On es van rodar les seqüències XII i XIV de Sierra de Teruel?
Se sap que algunes de les seqüències de Sierra de Teruel que s’analitzen van ser rodades a França, concretament a Villefranche-de-Rouergue[i], municipi del departament de l’Aveyron, d’uns 11.000 habitants, a 80 quilòmetres de Montauban, i a 45 del camp d’internament de Septfonds , que havia iniciat la seva trajectòria al març del mateix any.
I aquí sorgeix ja el primer dubte: van ser rodades allà les seqüències (XII i XIV) atribuïdes a Cervera, o ho van ser a Villefranche-de-Rouergue?, i també: Què es va rodar realment en aquesta població francesa? Veient la seqüència XII, no hi ha dubte que es tracta d’aquesta localització, com veiem a les imatges.
Prèviament, un breu comentari, ja que la seqüència XII (segons el guió), es va muntar entre la VII (rodada al carrer Santa Anna de Barcelona), i la VIII (rodada a Tarragona, excepte el plànol on troben un cotxe , al carrer Montcada de Barcelona). Una mostra més de la voluntat d’entrellaçar les històries de Linàs i els voluntaris de Terol. Aquí s’analitzaran les localitzacions de rodatge, que simulen ser Linàs, però que en realitat van ser filmades a Villefranche-de-Rouergue.
La imatge inicial de la seqüència XII és d’un lloc desconegut que no encaixa en absolut amb el paisatge pràcticament pla de Villefranche de Rouergue i fins i tot Cervera. Possiblement, es tracta d’una imatge de fitxer (que no he pogut localitzar), com d’altres que es van utilitzar al llarg del muntatge precipitat de la pel·lícula.
Primer fotograma de la Seqüència XII – Cervera – Villefranche de Rouergue.
El pla que segueix aquesta vista general és el d’una església, que és la de Notre Dame de Villefranche-de-Rouergue. És curiós que el mateix guió ens pot enganyar, ja que indica: “Decorat: la plaça de Linás (Cervera). Plànol mitjà de baix a dalt. Un pagès col·loca el rètol: “Comitè del Front Popular” al balcó…” Doncs bé, sense cap mena de dubte, el balcó pertany a la plaça francesa com es veu a les imatges que segueixen, en concret a les Arcades du Consulat ( mentre la càmera es va situar a les Arcades Reyinies). Aquest ha estat un error que s’ha anat transmetent al llarg dels diversos escrits sobre Malraux o la seva pel·lícula, fins i tot en firmes de relleu, com Robert S. Thornberry[ii].
Així, a Villefranche es van rodar els exteriors, que inclouen imatges de la Col·legial de Nôtre Dâme, situada a la plaça de Nôtre Dâme o du Marché (Vegeu imatge).
És cert que André Malraux i Max Aub havien estat a Cervera localitzant exteriors. De ben segur pensarien als voltants de la seva església de Santa Maria, o els porxos de la Universitat per ubicar el rodatge de les seqüències XII a XIV. Però no va ser possible. Tot i que les tropes franquistes no van entrar a la població fins al 16 de gener, la ciutat era a prop de les línies enemigues, a gairebé 100 quilòmetres de Barcelona, complicaven el trasllat de l’equip i el personal. Per molt que s’insisteixi al guió mecanografiat[iii], tant a la Seqüència XII com també a la XIII, on indica: Decorat: La plaça de l’Ajuntament. Sala de l’ajuntament i els carrers de Linàs (Cervera). Ja a la SEQÜÈNCIA XIV s’omet la referència a la ciutat catalana: Decorat: Una habitació de l’Ajuntament, al pis baix. Tret del guió, no hi ha
cap altre rastre de filmacions en aquest lloc, com sí que n’hi ha, per exemple, del que s’ha fet a Tarragona, fins i tot per part de la companya de Malraux, Josette Clotis[iv] . En qualsevol cas, és lògic que desistissin de desplaçar-se amb tot l’equip de rodatge (amb l’escassetat de mitjans, gasolina inclosa) a una localitat tan propera al capdavant, per a unes preses breus d’exteriors. I més tenint en compte que els interiors que són el nucli de les seqüències esmentades (XII-XIV) van ser rodats al Poble Espanyol de Barcelona, a pocs metres dels estudis Orphea, centre neuràlgic de tota la pel·lícula.
Per la raó que fos, Cervera era un referent en el projecte, però aquesta ciutat, capital de la comarca catalana de la Segarra, només apareix a les vistes aèries de la seqüència XXXIV, rodades les primeres setmanes, en una operació perillosa. Ens ho explica Max Aub, que amb Malraux havien pujat a l’avió[v].
Pour filmer des vues aériennes de Cervera (qui remplaçait Teruel) nous (l’équipage, les deux opérateurs,
Malraux et moi) avions pris place dans un vieux Latécoère dont les mitrailleuses avaient été remplacées par des caméras. Les prises de vues s’étaient fort bien passées. Au retour, trois chasseurs fascistes nous ont repéré. L’avion s’est laissé tomber jusqu’à raser la terre et a suivi une petite rivière qui zigzaguait entre les collines. Assis à la place du mitrailleur avant, Malraux récitait du Corneille. Nous sommes quand même rentrés sans encombre.
Tanmateix, Cervera estava al projecte des de fins i tot abans d’iniciar el rodatge. Vegem com ens explica el guionista Boris Peskine la visita que van fer per trobar localitzacions, el dia 9 de juny de 1936, dos mesos abans de la primera volta de maneta[vi]:
La matinée se passe en visites de studios et de laboratoires assez fastidieuses. On visite aussi le Pueblo Espagnol de l’’exposition, qui est envisagé comme décor pour Linas. Un peu trop neuf…
Après le déjeuner nous devons aller avec Max et Malraux reconnaître des extérieurs pour le film. Après avoir attendu la voiture, puis l’essence, on démarre enfin…
Premier arrêt : Montserrat. Les fameuses pointes de roc gris : on doit y tourner la fin du film, la descente de la montagne (pour les plans d’ensemble seulement). La campagne catalane defile. Nous allons à Cervera qui sera Linas dans le film. La voiture est arrêtée à chaque village et à différents carrefours par des postes de surveillance ; de tout jeunes soldats lèvent le poing et regardent les papiers. Tous sont d’une réserve et d’une douceur de manières extraordinaires. Ils sourient en général en disant « Salud ! » Les plus jeunes paraissent avoir 15 ou 16 ans.
Cervera apparaît : une petite ville perchée sur un roc ; les parties intéressantes sont du 17ème siècle, je crois. On la visite et on repère les extérieurs pour les paysages du film prévus.
De tota manera, el viatge sembla que va ser agradable, com continua explicant Peskine:
Nous nous arrêtons pour dîner dans un restaurant d’un bourg de riches fermiers à quelques 80 km de Barcelone (potser Igualada). Max m’explique que tous ces bourgs sont assez fascistes. Le chauffeur se met à table avec nous. Max va à la cuisine expliquer qu’il y a un personnage important à dîner. On mange très bien. Friture et côtelettes. Du vin blanc.
Tornem a la plaça: Queda palès que va ser a Villefranche, ja a l’exili, on es van rodar els exteriors de les seqüències relatives a Linàs, a la plaça de Nôtre Dame, o du Marché, arribant fins i tot a reclutar nombrosos extres per a la cua de camperols que volen aportar utensilis per omplir de dinamita, a la seqüència XIV (encara que només per al pla general exterior, ja que després es roda amb extres i alguns actors en algun racó amb arcades de la muntanya de Montjuïc). La creu, situada a les Arcades Reynies, on es va col·locar la càmera, és la mostra definitiva, com apreciem al fotograma. Així, doncs, s’havia filmat gran part de les tres seqüències referides a Barcelona, però es va rodar posteriorment a França algun breu pla de ràcord, en concret, per a la seqüència XIV, la imatge de la plaça amb la cua de gent aportant recipients, i la surrealista del final, en què unes persones (una dona amb talons i abric entre elles), simulen portar un carretó amb explosius per lluitar contra els atacants franquistes.
SABER-NE +:
Veure la SEQÛÈNCIA XII.
Veure la SEQÛÈNCIA XIV.
——————————————————
[i] CATE, Curtis (1994). Malraux. Paris, Flammarion. Pàgina 335 (indica que varen ser rodades a l’abril de 1939)
[ii] THORNBERRY, Robert S. (1977). André Malraux et l’Espagne. Ginebra, Librairie Droz. Pàgina 226. Indica que les seqüències XII y XIV, foren rodades “a Cervera i als estudis de Montjuic”.
[iii] Fundación Max Aub: André Malraux – Max Aub. Guión “Sierra de Teruel”. AMA. Sign.: C. 32-14 Pàgina 34.
[iv] CHANTAL, Suzanne (1976). Un amor de André Malraux. Josette Clotis. Barcelona, Ed. Grijalbo. Pàgina 115
[v] MARION, Denis (1970). André Malraux. Paris, Ed. Seghers. Pàgina 138.
[vi] http://docplayer.fr/187080876-Notes-de-boris-peskine-a-propos-de-la-preparation-du-tournage-de-l-espoir-juin-juillet-1938.html