A la pel·lícula Sierra de Teruel, en una mica més d’una hora de durada, es barregen successos històrics esdevinguts a Talavera (avió enderrocat, amb la mort de Marcel·lí, succeït a primers de setembre del 36, seqüència II), d’Olmedo (José, el pagès, que passa les línies per informar l’esquadrilla, a finals de setembre del mateix any, seqüència XII, XXIIIbis i següents), i el bombardeig de Terol per uns Potez republicans, el 26 de desembre (seqüències XXXIV i següents). No obstant això, pot ser revelador imaginar en què estarien pensant Malraux i els seus col·laboradors a l’hora d’escriure el guió de la pel·lícula.
Ens diu l’estudiós Brian Thompson[i] a propòsit de Malraux: «Sabem que per a Malraux l’art no és mai una reproducció sinó una transformació, una transfiguració de la realitat», per afegir més endavant: «Personalment, i després de les meves converses amb Malraux, crec que la transformació de l’experiència viscuda és encara més gran a L’esperança que a La condició humana». En el seu desig de reflectir l’esperit del bàndol republicà, transcendint l’anècdota i el detall, se submergeix en fets concrets per reelaborar-los i oferir-los com un il·lustratiu fresc de la solidaritat i la precarietat d’unes forces que patien l’aïllament a causa de la No Intervenció. Un detall ens ho farà visible:
A la Seqüència III de Sierra de Teruel[ii], el comandant Peña (José Santpere) informa de la situació de la guerra a la zona, dient-li al capità Muñoz (Andrés Mejuto): Escatón, Pinares, Navas, Puerto Veleto i altres pobles s’han revoltat aquesta nit. Fins on?, pregunta Muñoz. Fins a Linás, respon el cap. Els noms són ficticis, però això no ens ha d’impedir elucubrar sobre localitzacions i evocació de la situació real de la guerra a la zona durant aquelles darreres setmanes del 1936, que són les que semblen reflectir-se en la narració fílmica. Per descomptat, la pel·lícula no pretén ser un document històric, però també és veritat que André Malraux va estar a la regió (amb diversos camps d’aviació precaris) durant aquella tardor de 1936, i el que va viure o el que li van explicar va nodrir les experiències reflectides a la seva novel·la L’espoir i posteriorment Serra de Terol. Encara que Max Aub no va estar amb l’esquadrilla, és cert que atesa la seva condició de valencià i les seves vacances a la propera població de Viver, havia de conèixer bé els noms dels pobles circumdants. En poques paraules, descriu la zona que comentem: “(desde Viver) Hacia abajo, caídos hacia el mar, por Jérica y Segorbe, los pueblos de Valencia; cuesta arriba, por Sarrión, el áspero, desnudo camino de Teruel «[iii] . Per què, aleshores, canvien els noms dels enclavaments, cosa que no es fa en altres seqüències, com la II (Xiva) o la XXXII (Barraques, Manzanera…). Vegem el context històric:
El juliol de 1936, després de la proclamació de l’estat de guerra per part del comandant Virgili Aguado, Terol quedaria en mans rebels[iv], desencadenant una terrible repressió (Pozos de Caudé[v]) ja des dels primers moments. Algunes columnes republicanes van avançar des de la zona valenciana per conquerir la ciutat, però no van aconseguir arribar a la capital, quedant assentades a Corbalán (columna Torres-Benedito) i La Pobla de Valverde (la Cases Sales). Com que no aconseguí (…) el seu objectiu, de València va sortir l’anarquista «Columna de Ferro» que va lliurar una dura batalla a prop de Sarrión quedant establerta al Port d’Escandón. També la comunista columna Eixea-Uribe quedaria ubicada a Villel.
Després d’aquests enfrontaments, el front quedaria ja estabilitzat durant la resta de l’any 1936[vi], fins que hi va haver un intent d’ofensiva republicana, en una línia que envoltava pel sud Terol, a finals del 1936. Podem emmarcar la conversa en aquest moment, o bé en els primers dies (Els nostres continuen avançant).No entra a l’àmbit d’aquesta web analitzar els detalls del front, però sí que, partint del mapa que el comandant té a la paret del seu despatx, podem imaginar-nos la ubicació dels pobles esmentats, tot i que no es corresponguin els noms del film amb els geogràfics. Mirem el mapa fictici i comparem-ho amb el real amb un perfil semblant.
La comparació no és fútil, ja que també en la seqüència XXIVbis es repeteix un mapa amb la mateixa forma. Aquesta seqüència té un secret que coneixerem quan hi arribem, però sembla cert que en redactar el guió es tenia al cap la zona analitzada.
Si ens fixem al fotograma, a l’interior de la figura que formen les dues carreteres (força similar), passa una línia fèrria (amb un pont del qual s’indica la seva posició amb una fletxa, que podria ser el pretès pels
rebels a la pel·lícula). Podria tractar-se de la línia, encara existent, que de Sagunt a Terol, passa per Barraques, Mora de Rubielos, Sarrión i La Pobla de Valverde abans d’arribar a la capital de Terol, i amb un pont que s’alça sobre la rambla dels jueus[vii], que travessa el barranc Peñaflor i que convida al seu bombardeig. Una altra possibilitat seria el ferrocarril miner de Sierra Menera, avui convertit en la via verda Ojos Negros, [viii]actiu des de 1907 fins el 1977, amb un espectacular pont de 22 metres d’altura i 89 de longitud, que travessa . Cap dels dos (al nord de Sarrión, en direcció a Terol) té estructura de ferro
com la foto de la pel·lícula. La que sí que la té és la del ferrocarril, ja a Terol i que realment va ser destruït durant la guerra civil[ix] . Però no sembla ser la ubicació assenyalada en aquesta seqüència per on els rebels volen accedir a Linás/Sarrión.
Quan Muñoz assenyala el mapa dient: A hores d’ara, els reforços només els poden arribar per la línia de Saragossa. Al que explica Peña: Per això Jiménez atacarà tan aviat com destrueixin el pont. La menció de la línia ens fa pensar també en un pont ferroviari i no de carretera.
Resumint el guió, la situació era que uns pobles s’havien revoltat contra els franquistes, sent Linàs el més proper a les línies, per la qual cosa l’atacaven. Jiménez i els seus homes acudien a socórrer-los (presents a la seqüència XXIII, no rodada), però abans s’havia de deixar els atacants sense reforços, per la qual cosa s’havia de bombardejar el pont. Aquesta situació es va desenvolupant al llarg de tota la pel·lícula, però la hipòtesi de la ubicació sembla plausible
.A la novel·la L’esperança[x] hi ha poques referències per agafar-se. Potser la més propera és quan Vargas i Magnin parlen sobre la situació a diversos fronts i respecte a Terol i la seva zona, el primer indica a l’aviador: «… Hi ha també una missió a Terol. Ningú entre els internacionals no coneix Terol com vostè. Jo vull que vostè no triï sempre el perill més gran, sinó la missió més útil. Vostè a Terol, Sembrano a Màlaga...». Cap referència als pobles propers objectius del futur bombardeig.
Seguim amb la perquisició: Si admetem que el bombardeig que es reflecteix en les últimes seqüències de la pel·lícula, va partir de Chiva, va passar per Barraques i va anar a bombardejar Terol, és un fet històric, la seva trajectòria coincideix amb la que s’insinua al guió: sobrevola Sarrión i bombardeja un dels ponts al nord de la població (única direcció per on podien venir els rebels). En efecte, Sarrión va ser un punt d’enfrontament, atesa l’estratègica importància de la Mola de Sarrión i el barranc de la Hoz, línia divisòria dels dos exèrcits. Als seus voltants, durant 1938, es van lliurar dues sagnants batalles, però ja a finals del 36 la seva rellevància era notable. En qualsevol cas, els ponts sempre eren objectius clau per impedir l’avenç de l’enemic.
No obstant això, persisteix un dubte que no arribo a resoldre. Per què en unes seqüències fa servir noms reals i en aquesta no? El guió original[xi] diu: «Mentre dura la conversa els dos homes (Peña i Muñoz) es dirigeixen cap a un mapa penjat a la paret sobre el qual destaca una fotografia del pont de Saragossa«. La ubicació és important, ja que a continuació indica: «Se’ls acompanya una mica de manera que el mapa i la «foto» vinguin a estar el més en evidència possible al camp visual«. I després, al pla 5, reitera: «Pla mitjà de Muñoz: té per fons la «foto» del pont de Saragossa«. A la pantalla és així, encara que malauradament la «foto» està tapada pel cap de Penya. Llàstima! Però allò que hem vist abans ens mostra un pont metàl·lic, potser una foto que tenien a mà i no de cap dels ponts comentats abans. D’aquí les cometes? Potser per això, la referència al «pont» no figura a les edicions publicades del guió.
Si no é vero é ben trobato. Quedi clar com a mínim l’esforç de Malraux i Aub per reflectir la història, en una pel·lícula de ficció.
NOTA: aquest article és ampliació d’un publicat ja el 22 de juliol del 2021[xii]. Ha comptat amb la col·laboració de l’amic José Luís Morro, que habita a la zona.
——————————
[i] THOMPSON, Brian (2018). Le Malraux de Lacouture. Revue des lettres modernes. Serie André Malraux-nº 14. 2018-1. Páginas 179-203.
[ii] Prenc com a referencia el guio mecanografiat amb anotacions manuscrites, dipositat a l¡IVC, Fondo Max Aub, que fou la base de l’editat a Mèxic per Max Aub: MALRAUX, André (1968). Sierra de Teruel. México, Ediciones Era.
[iii] AUB, Max (2017). Campo cerrado. Granada, Cuadernos del vigía. Página 27
[iv] https://www.falamedesansadurnino.org/media/guerra_civil.pdf
[v] https://www.foroporlamemoria.info/documentos/los_1005.htm
[vi] http://sarrion.deteruel.es/InternetRural/sarrion/home.nsf/documento/historia
[vii] http://www.sipca.es/censo/12-INM-TER-032-210-17/Puente/de/los/Jud%C3%ADos/1.html#.Y8-_X3bMJPY
[viii] https://mediterraneanbiketours.com/via-verde-ojos-negros/
[ix] https://historiasdecarreteras.com/el-puente-de-la-equivocacion/
[x] MALRAUX, André (1995). La esperanza. Madrid, Ed. Cátedra. Página 475.
[xi] ICV, Fondo Max Aub.
[xii] https://www.visorhistoria.com/secuencia-iii-2-historia-y-ficcion/