Presència de personatges reals a L’espoir[i] i a Sierra de Teruel.
En aquest article s’analitzaran alguns dels integrants de l’esquadrilla Espanya (després Malraux), la seva evolució i especialment la seva presència com a personatges tant a la novel·la L’espoir com a la pel·lícula Sierra de Teruel[ii] . Al final, s’ofereix un quadre explicatiu.
Abans d’analitzar les dues èpoques clarament diferenciades per la presència o l’absència de mercenaris, és imprescindible un primer paràgraf dedicat a l’autor.
Per descomptat, el principal personatge de tota la història és el mateix Malraux, la biografia del qual durant la guerra civil es va analitzant al llarg de tota la web. Pel que fa a la novel·la, ha reflectit la seva pròpia personalitat en un joc calidoscòpic que inclou diversos personatges. Segons José María Fernández Cardo[iii] a la introducció a l’edició de Càtedra que utilitzem, Malraux s’entreveu a través de tres principals personatges: Magnin, García i Scali.
Magnin, a la pel·lícula serà el comandant Peña (interpretat per Josep Santpere), és la rèplica de Malraux com a promotor i responsable de l’esquadrilla, i significa el desig d’organització, de gestió eficaç. García[iv] , cap de la Informació Militar, etnòleg i intel·lectual, és qui se n’adona i manifesta la necessitat de passar de la il·lusió lírica inicial espontània i desordenada, a una praxi organitzada i disciplinada. Finalment, igual que García sense presència a Sierra de Teruel, Scali és el periodista, expert en art, que evolucionarà cap a un rebuig de la intransigència del partit comunista, com passarà amb Malraux anys després.
1.- PRIMERA ETAPA: (Agost-Octubre 1936)
Si bé es van buscar des del principi pilots, tripulants i mecànics voluntaris, la pressa dels primers temps va obligar a contractar també els que s’apuntaven a canvi d’un sou i una assegurança de vida. Segons Hugh Thomas[v], un dels principals gestors del reclutament, juntament amb Malraux, va ser Lucien Bossoutrot[vi] (1890-1956), elegit diputat el 1936, pel Partit Radical-socialista que formava part del Front Popular, convertint-se en el president de la comissió d’aeronàutica de la Cambra de Diputats. Tenia gran prestigi com a aviador en haver batut diversos rècords mundials de distància, velocitat i durada. Pel que sembla, va actuar també com a agent d’assegurances per als contractes de les tripulacions aconseguides per Malraux. El trobem també en la turbulenta història que ja ha aparegut a VISORHISTÒRIA[vii] sobre un complot de guerra bacteriològica que involucrava també a Max Aub. Alhora, Malraux estava en contacte amb Martín Luna, enllaç amb el ministeri de l’Aire espanyol i Corpus Barga, intel·lectual de la confiança del govern republicà. A l’ambaixada, fins i tot a la seva casa de la rue du Bac[viii], amb l’ajuda de la seva dona Clara, s’entrevistaven candidats, es redacten contractes, amb una febril activitat que s’accelerava amb les notícies de la negociació de la vergonyosa No-Intervenció[ix].
Als contractes que se signaven, hi havia dues categories diferents[x]: la política, o sigui els voluntaris, amb un sou mensual raonable d’uns 5000 francs, i la comercial, o mercenària, amb quantitats més elevades, que podien arribar a les 50.000 pessetes. Atès que el canvi en aquells dies era d’unes 48 pessetes per 100 francs[xi], la diferència ratllava l’1/20. Les assegurances gestionades per Bossoutrot oscil·laven entre els 200.000 i els 500.000 francs. Aquesta xifra sorgeix també a la novel·la autobiogràfica de Paul Nothomb, un dels futurs integrants de l’esquadrilla[xii]: «Així que li estava dient, camarada, que el govern espanyol ofereix als aviadors estrangers una assegurança de vida d’un milió de pessetes«. Els contractes, vàlids per un mes renovable, especificaven que s’havien de posar a disposició del govern espanyol, tant a territori espanyol com francès. (Vegeu imatge)
Un dels primers a incorporar-se és Abel Guidez, imposat pel ministeri de l’Aire francès. També qui va estar des del primer moment és Jean Darry, pilot mercenari, experimentat heroi de la I Guerra Mundial. Amb ells, destaca per la seva biografia François Bourgeois, pilot, passador d’immigrants i contrabandista d’alcohol al Canadà, que a la novel·la L’espoir inspirarà el personatge de Leclerc i no apareix a la pel·lícula.
En aquesta primera etapa, el personal de l’esquadrilla Espanya[xiii] va estar format per 22 francesos, 2 espanyols, 5 italians, 1 rus, 1 txec i un belga. Les seves funcions eren: 17 pilots, 1 bombarder, 3 metralladors, 5 mecànics i 6 més sense identificació. Vegem de quins podem seguir el rastre en les publicacions posteriors, tant de Malraux com dels seus biògrafs o autors que hi van compartir l’aventura espanyola.
1.B.- PERSONATGES A LA NOVEL·LA/PEL·LÍCULA.
Entre els enrolats en aquesta primera etapa i que apareixen als relats de Malraux, podem citar Giordano Viezzoli[xiv], voluntari italià membre de Giustizia i Libertà, mort en l’operació del 30 de setembre. Apareix ja a L’espoir[xv], però només amb el nom de Marcelino, mentre que a la seqüència II de Sierra de Teruel[xvi], se li afegeix el cognom Marcelino Rivelli. És curiós aquest canvi de nom, cosa que no passa amb un altre personatge present a la novel·la i la pel·lícula: l’alemany Schreiner. El voluntari alemany, tenint en compte els seus problemes de visió, ha de renunciar al lloc de pilot, que serà ocupat per Marcelino. Descrit a L’espoir[xvii] com un «lobezno nerviós, de nas punxegut i ulls durs, excomandant de segona de l’esquadrilla de Richthofen». A Sierra de Teruel[xviii], en la seva seqüència XXV es reprodueix gairebé textualment el mateix diàleg que a la novel·la[xix] . També a l’obra de Nothomb es narra l’assaig fallit de Schreiner com a pilot, acabant per estavellar l’avió, però sense esmentar-ne el nom[xx] , encara que sí idèntics detalls: «Sis victòries homologades. Al 17 formava part de l’esquadrilla de Richthofen». Tot i 
això, no m’ha estat possible identificar amb exactitud el personatge històric corresponent. Segons Thornberry[xxi], no figurava cap alemany a l’esquadrilla. En el succés que es narra a la pel·lícula, la caiguda d’un Potez a la Sierra de Teruel, van quedar ferits els metralladors: Maréchal, Combébias i Croixiaux, dos francesos i un belga. Una única pista, podria ser la referència a un pilot alemany, Hanz, que en una web d’anàlisi cinematogràfica[xxii] , indica: “Dins de les seves influències hi ha la mort d’un personatge que resulta basat en el pilot alemany Hanz, que va lluitar amb Richthofen”. No obstant, a la detallada (encara que no completa) llista de Thornberry, apareix un tal Hantz, que indica que era un pilot mercenari francès, alsacià, L’1 o 2 de setembre, el seu Nieuport va ser derrivat al sector de Madrid pels Fiat de l’esquadrilla Vicente, morint el pilot Hanz.
Incorporat ja entrada aquesta etapa, el setembre de 1936, cal destacar la figura de Paul Nothomb, que a la novel·la i la pel·lícula prendrà el nom d’Attignies. Nomenat comissari polític de l’esquadrilla en morir Marcelino, hi romandrà fins a l’última operació el febrer de 1937, on serà ferit en un peu. Les seves memòries[xxiii] són una gran baula en la comprensió d’aquells mesos de lluita i companyonia. A la web fins i tot oferim l’enllaç a una entrevista que se li va fer (en francès) per part de Jordi Amat[xxiv]. Paul Nothomb, va generar confusió en alguns historiadors[xxv] en utilitzar dos pseudònims. Ho explica ell mateix[xxvi]: «Enviat a Madrid pel partit comunista belga, es fa dir Bernier; després de la darrera guerra i la seva ruptura amb el Partit Comunista, adoptarà el pseudònim de Julien Segnaire, en record de la seva estada a La Señera». Després, s’identifica ell mateix en una foto dient «Bernier, és a dir jo». Aquest joc portarà a confusió d’alguns prestigiosos historiadors, com Thornberry, que no esmenta gens el cognom Nothomb, ja que en el seu excel·lent llistat de membres de l’esquadrilla, el cita com Bernier, Paul (nom de ploma: Julien Segnaire).
Encara que sense gran paral·lel entre novel·la i realitat, sí que podríem esmentar el pilot de confiança de Malraux, Abel Guidez, el millor pilot de l’esquadrilla, qui ja era a Barcelona per acollir els primers avions comprats amb la col·laboració de Malraux durant els primers dies d’agost del 1936, i que per la seva relació, podríem comparar amb el capità Muñoz de Sierra de Teruel, interpretat per Andrés Mejuto. Tot i això, Muñoz no és el pilot de l’avió estavellat a Valdelinares, que en la realitat va ser Bourgeois (2a)-Langlois, que veurem més endavant.
1.C.- LES OPERACIONS DE LA PRIMERA ETAPA:
Les més rellevants són[xxvii]:
15-8-1936: Abaten dos avions de reconeixement italians.
28-8-1936: Enderrocament d’un Bréguet franquista a prop de Talavera.
1rs. -9-1936: Bombardeig de la columna Yagüe que avançava des de Talavera cap a Toledo.
1-9-1936: Atac d’un camp d’aviació clandestí a la regió d’Olmedo (gràcies a la informació donada per un pagès de la zona). Destrueixen quatre Junkers 52 i un dipòsit de combustible. Els persegueixen, però els Heinkel alemanys refusen la batalla en arribar els caces republicans.
30-9-1936: Un Potez de l’esquadrilla és enderrocat per Fiats franquistes a la serra de Terol. Hi ha tres morts (entre ells Viezzoli) i diversos ferits. Només va quedar indemne el pilot Deshuis.
2.- SEGONA ETAPA: (novembre 1936-febrer 1937)
Després d’algunes experiències negatives amb els mercenaris, mal vistos per la resta de l’exèrcit republicà, especialment els comunistes, en recalar l’esquadrilla a la base de les Brigades Internacionals a Albacete, Malraux aprofita per reclutar nous components per al seu equip.
En aquesta segona fase, queden només tres mercenaris (els francesos Bourne, Carraz i Serre). Les nacionalitats són: 33 francesos, 2 belgues, italians i iugoslaus així com un algerià (Belaïdi), un indonesi i un txec. D’ells, 15 eren pilots, 13 metralladors i 11 mecànics.
2.B.- PERSONATGES NOVEL·LA/PEL·LÍCULA:
En primer lloc, cal destacar un personatge conflictiu, que arran d’una insubordinació, va ser acomiadat fulminantment de l’esquadrilla per Malraux. Es tracta del pilot comunista de cognom Bourgeois, i que a la novel·la L’espoir apareix com a Leclerc i de qui es detalla àmpliament la seva trajectòria anterior com a contrabandista, així com l’actitud negativa respecte a l’esquadrilla. Lògicament, Malraux no va pensar a incloure’l a Sierra de Teruel, ja que es tractava de difondre les virtuts tant de la II República com dels voluntaris internacionals que lluitaven per ella. Respecte a aquest personatge pot haver-hi alguna confusió, pel fet que va haver-hi dos Bourgeois[xxviii]: François, que havia passat emigrants xinesos al Canadà i fet contraban d’alcohol als Estats Units («al servei de Dillinger»), que el biògraf de Malraux titlla de petitó i desllenguat, encara que pilot molt hàbil, i que va ser expulsat de l’esquadrilla a finals d’octubre del 1936. Per la seva banda, del segon Bourgeois en desconeixem el nom, però sí que al llibre de Thornberry, s’indica que era el segon pilot del Potez N que es va estavellar a prop de Valdelinares el desembre de 1936 i on resultaria ferit[xxix].
Un altre personatge rellevant va ser Jean Belaïdi[xxx] , el nom del qual a L’espoir és Saidi, i també a la pel·lícula, en una breu intervenció (interpretat per Serafín Ferro[xxxi]) en la seqüència XXVI de Sierra de Teruel[xxxii]. Segons Nothomb, Malraux l’apreciava molt i va sentir la seva mort, fins al punt de donar el seu nom a un dels pocs Potez (el P) que quedaven[xxxiii] .
També pertanyent a la segona etapa de reclutament de voluntaris, cal destacar com a present a les obres de Malraux a Marcel Florein, que a la novel·la i la pel·lícula pren el nom de Pujol (possiblement per la petició de la II República d’incloure noms hispans) . Florein era el pilot del Potez Ñ que es va estavellar a la serra, sent l’únic que va sortir indemne del succés[xxxiv]. De fet, va ser ell qui va anar a buscar ajuda als
voltants. El seu paper s’aprecia més si es tenen en compte els plànols no rodats (o, almenys, no muntats) de la pel·lícula, en què, inquiet, tracta de saber de quin bàndol són els primers vilatans que troba. Pregunta: «Aquí quin sindicat mana més? A la qual cosa un noi respon: «UGT». Pujol es diu alleujat: «Això marxa»[xxxv] . Sens dubte, hi ha discrepàncies, ja que són Pujol i Márquez (Florein i Maréchal) els que protagonitzen l’escena, encara que en realitat, aquest segon poc podia fer en tenir la cara destrossada.
Aquest últim, Raymond Maréchal, a la novel·la Gardet i a la pel·lícula Márquez, va ser una persona molt propera a Malraux. Personatge elegant i seductor, en veure’s la cara desfigurada per l’accident, va intentar suïcidar-se, cosa que va impedir el seu pilot Florein. Ingressat en un hospital de València, en veure Malraux com s’amputava la cama d’un altre tripulant, Taillefer, se’ls va emportar tots dos a França per ser tractats. Després va romandre al costat de Malraux, ja durant el rodatge de la pel·lícula[xxxvi], devent-se a ell algunes de les fotografies que han quedat dels seus treballs de rodatge. Va morir lluitant contra els nazis en la resistència de Corrèze, el 1944[xxxvii] .
El resum dels afectats a l’avió enderrocat el 27 de desembre de 1936 a la serra de Terol, es troba a la novel·la L’espoir[xxxviii]: «—De gravetat, Gardet: es tem pels seus ulls. Taillefer té la cama trencada a tres llocs. Mireaux, quatre bales al braç. Scali, una bala explosiva al peu. Langlois i jo, més o menys bé». Això ha ajudat a identificar els noms dels personatges històrics i de ficció.
2.C.- LES OPERACIONS DE LA SEGONA ETAPA[xxxix]:
27.12.1936: Un Potez (el N), atacat per uns Heinkel, s’estavella a la muntanya prop de Mora de Rubielos, al front de Terol.
El mateix dia, el Potez S, pilotat per Jean Darry, s’estavella al moment d’enlairar-se. No hi ha víctimes, però Malraux, que hi anava, no pot participar a l’operació de Terol..
11.2.1937[xl]. El Potez B es atacat per uns Fiat rebels, mentre protegia la fugida de Málaga cap a Almería (La Desbandà). S’estavella a la zona del Castel de Ferro (Granada). Mor el segon pilot: Stolk.
3.- QUADRE RESUM DELS PERSONATGES CITATS:
| REALITAT | L’espoir | Sierra de Teruel | NOVEL·LA de NOTHOMB |
| Malraux | Magnin | Peña | Rèaux |
| Nothomb /Segnaire | Attignies | Attignies | Atrier |
| Raymond Maréchal | Gardet | Márquez | |
| Marcel Florein | Pujol | Pujol | |
| Jean Belaïdi | Saidi | Saidi | |
| Abel Guidez | Muñoz (¿?) | ||
| Georges Croisiaux[xli] | Mireaux | ||
| Mercery | Mercery | ||
| Hantz (¿?) | Schreiner | Schreiner. | Sense donar nom |
| Soukoff | Pol (Not. 50) | ||
| François Bourgeois | Leclerc (Not 50) | ||
| Bourgeois (2ª etapa) | Langlois | Muñoz (¿?) | |
| Taillefer | Taillefer |
———–NOTES————————
[i] Atès que no hi ha traducció de L’espoir al català, s’utilitzarà el títol en francés. En castellà sí que n’hi ha vàries. En general, aquí s’utilitza la d’Editorial Cátedra, de 1995.
[ii] Té gran rellevància l’estudi de MOATTI, Christiane. LES PERSONNAGES DE «L’ESPOIR» OU LES HOMMES «MATIÈRE DES INCENDIES» DE L’HISTOIRE. Revue d’Histoire Littéraire de la France. Mars-avril 1981. Anyo 81, nº 2. (Número dedicat completamente a MALRAUX) Pàgines 190-212.
[iii] MALRAUX, André (1995). La esperanza. Madrid, Ed. Cátedra. Pàgina 68
[iv] BOCHET, Marc (1996). L’espoir de Malraux. Paris, Repères Hachette. Pàgina 50.
[v] THOMAS, Hugh (1978) La Guerra civil española. Barcelona, Grijalbo. Página 297
[vi] https://www2.assemblee-nationale.fr/sycomore/bio/(num_dept)/998
[vii] https://www.visorhistoria.com/max-aub-espia-resumen-y-conclusiones/
[viii] CATE, Curtis. (1994). Malraux. Paris, Ed. Flammarion. Pàgina 293.
[ix] GRELLET, Gilbert. (2017) Un verano imperdonable. Madrid, Guillermo Escolar.
[x] TODD, Olivier. (2001) André Malraux, une vie. Paris, Gallimard. Pàgina 228.
[xi] https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/DocumentosTrabajo/90/Fich/dt_9011.pdf. Aviat, una devaluació del franc del 35%, més l’evolució de la guerra, farien difícils les comparacions. https://es.frwiki.wiki/wiki/D%C3%A9valuations_du_franc_fran%C3%A7ais
[xii] NOTHOMB, Paul (2005) El silencio del aviador. Madrid, El funambulista. Pàgina 24.
[xiii] THORNBERRY, Robert S. (1977) André Malraux et l’Espagne. Ginebra, Lib. Droz. Pàgina 210. Llistes molt detallades (encara que no completes) de les dues etapes, amb nom, origen i funció.
[xiv] https://www.visorhistoria.com/secuencia-ii-1-viezzoli/
[xv] MALRAUX (1995) Pàgina 151.
[xvi] Sierra de Teruel, cincuenta años de esperanza. Archivos de la Filmoteca. Nº 3. 1989. Valencia, Filmoteca de la Generalitat Valenciana. Pàgina 54
[xvii] MARLAUX (1995). Pág. 147.
[xviii] Archivos de la Filmoteca (1989). Pàgina 114.
[xix] MALRAUX (1995). Página 147
[xx] NOTHOMB (2005). Página 26 y ss.
[xxi] Thornberry (214) indica alguns noms de “mecànics trets de l’àlbum de Segnaire, sense més información i, per descomptat, ni pilots ni metralladors, funcions que es podrien atribuir a l’anomenat Schreiner.
[xxii] https://historiadelcine2019.wordpress.com/2019/02/20/la-sierra-de-teruel/
[xxiii] Els dos libres de Nothomb citats en aquest treball: El silencio del aviador y Malraux en España (amb abundants fotografies)
[xxiv] https://www.youtube.com/watch?v=UQFpBBcioVA
[xxv] THORNBERRY (1977): a la pàgina 211 identifica a Segnaire, i esmenta el pseudònim Bernier, però enlloc surt el cognom Nothomb, el que tenia a la realitat.
[xxvi] NOTHOMB, Paul (2001) Malraux en España. Barcelona, Edhasa. Página 21
[xxvii] THORNBERRY (1977). Página 215
[xxviii] TODD (2001) Pàgina 243 (en la nota 26, indica l’existència de dos Bourgeois).
[xxix] THORNBERRY (1977) Página 216.
[xxx] Recentment, la cineasta egipcia Amal Ramsis, ha realitzat un documental sobre els àrabs que van lluitar al costat de la República, un miler, amb especial atenció a un palestí, i on cita també a Jean Belaïdi com a company d’ell.: “Venís de lejos” (2019). https://www.youtube.com/watch?v=LsLEORLJqOw
[xxxi] https://www.visorhistoria.com/el-deseo-truncado-serafin/
[xxxii] Archivos de la Filmoteca (1989). Página 116.
[xxxiii] NOTHOMB (2001). Página 132
[xxxiv] NOTHOMB (2001) Página 124
[xxxv] MALRAUX (1967). Sierra de Teruel. México, Ed. Era. Página 134. El diàleg entre Gardet i el pagès és gairebé idèntic al que surt a la novel·la: MALRAUX (1995). Pàgina 521.
[xxxvi] TODD (2001). Página 282
[xxxvii] NOTHOMB (2001) Página 134.
[xxxviii] MALRAUX (1995). Página 516.
[xxxix] THORNBERRY (1977). Página 216
[xl] https://www.visorhistoria.com/la-desbanda-y-la-escuadrilla-malraux/
[xli] THORNBERRY (1977). Pàgina 83