZ-RIAL, Horacio (1997). El soldado de porcelana. Barcelona, Ediciones RSA