El passat dia 14 de desembre vaig tenir una trobada emotiva i de gran riquesa informativa per al propòsit de VISORHISTORIA: Trobar personalment una testimoni presencial del rodatge de Sierra de Teruel, 
concretament de la seva seqüència XXXIX, a la població de Collbató. El que segueix són algunes notes preses durant la reunió amb la senyora Eulàlia Pons, de noranta-set anys i la seva filla, Mariàngels Sellés. La senyora Eulàlia va recordar el que havia viscut als seus tretze anys durant la tardor del 1938, en què un equip de francesos, acompanyat d’una gran quantitat de soldats, va estar al seu poble rodant una pel·lícula. També es va emocionar al tornar a veure el fragment relacionat amb Collbató, apuntant algunes anècdotes que enriquiran futures entrades del bloc, i que ara ofereixo com a homenatge una persona tan entranyable.
Segons ella, el rodatge va durar uns cinc o sis dies. Al seu llibre sobre Josette Clotis, Suzanne Chantal[i] ofereix una carta rebuda de la companya de Malraux durant el rodatge. Diu: «Rodem a Montserrat el descens de la muntanya. Ens havien prestat el monestir on hi havia 1.700 llits, per acomodar 2.500 comparses, però van arribar ferits i van ocupar els llits. Així doncs, els soldats acampen a Collbató«. No 
especifica, per tant, la durada de l’estada, però a les dues cartes anteriors, apunta, l’1 d’octubre, els problemes de subministrament elèctric, és a dir, encara a Barcelona (en tornar, el 23 de setembre, de Tarragona), i el 7 d’octubre, diu que «s’està preparant el rodatge del descens de la muntanya«. Per tant, es pot confirmar que el rodatge es feu durant uns pocs dies de la primera quinzena d’octubre de 1938. Si la idea de la durada el rodatge de la seqüència XXXIX es exacta, també ho és el record que té la senyora Eulàlia sobre el monestir de Montserrat. Ella diu: “Oh, no!, els soldats no van anar al monestir.
Collbató, descans dels soldats.
Allà hi havia un hospital ple de ferits. La meva mare ajudava com a infermera«. Un altre apunt sobre la presència dels soldats és el comentari que fa: «Les nostres famílies, a les nenes, no ens deixaven sortir de casa«. Sembla, però, que es va fer una excepció el dia que es va rodar l’entrada dels ferits a la població, en què ella recorda: «Ens van trucar tots a la plaça de l’església, perquè filmaven amb uns ferits tacats de sang i un taüt«. Una altra coincidència entre la meva amiga de Collbató i Josette Clotis sorgeix quan la primera em diu: «Només es podia filmar quan feia sol. Les màquines de llavors no eren tan perfectes com les d’avui dia. Si estava ennuvolat, la pel·lícula no quedava bé«.
Per la seva banda, Josette diu: «Per nosaltres, el toc de diana sonava a les 5.30 del matí. Ens quedàvem a la muntanya des de les 7 del matí (es dedueix doncs que l’equip tècnic dormia a Barcelona, a uns 40 quilòmetres de Collbató) fins a les 5.30 de la tarda, sense dinar, per no perdre ni un minut de llum«. La senyora Eulàlia afegeix: “El director cridava amb accent francès: —Corten! Descanso! I també, en reprendre el rodatge: —Todos al cortejo« (amb un marcat accent francès, que possiblement seria de Max Aub, en el seu paper d’ajudant de direcció i mà dreta d’André Malraux, qui fa servir aquesta paraula en el guió editat per Era[ii]).Durant el descans de la tropa (que Josette indica que eren de batallons de muntanya, acabats d’incorporar a files), la meva amiga comenta amb un somriure: «Els soldats i l’equip de rodatge fumaven molt. Quan tiraven les burilles, els nens s’afanyaven a recollir-les per portar-les als seus pares«.
Seqüència XXXIX Possiblement, «l’avi Isidro»
Una aportació molt rellevant, i que sortirà en futures entrades, és l’afirmació de que els plans on es veu sortir gent del poble (XXXIX-45)[iii], per una arcada i després rodejant una torre, no són de Collbató. Aquests plans figuren a la còpia de la biblioteca dels Estats Units, però no en la editada a França sota el nom de Espoir. Potser qui la va treure, era algú que sabia que es tractava d’un afegit que no corresponia al rodatge inicial. Caldrà esbrinar-ho.
En uns dies, la seva filla, María Ángeles, m’enviarà un breu llibre sobre les memòries del seu pare[iv], on apareix un capítol dedicat a Sierra de Teruel. Està escrit amb el mètode de «lectura fàcil», editat per l’associació que promou aquesta mena de literatura, i de la qual és vicepresidenta[v]. Això em permetrà anar aportant nova informació a les diverses entrades sobre la seqüència XXXIX i també al capítol corresponent de La veritable història del rodatge de Sierra de Teruel. Un últim apunt per ara: Eulàlia va creure reconèixer el seu avi, al pla on apareix l’aviador alemany ferit.
Moment emotiu que recordaré amb afecte. Gràcies, Eulàlia; gràcies, Mariàngels, de tot cor.
——————————————
[i] CHANTAL, Suzanne (1976), Un amor de André Malraux. Barcelona, Ed. Grijalbo. Pàgines 116-117.
[ii] MALRAUX, André (1968). Sierra de Teruel. México, Ed. Era. Pàgines 139 i ss.
[iii] Minut 1:08:54 de la versió a RTVE: https://www.rtve.es/play/videos/filmoteca/sierra-teruel-1938/3918025/
[iv] SELLÉS, M.m Àngels (2011) De Chamartin a Collbató. Barcelona, La mar de fácil editorial.